Motoserra

Una motoserra[1], motosierra, serra elèctrica o motoserrucho és una màquina formada per un conjunt de dents de serra units a una cadena accionada per un motor que la fa girar a alta velocitat. S'usa per a tallar troncs, branques o atres objectes, inclús gèl (blocs o grans trossos). Ademés, per a fer escultures de fusta i de gèl. Solen tindre motors de gasolina o motors elèctrics. Els motoserruchos elèctrics poden tindre cable d'electricitat o bateries.
Descripció i parts

Motor
Els motors de motosierra són tradicionalment un motor de dos temps a gasolina de combustió interna (generalment en un volum de cilindre de 30 a 120 cm<sup>3</sup>) o un motor elèctric accionado per una bateria o cable d'alimentació elèctrica. En una motosierra de gasolina, el combustible generalment se suministra al motor per un carburador en l'admissió.
Per a permetre el seu us en qualsevol orientació, les motosierras de gasolina modernes usen un carburador de diafragma, que extrau combustible del tanc usant el diferencial de pressió alterna dins del cárter. Els primers motors usaven carburadors en cambres de flotació alimentades per gravetat, lo que provocava que el motor es detinguera quan s'inclinava. És possible que siga necessari ajustar el carburador per a mantindre una velocitat de ralentí i una relació aire-combustible adequades, com quan es mou a una altitut més alta o més baixa o quan el filtre d'aire s'obstruïx. Els carburadors són ajustats per l'operador o, en algunes serres, automàticament per una unitat de control electrònic.
Per a evitar lesions induïdes per vibracions i reduir la fatiga de l'usuari, les serres generalment tenen un sistema antivibracó per a desacoplar físicament els mànecs del motor i la barra.[2] Açò es conseguix construint la serra en dos peces, unides per molls o goma de la mateixa manera que una suspensió d'automòvil, ya que aïlla el chassis de les rodes i de la carretera.[3] C uando fa fret, pot produir-se la congelació del carburador, per lo que moltes serres tenen un respirader entre els cilindres i el carburador que pot obrir-se per a deixar passar l'aire calent. La temperatura freda també pot contribuir a les lesions induïdes per les vibracions,[4] i algunes serres tenen un menut alternador conectat a elements de calfament resistivo en els mànecs o el carburador.
Mecanisme d'accionament
Normalment, s'utilisa un embrague centrífugo i un piñón. El embrague centrífugo s'expandix en l'aument de la velocitat, engranando un tambor. En este tambor s'assenta un piñón fix o un d'intercanviable. El embrague té tres funcions: Quan el motor funciona al ralentí (normalment a 2500-2700 rpm) la cadena no es mou. Quan el embrague està conectat i la cadena es deté en la fusta per una atra raó, protegix el motor. I lo que és més important, protegix a l'operari en cas de contracolp. En este cas, el fre de la cadena deté el tambor i el embrague es llibera immediatament.
Barra guia
S'utilisa una barra de guia, normalment una barra allargada en un extrem redó d'acer d'aleació resistent al desgast que sol tindre una llongitut d'entre 40 i 90 cm. Un recalat en la vora guia la cadena de cort. Les barres especialisades de tipo bucle, cridades barres d'arc, també es varen utilisar en el seu dia per a tallar troncs i desbrozar la malea, encara que en l'actualitat són poc freqüents pels majors riscs del seu funcionament.
Calibrador
La part inferior de la cadena discorre pel calibrador. Ací, l'oli d'lubricacó és arrastrat per la cadena fins al nas. Bàsicament és la gruixa dels esclavons de la transmissió. Es medix en polzades o en milímetres.
Forats d'oli
L'extrem del cabezal de la serra té dos orificis per a l'oli, un a cada costat. Estos orificis deuen coincidir en l'eixida de la bomba d'oli. La bomba envia l'oli a través de l'orifici de la part inferior del calibrador.
Els fabricants de barres de serra proporcionen una gran varietat de barres que coincidixen en les diferents serres.
Forats per al greix en el nas de la barra
A través d'este orifici es bombeja el greix, normalment cada volta que s'ompli el depòsit per a mantindre la roda dentada del nas ben lubricada.
Recalat de guia
Ací passen un o dos pernos de la serra. La tapa del embrague es posa damunt de la barra i s'assegura a través d'estos pernos. El número de pernos està determinat pel tamany de la serra.
Tipos de barra
Existixen diferents tipos de barres:
Les barres laminadas consten de diferents capes per a reduir el pes de la barra. Les barres massices són d'acer massiç i estan destinades a un us professional. Solen tindre una punta intercanviable, ya que el piñón de la punta de la barra es desgasta més ràpit que la barra. Les barres de seguritat són barres laminadas en una menuda roda dentada en la punta. La menuda punta reduïx l'efecte de reculada. Estes barres s'utilisen en les serres de consum.
Cadena de cort
- Artícul principal → Cadena de serra.
Normalment, cada segment d'una cadena (que es construïx a partir de seccions metàliques reblonades similars a una cadena de bicicleta, pero sense rodells) presenta menuts i esmolats dents de cort. Cada dent té la forma d'una lengüeta doblada d'acer cromado en un cantó angular o curva esmolada i dos vores tallants biselados, un en la placa superior i un atre en la placa lateral. En la cadena s'alternen les dents de l'esquerra i de la dreta. El pas d'una cadena es definix com la mitat de la llongitut que comprenen tres reblones consecutius (per eixemple, 8 mm, 0,325 polzades), mentres que el calibre és la gruixa de l'esclavó motriu quan encaixa en la barra guia (per eixemple, 1,5 mm, 0,05 polzades). La cadena convencional "full complement" té una dent per cada dos esclavons motrius. La cadena "full skip" té una dent per cada tres esclavons motrius. En cada dent hi ha un calibrador de profunditat o "raker", que va per davant de la dent i llimita la profunditat de tall, normalment a uns 0,5 mm (0,025"). Els calibradores de profunditat són fonamentals per a un funcionament segur de la cadena. Si es deixen massa alts, provoquen un tall molt llent; si es llimen massa baixos, la cadena és més propensa a retrocedir. Els calibradores de profunditat baixos també fan que la serra vibre excessivament. La vibració és incómoda per a l'operari i és perjudicial per a la serra.
Mecanisme de tensió
La tensió de la cadena de cort s'ajusta per a que no s'atolle ni se solte de la barra guia. Per a això, el tensor es acciona girant un tornell o una roda manual. El tensor es troba en una posició lateral baix de l'escape o integrat en la tapa del embrague.
Els tensors laterals tenen la ventaja de que la tapa del embrague és més fàcil de montar, pero la desventaja de que és més difícil d'alcançar prop de la barra. Els tensors a través de la tapa del embrague són més fàcils de manejar, pero la tapa del embrague és més difícil de colocar.

En girar el tornell, un gancho en l'orifici de la barra mou la barra cap a fòra (tensant) o cap a dins, fent que la cadena se solte (destensado). La tensió és correcta quan es pot moure fàcilment en la mà i no penja solta de la barra. En tensar, subjecte el nas de la barra cap a dalt i aprete les femelles de la barra. De lo contrari, la cadena podria descarrilar.
En la part inferior de cada esclavó hi ha un menut dit metàlic cridat "esclavó d'arrastre", que localisa la cadena en la barra, ajuda a transportar oli lubrificant al voltant de la barra, i s'acopla en el piñón del motor dins del cos de la motosierra. El motor impulsa la cadena al voltant de la pista per mig d'un embrague centrífugo, engranando la cadena a mida que la velocitat del motor aumenta baix la potència, pero permetent que es detinga quan la velocitat del motor es reduïx a la velocitat de ralentí.
A lo llarc dels anys s'han realisat millores constants en el disseny general de les motosierras, incloent l'adició de característiques de seguritat. Entre elles es troben els sistemes de fre de cadena, un millor disseny de la cadena i serres més llaugeres i ergonòmiques, en sistemes antivibratorios que reduïxen la fatiga.
A mida que el tallat en motosierra s'ha fet més popular, els fabricants estan fabricant barres especials de punta curta i estreta (denominades barres de "quarto de punta", "punta de níquel" o "punta de centau", segons el tamany de les seues puntes). Algunes motosierras es construïxen específicament per a aplicacions de tallat.[5] Tire patrocina una série de tallat.[6]
Característiques de seguritat

Les motosierras actuals tenen múltiples característiques de seguritat per a protegir a l'operador. Estes inclouen:
Fre de cadena
- El activador del fre de cadena està situat davant de la empuñadura superior i s'activa per un event de reculada. Quan s'activa, tensa una banda al voltant del tambor del embrague, detenint la cadena en milisegons.
- Un recogedor de cadena està situat entre el cos de la serra i la tapa del embrague. En la majoria dels casos, s'assembla a un gancho fet d'alumini. S'utilisa per a detindre la cadena quan es descarrila de la barra i acurta la llongitut de la cadena. Quan es descarrila, la cadena oscila per baix de la serra cap a l'operari. Açò evita que la cadena colpege a l'operari, que en canvi colpeja el protector de la empuñadura atrassera.
- El protector de la empuñadura atrassera protegix la mà de l'operari quan la cadena es descarrila.
Algunes cadenes tenen característiques de seguritat com a esclavons de seguritat com en les micro serres de cincel. Estos esclavons mantenen la serra prop de l'espai entre dos esclavons de tall i alcen la cadena quan l'espai en l'esclavó de seguritat està ple de borumballes de serra, lo que alça la cadena i li permet tallar més llentament. Les cadenes no professionals tenen dents menys agressives, en tindre calibres de menor profunditat. Les penyores de protecció estan dissenyades per a protegir als operaris en cas que una cadena en moviment toque la seua roba en enredrar la cadena i el piñón, per mig de l'ús de fibres sintètiques especials teixides en la penyora.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Krajnak, Kristine(2018).«Efectos en la salud asociados a la exposición laboral a la vibración mano-brazo o cuerpo entero».Journal of Toxicology and Environmental Health Part B: Critical Reviews.21(5): 320-334.ISSN 1521-6950.doi:10.1080/10937404.2018.1557576.
- ↑ Bovenzi, M.; Franzinelli, A.; Mancini, R.; Cannavà, M. G.(Nov 1995).«Relación dosis-respuesta para los trastornos vasculares inducidos por las vibraciones en los dedos de los trabajadores forestales».Occupational and Environmental Medicine.52(11): 722-730.ISSN 1351-0711.doi:10.1136/oem.52.11.722.
- ↑ Gemne, G.(May 1994).«Pathophysiology of white fingers in workers using hand-held vibrating tools».Nagoya Journal of Medical Science.57 Suppl: 87-97.ISSN 0027-7622.
- ↑ . www.mastersofthechainsaw.com. Archivat des de l'original, el 30 d'octubre de 2016. Consultat el 21 de setembre de 2018.
- ↑ «ECHO Carving Series». Archivat des de l'original, el 27 de septiembre de 2007. Consultat el 18 de mayo de 2022.