Jerónimo Sempere

Jerónimo Sempere, poeta espanyol de Renaixença, cridat també Jerónimo Sampere o Jerónimo de Sampedro.

Biografia

Segurament d'orige valencià, puix va parlar dita llengua i en 1532 va organisar en l'iglésia de Santa Catalina Màrtir l'últim certamen poètic de certa importància en valencià. Després compondria un poema d'èpica culta en espanyol, La Carolea (1560), que narra alguns moments de la vida de l'emperador Carlos V; l'obra adolix de maniqueísmo, puix mentres que l'héroe apareix adornat de totes les perfecció Francisco I de França no posseïx cap, és déspota i neci. Hi ha personages alegóricos, com la Fama i l'Esperança, descripcions de l'infern, somis profètics i visions fantàstiques. Consta de dos parts i cada una va precedida d'un resum argumental. Encara que alguna volta cau en la monotonia, l'obra posseïx un llenguage àgil. S'inicia poc abans de la batalla de Pavía i termina en la derrota turca de Buda. Es compondrà després una atra obra d'igual títul per Juan Ochoa de la Salde, de 1585. Abdós són laudatorias composicions en vers enaltecedoras de la figura de Carlos V. La Carolea va ser elogiada per Cervantes en el capítul VII de la primera part del Quixot, despuix de l'escrutini de la biblioteca de Dò Quixot. Sempere va escriure també la Cavalleria celestial, llibre de cavalleries a lo diví, en dos parts. La primera part, apareguda en Amberes en 1554, és una versió caballeresca i alegórica del Antic Testament, i en ella es relaten, en l'estil típic dels llibres de cavalleries, les vides de varis dels patriarques, profetes, juges i reis d'Israel, presentats com a cavallers, mentres que Deu és l'Emperador Celestial. En la segona part, l'alegoria es referix al Nou Testament, i el seu protagoniste és Jesús, presentat també com a cavaller errant, fill de l'Emperador Celestial. L'obra de Sampedro va alcançar escassa popularitat, pero el seu tractament dels temes bíblics va despertar recels en l'Iglésia catòlica, que la va incloure en l'Índex dels llibres prohibits.