Janqa


Una janqa o janga (en persa, خانقاه xânqâh o خانگاه xângâh; pl. خانقاهها xânqâh-hâ; en anglés i francés khanqah[1]), també conegut com un ribat (en persa: رباط) és un edifici concebut específicament per a les reunions de germandats sufíes o turuq, i és un lloc per al retir espiritual i la reforma del caràcter. En el passat, i en menor mida en els nostres dies, solien servir com a albercs per als viagers sufíes (salik) i per als estudiants de l'Islam (talib). Els janqas en freqüència estan situats com a anexos als dargahs (sepulcros d'un sant sufí), mesquitas i madrasas (escoles islàmiques). Es troben a lo llarc del món islàmic d'influència persa, especialment en Iran, Àsia Central i Àsia meridional.
En el món àrap, especialment en Àfrica del Nort, es troben construccions similars, conegudes com zāwiyah o zauía (àrap زاویه, plural zāwiyāt). En Turquia i atres zones que varen pertànyer al Imperi otomà, com Albània i Bòsnia-Hercegovina, hi ha edificis similars cridats tekke o tekye (تكيه takiyah). En el sur d'Àsia les paraules janqas i darga s'usen indistintament per als mausoleus sufíes.
No se sap en seguritat quàn va sorgir el sufisme com a moviment dins del Islam, o quàn es varen construir els primers janqas. Els propis sufíes fan remontar el seu moviment fins a Mahoma; els historiadors acadèmics discutixen sobre dates posteriors. Jonathan Berkey escriu:
Els janqas es varen disseminar posteriorment per tot lo món islàmic, des de Marroc fins a Indonèsia.
Arquitectura
Tots els janqas, independentment del seu tamany, conten en una gran estància central. Els rituals diaris de l'oració que incumben a tots els musulmans, salat, tenen lloc en dita estància, de la mateixa manera que les formes específiques sufíes de dhikr, meditació i celebració de lo diví.
Els grans janqas en freqüència varen sorgir entorn a la tomba del fundador d'una tariqa o el mausoleu d'un sant sufí. L'ideologia wahhabi pot vore estos janqas com a llocs que aspiren a un ranc d'igualtat en Deu totpoderós, per la seua actitut rigorosa a este respecto. Per part d'els qui defenen estos llocs s'argumenta que en la mida en que hi haja absència de qualsevol acte illegal des del punt de vista islàmic, són completament tolerables.
Alguns janqas inclouen estages per al xeic sufí o pir i per a la seua família, o celes per a sufíes que desigen portar a terme la seua dhikr en tranquilitat i aïllament. També poden incloure estage per a sufíes i peregrins que es troben de viage i espais per a obres de caritat, aixina com hospitals.
Els moviments sufíes han segut prohibits des de el XX en alguns països de majoria musulmana (tals com la secular Turquia, l'Iran islamiste, l'Aràbia Saudita de tendència salafista , o els estats comunistes i post-comunistes d'Àsia Central). En estos països, els janqas s'han destinat a atres fins, s'han convertit en museus o han caigut en l'abandó. En atres països el sufisme permaneix i els vells janqas seguixen en us.
Janqas destacats
- Hijron Ka Khanqah (Mehrauli, Índia)
- Khanqah de Baybars II (El Caire, Egipte)
- Conjunt del Khānegāh i del santuari del Xeic Safi Al Din en Ardebil, declarat Patrimoni de l'Humanitat en 2010.
Vore també
Referències
- Hattstein, M. and P. Delius -- Islam: Art and Architecture, 2000, ISBN 3-8290-2558-0
- Berkey, Jonathan -- The Formation of Islam, Cambridge University Press, 2003, ISBN 0-521-58813-8
- ↑ També transcrito com khaniqah, khanqa, khankah, khaneqa o khaneqah.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Janqa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.