Anar al contingut

Gliese 436 b

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gliese 436 b

Gliese 436 b (GJ 436 b) és un exoplaneta del tamany de Neptú, que orbita l'estrela nana roja Gliese 436. Va ser descobert en 2004, i va anar el primer planeta extrasolar en el que es va determinar que contenia aigua.[1] És el menor planeta que es conega que té trànsits en la seua estrela. S'ha medit destorbament en la seua òrbita, i es creu que són causades per un atre planeta de menor tamany, al que s'ha cridat Gliese 436 c.

Descobriment

Gliese 436 b va ser descobert en 2004 per l'equip de caça d'exoplanetes de Paul Butler i Geoffrey Marcy del Carnegie Institute of Technology de Washington, i de l'Universitat de Califòrnia, respectivament. Junt en 55 Cancri e, va anar el primer d'una classe nova d'exoplanetes, d'un tamany similar a Neptú.

En 2007 es va observar els trànsits del planeta en la seua estrela, i va poder determinar-se gràcies a açò el radi i massa del planeta. És el menor planeta que es tinga coneiximent que té trànsits en la seua estrela.

Característiques físiques

Comparació de tamanys relatius entre la Terra i Gliese 436 b.

Tarda 2 dies i 15.5 hores en completar una revolució al voltant de la seua estrela. La temperatura superficial del planeta és estimada de medicions preses quan passa darrere de la seua estrela, tenint un valor de 712 K (439 °C). Esta temperatura és prou elevada per a un planeta que només és calfat per la radiació de la seua estrela, per lo que es infiere que existix un gran nivell de calfament de marea, com a resultat de l'òrbita excèntrica del planeta.

Pel seu relativament chicoteta massa, no pot ser un chicotet jagant gaseós, perque els vents estelars ho dissiparien, per la seua chicoteta gravetat. No obstant és massa massiu per a ser un planeta rocós. Es creu que el seu constituent principal és lo que es diu gele calent, un material que no es troba en la Terra llevat en el laboratori, i que posseïx una temperatura d'al voltant de 700 K, temperatura a la qual es manté sòlit gràcies a una enorme pressió, en este cas provocada per la gravetat del planeta. Una capa externa d'hidrogen i heli, de fins a inclús un 10% de la seua massa, és provablement necessària sobre el gèl per a compensar el radi planetari medit.

Referències

  1. ↑ «Scientists discover first of a new class of extrasolar planets». NASA (2004-08-31). Archivat des de l'original, el 12 de juliol de 2007. Consultat el 16 de maig de 2007.

Vore també