Anar al contingut

Fragatino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El fragatino és la varietat del català parlada en el municipi aragonés de Fraga i, per extensió, en la comarca del Baix Cinca. És un parla intermija entre el leridano i lo ribagorzano, pero també té algunes traces meridionals comunes en el valencià.

El lèxic d'interés etnogràfic de Fraga ha segut relativament estudiat, ya que dita localitat figura en l'Atles Llingüístic i Etnogràfic d'Aragó, Navarra i la Rioja en la sigla Ho 602.[1]

Situació

El fragatino és considerat un dialecte del català nort-occidental, més concretament del grup ribagorzano, és dir, lo que es coneix com a parles de la Franja. No obstant, de forma pareguda a lo que ocorre en la polèmica del valencià, també existixen diferències entre els parlants sobre la pertinença o no de la llengua al català. Estos últims es dividixen entre els que consideren el fragatino com un dialecte del aragonés o de transició entre l'aragonés i el català, i els que creuen que són parles pròpies evolucionades en la zona, conegudes popularment com chapurriau o aragonés oriental, desenrollat en una zona que en l'actualitat es coneix oficialment com Aragó oriental, rebujant des d'Aragó qualsevol atre terme foràneu.

Els parlants de fragatino, independentment de que ho consideren un dialecte del català o no, fan una distinció entre els parlants de català i els de fragatí (dialecte de Fraga), mequinensà (dialecte de Mequinenza), torrentí (dialecte de Torrent de Cinca), saidiné (dialecte de Zaidín), etc. Açò pot donar una idea de la particularitat del dialecte, si es té en conte que es considera que parlants de localitats a menys de 10 km parlen "català". El fet s'explica habitualment per ser un dialecte de "frontera", en fortes influències del castellà i del aragonés.

Fins a finals del XX encara vivien algunes dònes d'alvançada edat que solament parlaven fragatino. Actualment els parlants són bilingües en castellà, llengua en la que es rep tota l'educació primària i secundària. En la década de 1980 es va introduir l'ensenyança del català en l'educació secundària en calitat d'optativa.

Fonètica

La fonètica del fragatino és molt similar a la del leridano, del ribagorzano i, en menor mida, del valencià. Quintana (1989) i Veny (1993) mencionen que el fragatino posseïx 19 fonema, mentres que el català central posseïx 24. Algunes de les seues característiques són:

  • La vocal a final átona es torna una i oberta átona com en el leridano i en parles com la de Gandesa. Per eixemple, Frague, Lleide i case.
  • Palatalisació de la l en els grups llatins -pl-, -cl- i -fl-, com en ribagorzano. Per eixemple, pllou, pllat, plle o cllau.
  • Tendència, segons el tempo de la frase, a la pèrdua de la -d- intervocàlica, sobretot en els participis, com en valencià. Per eixemple, trobae.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Manuel Alvar: Atles llingüístic i etnogràfic d'Aragó, Navarra i Rioja. Institució Fernando El Catòlic. Departament de Geografia Llingüística, Institució Fernando el Catòlic de l'Excma. Diputació Provincial de Saragossa, 1983. Tom I, Làmina 3, Mapa n.º 3.


Referències