Anar al contingut

Estació d'Espai Lluntà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Estació d'Espai Lluntà

La Estació d'Espai Lluntà és una estació terrena d'investigació espacial ubicada en la província de Neuquén, Argentina. Pertany a l'Administració Espacial Nacional China i forma part de la Ret d'Espai Profunt de China.[1]

Està situada al nort de Baixada de l'Agre, abans del pont del riu Salat sobre la ruta provincial 33, en la denominada Pampa de Pilmatué.[2] El complex alberga una antena de 35 metros de diàmetro, similar a l'utilisada en l'Estació de Malargüe de la ret ESTRACK de l'Agència Espacial Europea.[3] Es tracta de la primera estació terrena d'espai profunt chinenca construïda fòra del seu territori.[4]

Història

Cristina Fernández de Kirchner i Xi Jinping durant la firma de l'acort bilateral

En 2010, l'Agència Nacional China de Llançament, Seguiment i Control General de Satèlits (CLTC) es va posar en contacte en la Comissió Nacional d'Activitats Espacials (CONAE) per a tractar la possibilitat d'instalar en Argentina una estació de respal per a les missions chinenques d'exploració espacial. La seua construcció va ser garantisada en un conveni entre Argentina i China. Va ser ratificat per la president argentina Cristina Fernández de Kirchner i el seu parell chinenc Xi Jinping, a on es va concedir 200 hectàrees de la localitat neuquina de Baixada de l'Agre per 50 anys. Originalment es planejava construir-l'en la província de Sant Joan, pero va ser descartat en ser una zona sísmica.[5]


El proyecte va rebre dictamen de comissió el 3 de setembre de 2014. L'estació per a l'observació de l'espai lluntà implica l'arribada d'inversions per 300 millons de pesos; la mateixa serà la tercera de la ret chinenca d'estacions per a missions d'exploració interplanetaria,[6] en una antena de 35 metros de diàmetro i instalacions associades a la seua observació, que la convertixen en la més moderna de les tres.[7] Per al país, tindrà beneficis per part de CONAE en tindre accés gratuït al 10% de temps d'us de l'antena per a desenroll de proyectes nacionals i de cooperació regional i internacional, com també la participació argentina en programes d'exploració interplanetaria i, per mig d'esta estació de respal, al programa d'exploració de la lluna i Mart.[6] Es podran desenrollar activitats en les Universitat Nacional del Comahue i l'Universitat Tecnològica Nacional, a partir de l'us compartit de l'estació.[8] L'estació serà utilisada també treballar en proyectes internacionals i invitar a la comunitat internacional a treballar des d'Argentina en l'exploració de l'espai.[8][5]

Les obres varen terminar en febrer de 2017,[9] i la base va escomençar les seues operacions en octubre del mateix any.

Va brindar comunicacions a la sonda Chang'i 4.[10]

Controvèrsia

És un proyecte de cooperació intergovernamental en fins pacífics. Favorirà l'exploració de la lluna, que en el cas de China va escomençar a fa cinc anys. En 2017 volem aplegar a la Lluna i fer la caminada. No entenc per qué tants mals comentaris. Generarem 1500 llocs de mà d'obra argentins. Els tècnics són chinencs.

— Yan Wanming, embaixador chinenc en Argentina.[11]

El proyecte aportaria 300 millons de dólars en inversions i permet que la CONAE utilise a lo manco un 10 % del temps disponible en l'estació per al desenroll dels seus proyectes d'investigació.[12][4][9] Alguns senadors opositors al kirchnerisme varen acusar que l'estació implicava una «cessió de sobirania».[13]

En l'arribada de Maurici Macri a la presidència argentina en 2015, el pla de la base va ser novament ratificat agregant una clàusula prohibint el seu us militar.[14]

En 2024, en el marc d'una visita de Laura Richardson, cap del Comando Sur dels Estats Units, l'embaixador d'eixe país Marc Stanley va expressar la seua desconfiança cap a la base, lo que va motivar que el govern de Javier Milei anunciara una «inspecció», després redefinida com a «visita».[15] Despuix d'eixe episodi, la canceller Diana Mondino va declarar que «no es va poder identificar si participen civils o militars perque són tots chinencs, són tots iguals».[16] Dies despuix, el vocero presidencial Manuel Adorni va confirmar el resultat provisorio de l'inspecció oficial realisada en l'estació, senyalant que «les activitats que hi havia eren d'estricte caràcter científic» i que no existien evidències de fins militars.[17]

Referències

  1. ↑ «Preocupa l'eventual us militar d'un àrea espacial de China en el Sur» (en espanyol). La Nació. Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2017. Consultat el 22 d'abril de 2015.
  2. ↑ «China instalarà antenes de monitoreo en Neuquén: 2km2 seran chinencs per 50 anys». www.elmalvinense.com. Consultat el 12 de giner de 2017.
  3. ↑ «[1]». Consultat el 12 de giner de 2017.
  4. ↑ 4,0 4,1 «[2]». Consultat el 30 de giner de 2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 «1 Discutixen en el Congrés per una base espacial chinenca en Neuquén» (en espanyol). Edició UnCuyo.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2015. Consultat el 29 de juliol de 2015.
  7. ↑ «China va confirmar que l'estació d'observació espacial en Neuquén estarà operativa en 2016». www.telam.com.ar. Archivat des d'el original, el 2022-07-06. Consultat el 12 de giner de 2017.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Estació chinenca li dona a l'Argentina "una possibilitat única" per a explorar l'espai - Ciutadans». La Veu de l'Interior.
  9. ↑ 9,0 9,1 «[3]». Consultat el 30 de giner de 2018.
  10. ↑ «[4]». Consultat el 15 de giner de 2019.
  11. ↑ «1 L'embaixador chinenc, sobre la base en Neuquén: "Volem aplegar a la Lluna i fer la caminada"» (en espanyol). Tot Notícies.
  12. ↑ «Don’t Cry for em “Argenchina”: Unraveling Political Views of China through Legislative Debats in Argentina».Journal of Chinese Political Science.23(2)
    235–256.ISSN 1874-6357.doi:10.1007/s11366-016-9450-i.Consultat el 2021-10-27.
  13. ↑ «[5]». Consultat el 30 de giner de 2018.
  14. ↑ «Protocol Adicional a el “Acort de Cooperació entre el Govern de la República Argentina i el Govern de la República Popular China sobre la Construcció, l'Establiment i l'Operació d'una Estació d'Espai Lluntà de China en la Província del Neuquén, Argentina, en el Marc del Programa Chinenc d'Exploració de la Lluna”, suscripto el 23 d'abril de 2014.».Consultat el 3 d'abril de 2024.
  15. ↑ «Va aplegar el cap militar nortamericana per a la regió i el Govern evalua una “inspecció” a la base de China en Neuquén».
  16. ↑ «Mondino i la seua brutalitat: "Els chinencs són tots iguals" | Va dir que no pot distinguir un científic d'un militar» (en és). PAGINA12. Consultat el 2024-06-09.
  17. ↑ «Adorni va desmentir activitat militar en la «base chinenca» de Neuquén». LMNeuquén. Consultat el 26 de setembre de 2025.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estació_d%27Espai_Lluntà&oldid=1429087»