Estació d'Espai Lluntà
La Estació d'Espai Lluntà és una estació terrena d'investigació espacial ubicada en la província de Neuquén, Argentina. Pertany a l'Administració Espacial Nacional China i forma part de la Ret d'Espai Profunt de China.[1]
Està situada al nort de Baixada de l'Agre, abans del pont del riu Salat sobre la ruta provincial 33, en la denominada Pampa de Pilmatué.[2] El complex alberga una antena de 35 metros de diàmetro, similar a l'utilisada en l'Estació de Malargüe de la ret ESTRACK de l'Agència Espacial Europea.[3] Es tracta de la primera estació terrena d'espai profunt chinenca construïda fòra del seu territori.[4]
Història
En 2010, l'Agència Nacional China de Llançament, Seguiment i Control General de Satèlits (CLTC) es va posar en contacte en la Comissió Nacional d'Activitats Espacials (CONAE) per a tractar la possibilitat d'instalar en Argentina una estació de respal per a les missions chinenques d'exploració espacial. La seua construcció va ser garantisada en un conveni entre Argentina i China. Va ser ratificat per la president argentina Cristina Fernández de Kirchner i el seu parell chinenc Xi Jinping, a on es va concedir 200 hectàrees de la localitat neuquina de Baixada de l'Agre per 50 anys. Originalment es planejava construir-l'en la província de Sant Joan, pero va ser descartat en ser una zona sísmica.[5]
El proyecte va rebre dictamen de comissió el 3 de setembre de 2014. L'estació per a l'observació de l'espai lluntà implica l'arribada d'inversions per 300 millons de pesos; la mateixa serà la tercera de la ret chinenca d'estacions per a missions d'exploració interplanetaria,[6] en una antena de 35 metros de diàmetro i instalacions associades a la seua observació, que la convertixen en la més moderna de les tres.[7] Per al país, tindrà beneficis per part de CONAE en tindre accés gratuït al 10% de temps d'us de l'antena per a desenroll de proyectes nacionals i de cooperació regional i internacional, com també la participació argentina en programes d'exploració interplanetaria i, per mig d'esta estació de respal, al programa d'exploració de la lluna i Mart.[6] Es podran desenrollar activitats en les Universitat Nacional del Comahue i l'Universitat Tecnològica Nacional, a partir de l'us compartit de l'estació.[8] L'estació serà utilisada també treballar en proyectes internacionals i invitar a la comunitat internacional a treballar des d'Argentina en l'exploració de l'espai.[8][5]
Les obres varen terminar en febrer de 2017,[9] i la base va escomençar les seues operacions en octubre del mateix any.
Controvèrsia
És un proyecte de cooperació intergovernamental en fins pacífics. Favorirà l'exploració de la lluna, que en el cas de China va escomençar a fa cinc anys. En 2017 volem aplegar a la Lluna i fer la caminada. No entenc per qué tants mals comentaris. Generarem 1500 llocs de mà d'obra argentins. Els tècnics són chinencs.
El proyecte aportaria 300 millons de dólars en inversions i permet que la CONAE utilise a lo manco un 10 % del temps disponible en l'estació per al desenroll dels seus proyectes d'investigació.[12][4][9] Alguns senadors opositors al kirchnerisme varen acusar que l'estació implicava una «cessió de sobirania».[13]
En l'arribada de Maurici Macri a la presidència argentina en 2015, el pla de la base va ser novament ratificat agregant una clàusula prohibint el seu us militar.[14]
En 2024, en el marc d'una visita de Laura Richardson, cap del Comando Sur dels Estats Units, l'embaixador d'eixe país Marc Stanley va expressar la seua desconfiança cap a la base, lo que va motivar que el govern de Javier Milei anunciara una «inspecció», després redefinida com a «visita».[15] Despuix d'eixe episodi, la canceller Diana Mondino va declarar que «no es va poder identificar si participen civils o militars perque són tots chinencs, són tots iguals».[16] Dies despuix, el vocero presidencial Manuel Adorni va confirmar el resultat provisorio de l'inspecció oficial realisada en l'estació, senyalant que «les activitats que hi havia eren d'estricte caràcter científic» i que no existien evidències de fins militars.[17]
Referències
- ↑ «Preocupa l'eventual us militar d'un àrea espacial de China en el Sur» (en espanyol). La Nació. Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2017. Consultat el 22 d'abril de 2015.
- ↑ «China instalarà antenes de monitoreo en Neuquén: 2km2 seran chinencs per 50 anys». www.elmalvinense.com. Consultat el 12 de giner de 2017.
- ↑ «[1]». Consultat el 12 de giner de 2017.
- ↑ 4,0 4,1 «[2]». Consultat el 30 de giner de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 «1 Discutixen en el Congrés per una base espacial chinenca en Neuquén» (en espanyol). Edició UnCuyo.
- ↑ 6,0 6,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2015. Consultat el 29 de juliol de 2015.
- ↑ «China va confirmar que l'estació d'observació espacial en Neuquén estarà operativa en 2016». www.telam.com.ar. Archivat des d'el original, el 2022-07-06. Consultat el 12 de giner de 2017.
- ↑ 8,0 8,1 «Estació chinenca li dona a l'Argentina "una possibilitat única" per a explorar l'espai - Ciutadans». La Veu de l'Interior.
- ↑ 9,0 9,1 «[3]». Consultat el 30 de giner de 2018.
- ↑ «[4]». Consultat el 15 de giner de 2019.
- ↑ «1 L'embaixador chinenc, sobre la base en Neuquén: "Volem aplegar a la Lluna i fer la caminada"» (en espanyol). Tot Notícies.
- ↑ «Don’t Cry for em “Argenchina”: Unraveling Political Views of China through Legislative Debats in Argentina».Journal of Chinese Political Science.23(2)
- 235–256.ISSN 1874-6357.doi:10.1007/s11366-016-9450-i.Consultat el 2021-10-27.
- ↑ «[5]». Consultat el 30 de giner de 2018.
- ↑ «Protocol Adicional a el Acort de Cooperació entre el Govern de la República Argentina i el Govern de la República Popular China sobre la Construcció, l'Establiment i l'Operació d'una Estació d'Espai Lluntà de China en la Província del Neuquén, Argentina, en el Marc del Programa Chinenc d'Exploració de la Lluna, suscripto el 23 d'abril de 2014.».Consultat el 3 d'abril de 2024.
- ↑ «Va aplegar el cap militar nortamericana per a la regió i el Govern evalua una “inspecció” a la base de China en Neuquén».
- ↑ «Mondino i la seua brutalitat: "Els chinencs són tots iguals" | Va dir que no pot distinguir un científic d'un militar» (en és). PAGINA12. Consultat el 2024-06-09.
- ↑ «Adorni va desmentir activitat militar en la «base chinenca» de Neuquén». LMNeuquén. Consultat el 26 de setembre de 2025.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estación de Espacio Lejano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.