Edda poètica

La Edda poètica o Edda major, també Edda de Sædmund, és una colecció de poemes escrits en nòrdic antic preservats inicialment en el manuscrit medieval islandés conegut com Codex Regius. Junt en la Edda prosaica de Snorri Sturluson, l'Edda poètica és la font existent més important sobre mitologia escandinava i llegendes heròiques germanes.

El Codex Regius va ser escrit en el XIII (encara que els poemes en ell continguts daten de molt abans), pero no es va saber res del seu parador fins a 1643 quan va aplegar a les mans de Brynjólfur Sveinsson, bisbe de Skálholt. Per eixe llavors les versions de l'Edda de Snorri eren ben conegudes en Islàndia, pero els erudits especulaven que hi havia una atra, una Edda major que contenia els poemes pagans que Snorri cita en el seu llibre. Quan es va descobrir el Codex Regius es va creure que esta havia segut provada. Brynjólfur va atribuir el manuscrit a Sæmundr el sabio, un sacerdot islandés de el XII. No obstant, encara que esta atribució és rebujada pels erudits moderns, el títul L'Edda de Sæmundar encara pot vore's en ocasions.

El bisbe Brynjólfur va enviar el Codex Regius com un regal al rei danés, i d'ahí el nom. Ha segut guardat durant sigles en la Biblioteca Real Danesa pero en 1971 va ser tornat a Islàndia.

Estil

Els poemes éddicos estan composts en versos aliterativos. El seu medit de sustente és fornyrðislag, mentres que málaháttr és una variació comuna. El restant, prop d'un quarto, estan composts en ljóðaháttr.

El llenguage dels poemes és generalment clar i relativament sense adorns. Mentres que els kenningar són amprats usualment, no s'acosten a la freqüència o complexitat trobada en la poesia escáldica.

Autoria

Com la majoria de la poesia primerenca, els poemes éddicos eren recitats per trobadors, passats oralment de cantant a cantant i de poeta a poeta a través dels sigles. Cap d'estos poemes són atribuïts a un autor en particular encara que molts d'ells mostren fortes característiques individuals i és provable que siguen el treball d'un poeta individual. Els erudits a voltes especulen en autors hipotètics, pero mai han segut alcançades conclusions fermes i acceptades.