Covalagua

Covalagua és un espai natural protegit situat en el terme municipal de Revilla de Pomar (en 3 núcleus de població en l'interior de l'Espai: Pomar de Valdivia, Respenda d'Aguilar, i Revilla de Pomar) en la província de Palència, comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.[1]
Declaració
El dimarts 5 de maig de 1992 es va publicar en el BOCyL, l'orde de 27 d'abril, d'iniciació dels Plans d'Ordenació dels Recursos Naturals de Covalagua.
Justificació
La Junta de Castella i Lleó va justificar la seua protecció per mig del següent argument: Excelent eixemple de formació càrstica, en presència de la majoria dels fenomens típics de dita formació. En la superfície del páramo es troba la Cova dels Francesos que és l'única visitable de la província palentina. Resaltar la presència d'atres restants de gran valor com és el Pou dels Llops i el Menhir de Canto Hito.
Etapes de Protecció
Inici del Pla de Protecció
- (B. O. C. yL. 5 de maig de 1992): Segons Orde de 27 d'abril de 1992, la Conselleria de Mig ambient i Ordenació del Territori, va donar inici al Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de l'espai natural de Covalagua.
- (B. O. C. yL. 5 de maig de 1992) :
Órdens de 27 d'abril de 1992, d'iniciació dels Plans d'Ordenació dels Recursos Naturals d'Hoces del Riu Riaza, Lloc Paleontològic de Cerro Pelat, Serres de la Paramera i Serrota, Montes Obarenes, Valle de Sant Emiliano, Sabinar de Calatañazor, Ojo Guareña, Serra de Gredos, El Rebollar, Serra de la Culebra, Serra d'Ancares, Les Mèdules, Les Batuecas, Port d'Orduña, Fuentes Carrionas i Fuente Cobre, Serra de la Demanda, La Fuentona, La Yecla, Estanys de Villafáfila, Valle d'Iruelas, Covalagua, Pinada d'Hoyocasero i Les Tuerces.- La Llei 8/1991, de 10 de maig, d'Espais Naturals de la Comunitat de Castella i Lleó establix en el seu artícul 18 el Pla d'Espais Naturals Protegits de Castella i Lleó.
- En el mateix artícul 18 es determina que en estos espais inclosos en el Pla s'ha d'iniciar en el determini d'un any l'instrument de planificació que els siga d'aplicació.
- Tota volta que la declaració de qualsevol de les figures d'espai natural Protegit exigix la prèvia elaboració i aprovació de corresponent Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals, és este instrument de planificació el que correspon iniciar.
- Els objectius i continguts del citat Pla són els establits en el art. 26 de la Llei d'Espais Naturals de la Comunitat de Castella i Lleó.
- La tramitació del citat Pla d'Ordenació s'ajustarà a lo dispost en el art. 32 de la Llei d'Espais Naturals de la Comunitat de Castella i Lleó.
Modificació
- 14 de setembre de 1999: Modificació.
Descripció
Detalls tècnics
- Localisació: en l'extrem nort de la província
- Superfície: 2.860 ha
- Terme municipal:
N.º de municipis: 1
Núcleus de població en l'interior de l'espai: 3. - Població interior i en zones d'influència socioeconòmica: 543 habitants
Llímits geogràfics
- Llímit Nort.-
Des del punt a on coincidixen el llímit entre Palència i Cantàbria, en la carretera que comunica Cezura en Helecha de Valdivia. Des del punt descrit, pel llímit d'abdós províncies, que és el llímit també entre dos comunitats autònomes.
- Llímit Est.-
Seguix sent el llímit entre Palència i Cantàbria, que deixa dins el Pic Valcabado i fòra la Penya Corbea i que aplega fins a les proximitats de Lora Alta, just fins al punt de coincidència de Cantàbria, Palència i Burgos. Des d'este punt el llímit coincidix en el llímit provincial de Burgos i de Palència.
- Llímit Sur.-
Continua sent el llímit provincial, quedant l'espai objecte de la planificació fòra de la província de Burgos.
- Llímit Oest.-
Des del lloc a on el llímit provincial coincidix en el camí que unix Respenda d'Aguilar en Revilla de Pomar, en les proximitats del parage Costera Rossa pero ya en la caiguda de el páramo. Este camí va descendint fins a Revilla de Pomar, deixant l'Ermita de Samaño al costat Oest i fòra de l'espai que s'està descrivint. Des de Revilla de Pomar el llímit coincidix en la carretera que de dit poble aplega fins a Pomar de Valdivia i que continua fins a Elecha de Valdivia. Per esta mateixa carretera, a menys d'1 km. i passant ya este últim poble, està el llímit entre Palència i Cantàbria, definint este punt el tancament de la zona descrita pel seu costat Nort ya realisat anteriorment.
Entorn natural
Covalagua és una cova a on naix el Riu Ivia, a on l'aigua circula llentament sobre la toba que ha anat depositant el riu, en forma d'escalons semicirculars, creant chicotetes cascades entre un i un atre escaló, fins a la bassa reguladora, rodejat d'una reserva de cabirols.
És una zona que constituïx un paisage de típic relleu mesozoic, caracterisat per elevació de parets verticals, coronades per un replanell més o menys plana, aïllades en una vasta regió a on predomina la horisontalitat.
Punts d'interés:
- Mirador de Valcabado,
- «Este mirador imita la quilla d'un barco i supon una millora d'este entorn de la Montanya Palentina per a divisar l'entorn natural i l'art Romànic».
- La Cova dels Francesos,
- Menhir de Canto Hito
- Pou dels Llops, antiga trampa utilisada per a capturar llops, i
- L'entorn de Covalagua.
Flora
Covalagua és un singular enclavament en el que es mesclen espècies arbòrees de caràcter atlàntic i mediterràneu. En les zones d'umbría en microclima fresc i húmer predominen les hages (Fagus sylvatica) acompanyades per quejigos (Quercus faginea). En les ales de solà, és el quejigo l'espècie més comuna.
Numeroses són les espècies que creixen a l'ampar d'estos boscs. Tejos, acebos, rosers selvats, carrasques, majuelos, prunyonera (Prunus spinosa), roures melojos i avellaners, tenen una presència puntual entre el hayedo-quejigar.
Menudes plantes com l'aguileña, el torvisco mascle i el poligonato (Polygonatum), sorgixen entre el bosc i junt a les rieres.
Tapizando el sol apareixen, àmpliament distribuïts, xares de pinchuda aulaga, petorres i gayuba.
En les zones de l'entorn de Covalagua es localisen chicotets rodals de pinades de repoblament, constituïts pel pi selvat, el pi insigne i el pi laricio.
Formacions de tomillar-praderia, petorres i rars eixemplars de pi sobreviuen a dures penes a la fredor i als forts vents de les altillanuras del Páramo com a únics testics de vegetació.
Fauna
La situació biogeogràfica de Covalagua, en una zona d'influències mediterrànea i eurosiberiana, condiciona la presència d'una variada gama d'espècies faunístiques.
Entre els grans mamífers destaquen el cérvol, el javalí, el rabosot i el llop, tradicional visitant dels páramo de la Lora, com ho demostren les antigues trampes per a estos cànits existents en estos parages.
Atres mamífers de menor tamany que viuen en Covalagua i el seu entorn són el gat montés, la marta, la garduña, la comadreja, la gineta, el conill i la llebre.
La zona de la Lora és especialment rica des del punt de vista ornitològic. Espècies de tendències rupícoles com l'àguila real, el buitre leonado, el muçol real, el alimoche, la falcia real, la chova piquiroja, el falcó pelegrí o el corp, nien en els cantiles i parets rocoses d'este espai.
Les àrees forestals són el refugi d'atres aus com el cárabo, el gayo, el carbonero comú, l'àguila calçada, el muçol chic, l'àguila culebrera, el gavilà, el ratonero comú i el cernícalo vulgar.
En els erials i zones de cultiu situades en les parts baixes d'este espai nidifiquen les aguiletes cenizo i pàlit, dos espècies en una morfologia perfectament adaptada per a la vida d'estos mijos.
Vore també
Referències
- ↑ (1991).«Llei 8/1991, de 10 de maig, d'Espais Naturals de la Comunitat de Castella i Lleó».Bolletí Oficial de Castella i Lleó.(en espanyol)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Covalagua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.