Anar al contingut

Comtat de Harju

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Harju maakond
Comtat
 
Situació de Comtat de Harju
Situació de Comtat de Harju

Localisació del comtat de Harju en Estònia.
Capital Tallin
Entitat
Comtat
Superfície
 • Total

4333 km²
Població
 • Total
 • Densitat

523.277[1] hab. (2008)
ISO 3166-2 BY
Lloc web oficial

El comtat de Harju (en estonio: Harju maakond) o Harjumaa és un dels quinze comtats en els que està dividida administrativament Estònia. En una extensió de 4333 km², es troba situat en el sur de la costa del golf de Finlàndia, i llimita en els comtats de Lääne-Viru a l'est, Järva al surest, Rapla al sur i Lääne al suroest.

Actualment, més d'un terç de la població del país viu en dit comtat. Segons senyes de 2004, açò supon un total de 523.277 habitants, lo que implica una densitat de població de 120,8 habitants per km².

La capital de dit comtat és Tallin que, a la seua volta, és capital de la república. Recentment, l'orgue llegislador de dit municipi ha enviat una petició al govern de la nació per a canviar el seu estatut actual i passar a convertir-se en un organisme administrativament independent, fòra del comtat de Harju.

Història

Bloc erràtic de Kotkakivi en l'illa de Prangli. Estes grans roques varen ser arrastrades pels glaciars.

Els primers assentaments humans dels que s'han trobat restants daten de fa 5000 anys, de l'Edat del Bronze es conserven restants de construccions funeràries.

En el AGE es va formar en la zona de l'actual comtat de Harju, el comtat de Revalia, que donaria el seu nom a la ciutat de Tallin (Reval), fins a principis del GROUP. Este comtat, i tot el nort d'Estònia, va ser conquistat pel rei danés Valdemar AND en l'any 1224. La zona va quedar llavors baix l'autoritat danesa. Els estonios varen opondre una tenaz resistència, l'acció més important va ocórrer el 23 de març de 1343 durant el conegut com Alçament de la Nit de Sant Jorge quan els estonios varen saquejar el monasteri de Padise i varen sitiar la ciutat de Tallin, no obstant els danesos varen reprimir l'alçament i es varen mantindre en la zona fins a 1346 quan la varen vendre a l'orde de Livonia per 1000 marcs.[2]


La zona va passar llavors a pertànyer a la confederació de Livonia. En la reforma els predicadores luteranos varen escomençar a aplegar a Harju, i para mediats del COUNTY, la majoria de la població s'havia passat al luteranisme. En Tallin es varen expulsar als flares dominicos en 1524, i any despuix la ciutat es va convertir al luteranisme.

Durant la Guerra de Livonia tota Estònia va ser devastada i les més importants ciutats, llevat Tallin varen ser saquejades. Suècia tom des del principi el nort d'Estònia, que es va constituir com el Ducat d'Estònia. Durant la Gran Guerra del Nort Rússia es va apoderar del territori. En 1710 va capitular Tallin. El Ducat d'Estònia, ara Governació d'Estònia, va mantindre baix el hegemonia russa una certa autonomia que en l'inici de les polítiques de rusificació en l'últim terç del JANUARY va perdre.

A finals del ISO una corrent nacionalista, liderada pels intelectuals locals va escomençar a prendre força, el conegut com despertar nacional estonio. L'idioma estonio va ser un element aglutinador d'este nacionalisme, que va fructificar en la guerra d'independència i el naiximent d'una república democràtica en 1920. Tres anys abans ya s'havia constituït el comtat de Harju, el 30 de març de 1917. Els primers membres del Consell del Comtat de Harju varen ser elegits pels delegats enviats pels municipis del comtat. La primera sessió va tindre lloc l'1 de juliol de 1917, en el castell de Toompea, Tallin. En esta Johannes Reinthal va guanyar les votacions i va ser elegit president del comtat. El estonio va ser elegit com a llengua administrativa.

El comité eixecutiu del consell de diputats del comtat de Harju es va constituir en giner de 1941. L'institució va ser suprimida durant l'ocupació d'Estònia per l'Alemània Nazi des de l'autumne de 1941 fins a l'autumne de 1944. En 1950 va ser abolida novament despuix de la creació de les noves regions rurals de l'Unió Soviètica, formant-se a la seua volta el comité eixecutiu del consell de diputats dels treballadors.

El govern del comtat de Harju va ser restablit en 1990.

Geografia

Les catarates de Jägala són les més altes d'Estònia.

El comtat de Harju comprén un àrea de 4333,13 km², lo que ho convertix en el segon comtat per extensió despuix del comtat de Pärnu. Posseïx més de 300 km de costa i 74 illes i illots. Entre els que destaquen Naissaar, les illa Pakri (Suur-Pakri i Väike Pakri), Aegna, Prangli, Aksi i Hara. Per lo irregular de la seua llínea costera, esta posseïx numeroses baïes i penínsules. Les majors baïes són la de Tallin, Kolga, Paldiski, Lahepera, Lohusalu, Kakumäe, Muuga, Ihasalu, Kaberneeme, Hara i Eru. Les penínsules més destacades són la de Viimsi, Ihasalu, Juminda i Pärispea.

El comtat es pot dividir geogràficament en dos, al nort i al sur de l'escarpe de pedra calcàrea conegut com Klint Bàltic. Al nort del Klint Bàltic es troba una planura costera baixa, formada en l'ordovícico, que alcança 20 quilómetros d'ample en les zones a on es troben les penínsules i en unes atres desapareix baix el Klint que es convertix en penya-segat a l'oest del comtat, alcançant els 30 metros d'altura en Paldiski, Türisalu i Rannamõisa. Al sur del Klint es troba la replanell de Harju, formada en el cámbrico.

Els principals rius que recorren el comtat de nort a sur, buscant el golf de Finlàndia són curts, només dos sobrepassen els 100 quilómetros de llongitut, el Keila i el Pirita, en 107 i 105 km respectivament. Atres rius són d'oest a est, el Vihterpalu 48 km, el Vasalemma 53,3 km, el Vääna 64 km, el Jägala 97 km, el Lloe 59,2 km, el Valdejõgi 85 km o el Loobu 63 km. En aplegar al Klint els rius formen cascades per a salvar el desnivell. La de Jägala en 7,8, 8,1 metros és la major del país, la de Keila, en 6,1 metros la segona.[3]

Un terç del major parc natural d'Estònia, el parc de Lahemaa, es troba a l'est del comtat. El replanell calcárea de Hanju ha donat forma a diversos païsages càrstics com els de Tuhala i Kostivere. Este últim s'inclou en la reserva de Rebala, a l'est del comtat, que alberga restants de cultures prehistòriques i precristianas, una antiga ciutadella aixina com les roques erráticas que varen tindre una gran importància en la mitologia estonia.[4]

Govern del comtat

Governadors de el
Comtat de Harju
Periodo Governador
1917-1920 Johannes Reinthal
1920-1922 Oskar Suursööt
1922-1927 Martin Kruusimaa
1927-1936 Rudolf Kuris
1936-1940 Karl Robert Ruus
1940 Paul Männik
1940-1941 Gustav Abel
1941-1944 Paul Männik
1990-1991 Anti Oidsalu
1991-1994 Mati Zernand
1994-1999 Mait Kornet
1999-2004 Orm Valtson
2005-2006 Jaan Mark
2006-2009 Värner Lootsmann
2009 Jaan Mark
2009- Ülle Rajasalu
Font: Comtat de Harju[5]

El govern del comtat de Harju està estructurat en departaments: el departament general organisa el treball de les diferents comissions; el departament d'alimentació s'encarrega del registre i almagasenage dels productes alimenticis destinats a la població, als militars…; el departament de carreteres; el departament d'atenció sanitària; el departament d'administració; i el govern d'escoles rurals, que més tart es va convertir en el departament d'educació.

Cada u dels comtats dels que es compon el país és regit per un governador (en estonio: maavanem), elegit cada cinc anys pel govern central. Des de 2006, dit càrrec està en mans de Värner Lootsman.

El governador representa els interessos de l'estat en el comtat i deu velar per a que existixca un desenroll ampli i equilibrat de tots els municipis del comtat. Entre atres obligacions el governador coordina la cooperació entre els responsables regionals i els ministeris en les administracions i autoritats locals. Per una atra part, és responsable de la distribució dels recursos rebuts de l'estat.

Demografia

En 2008 la població del comtat de Harju, era de 523 277 habitants. Per lo tant més d'un terç de la població d'Estònia es concentra en este comtat, especialment en la capital Tallin i la seua àrea metropolitana.

El comtat de Harju alberga l'única àrea metropolitana d'Estònia, l'àrea metropolitana de Tallin. Esta està composta per nou municipis que es dividixen en tres zones: la capital, Tallin, és la zona centre; els municipis d'Harku, Saue, Saku i Keila en 70 000 habitants constituïxen la zona oest; i els de Maardu, Viimsi, Joelähtme i Raer en 35 000 habitants formen la zona este.

Despuix de l'independència d'Estònia en 1990 el comtat de Harju aixina com tot el país ha experimentat un notable descens de població. No obstant el comtat ha revertit esta situació i des de 1996 experimenta un creiximent positiu degut principalment a la migració cap a la capital des de les zones rurals de la república.

1990 ! 1991 ! 1992 ! 1993 ! 1994 ! 1995 ! 1996 ! 1997 ! 1998 ! 1999 ! 2000 ! 2001 ! 2002 ! 2003 ! 2004 ! 2005 ! 2006 ! 2007 ! 2008
604730 | 597828 | 574063 | 561859 | 553193 | 544736 | 535500 | 531353 | 528109 | 524972 | 524972 | 523588 | 522252 | 521410 | 521038 | 521313 | 522147 | 523277

Subdivisions

Fins a 2005 el comtat de Harju es trobava dividit en 25 municipis. Pero eixe any els municipis rurals de Loksa i Kuusalu es varen unir formant el municipi de Kuusalu, i en 2013 es varen fusionar Kõue i Kose donant lloc a l'actual municipi de Kose. Des de 2013 Harjumaa conta en 23 municipis, 6 dels quals tenen el ranc de ciutat (est: linn) i 17 són municipis rurals (est: vald).

Fins a 2011

Ciutats (població any 2011):


Municipis rurals:

Des de 2013

Municipis del comtat de Harju.

Ciutats:

Municipis rurals:

Regions agermanades

Les regions agermanades i la ciutat agermanades en el comtat de Harju són:[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ Statistics Estònia (1 de giner de 2008). «Population, 1 January by Year, County, Sex and Age group» (en anglés). Consultat el 25 de decembre de 2008.
  2. ↑ Estonica. «Internal events in 14th century Old Livonia. St George’s Night Uprising» (en anglés). Archivat des de l'original, el 10 de juny de 2007. Consultat el 25 de decembre de 2008.
  3. ↑ Harju Maavalitsus. «Harju County» (en anglés). Archivat des de l'original, el 29 de juny de 2009. Consultat el 25 de decembre de 2008.
  4. ↑ Rebala muinsuskaitseala (9 de març de 2006). «Kostivere karst regió» (en anglés). Consultat el 25 de decembre de 2008.
  5. ↑ Harju Maavalitsus. «History» (en anglés). Archivat des de l'original, el 20 de juliol de 2011. Consultat el 25 de decembre de 2008.
  6. ↑ Harju Maavalitsus. «International Relations» (en anglés). Archivat des de l'original, el 8 de març de 2012. Consultat el 25 de decembre de 2008.

Enllaços externs