Briolette de l'Índia
El Briolette de l'Índia és un diamant incoloro en un pes de 90.38 quilates (18.1 g), que es va trobar en l'Índia. Es tracta d'una gema en talla de briolette, de classe D (incoloro) i tipo IIa.[1] Es creu que la seua història es remonta al XII, quan va ser adquirit per primera volta per Leonor d'Aquitània, reina consorte del rei Luis VII de França entre 1137 i 1152. Açò ho convertix en el diamant més antic registrat en el món, inclús més antic que el famós Koh-i-Noor.[1][2]
El diamant va estar en possessió de vàries figures històriques famoses, com el rei Ricardo I d'Anglaterra, qui ho va dur en si a la Tercera creuada, i el rei Enrique II de França, qui li'l va regalar al seu amant Diana de Poitiers.[3]
El Briolette de l'Índia ha desaparegut dels registres durant molt temps, a lo llarc de periodos que inclús han durat varis sigles. Va pertànyer per última volta a l'hereua austríaca Heidi Horten, fins que va ser subastat per Christie's en juny de 2023, quan es va vendre per 6,6 millons de francs suïssos. L'identitat del seu actual propietari no s'ha fet pública.
Història primerenca
Els informes moderns sobre l'història del diamant especulen que data del XII, quan es diu que va ser adquirit i dut a Anglaterra per primera volta per Leonor d'Aquitània, la reina consorte del rei Luis VII de França.[4][5] Si Leonor d'Aquitània va aplegar a posseir el diamant, provablement va ser entre 1137 i 1152, lo que convertiria al Briolette de l'Índia en el diamant més antic registrat.[1][6] Despuix de la dissolució del seu matrimoni en el rei de França, Leonor es va casar en Enrique II d'Anglaterra, en qui va tindre huit fills, incloent a Ricardo I (Ricardo Cor de León), qui es diu que posteriorment va rebre el diamant. Fonts modernes especulen que el rei Ricardo I va dur en si el Briolette de l'Índia quan va participar en la tercera creuada.[1][6]
L'història del diamant no es va registrar fins a casi tres sigles en acabant de que Ricardo I deixara de posseir-ho. Fonts modernes reprenen l'història del diamant a finals del XVI, quan es diu que Enrique II de França li'l va regalar al seu amant, Diana de Poitiers.[6] Despuix de la mort d'Enrique II, la seua reina consorte, Catalina de Médici, va obligar a Poitiers a entregar el diamant, aixina com atres joyes que li havia regalat el monarca. Entre les joyes entregades podria haver figurat el Briolette de l'Índia.[1]
El diamant en el XX
Segons l'historiador Hans Nadelhoffer, el Briolette de l'Índia va ser tallat en la seua forma distintiva en Neuilly, París, i venut a Cartier, junt en un atre diamant cridat Cor Blau (també conegut com a Cor de Unzue).[7][8] "Inicialment engastada com colgante en una perla de 126 grans", escriu Nadelhoffer, "l'esplèndida pedra es va combinar a l'any següent [1910] en dos esmeraldes de 22 quilats i la mateixa perla per a formar un fermall, que es va enviar a la sucursal neoyorquina [de Cartier]. En 1911, Cartier va vendre la joya al financer nortamericà George Blumenthal, qui li la va regalar a la seua esposa, Florence Meyer Blumenthal.[9]
El Briolette va resorgir en 1950, quan va ser adquirit pel joyer neoyorquí Harry Winston.[9] Winston va vendre el diamant a l'esposa del millonari canadenc I. W. Killam i ho va recuperar dels hereus de Dorothy J. Killam dèu anys despuix, despuix del seu decés.[1]
En juliol de 1967, el Briolette de l'Índia va ser ilustrat en una fotografia de Richard Avedon. L'image mostra a la modele angloamericana Penelope Tree sostenint la pedra sense engastar davant el seu ull dret.[10][11][12]
Harry Winston va exhibir el Briolette en 1970 en un sopar organisat per a editors de moda nortamericanes.[6] Un any despuix, la firma ho va vendre a un client europeu.[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Briolette of Índia Diamond». Internet Stones. Consultat el 16 de novembre de 2008.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Briolette». DiamondDictionary.org. Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2010. Consultat el 19 de març de 2010.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Diamond Facts». Jeweler.com. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2008. Consultat el 16 de novembre de 2008.
- ↑ «The Briolette of Índia». Peora. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2012. Consultat el 16 de novembre de 2008.
- ↑ «History Timeline of Diamonds». Diamonds llaure Forever. Consultat el 16 de novembre de 2008.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«The Old Briolette of Índia Diamond». YGOY. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2007. Consultat el 19 de novembre de 2008.
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«The Dynamic Earth National Museum of Natural History». Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2011. Consultat el 2 de març de 2012.
- ↑ Hans Nadelhoffer, Cartier (Chronicle Books, 2007), page 259
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Hans Nadelhoffer, Cartier (Chronicle Books, 2007), page 321
- ↑ Cathy Horyn, "How Avedon Blurred His Own Image", The New York Claves, 13 May 2009
- ↑ «Through the Eyes of Richard Avedon - the New York Claves».
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Who's That Girl? &#; Denver Public Library». Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2011. Consultat el 2 de març de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Briolette de la India» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.