Astrologia helenística
L'astrologia helenística és una tradició de l'astrologia horoscopal que es va desenrollar i va practicar en Egipte i el Mediterràneu durant l'época helenística, els texts de la qual es varen escriure en grec antic (o algunes voltes llatí), cap a finals de el II o principis de el I[1] Encara que el periodo helenístic va acabar pròpiament a principis de l'era comuna, este tipo d'astrologia, que es va desenrollar a principis del periodo helenístic, es va practicar essencialment en la seua forma original fins a el VI-VII, i per lo tant encara es coneix com a «astrologia helenística».
Història
[editar | editar còdic]Els orígens de gran part de l'astrologia que més vesprada es desenrollaria en Àsia, Europa i l'Orient Mig es troben entre els antics babilonios i el seu sistema d'auguris celestials que varen escomençar a recopilar-se a mitan del segon mileni a. C. Este sistema s'estendria més vesprada tant directa com indirectament a través dels babilonios a atres zones com l'Índia, China i Grècia, a on es va mesclar en formes indígenes d'astrologia preexistentes. Va aplegar a Grècia inicialment a mitan de el IV, i després, sobre finals de II o principis de el I, despuix de les conquistes alejandrinas, esta astrologia babilònica es va mesclar en la tradició egipcíaca de l'astrologia decánica per a crear l'astrologia horoscopal. Este últim sistema rep eixe nom degut a que, a diferència de les tradicions anteriors, amprava l'us de l'ascendent, coneguda com horoskopos ("marcador horari") en grec, i les dotze cases celestials derivades de la mateixa. El centrat sobre la carta natal de l'individu, com derivada de la posició dels planetes i les estreles en el moment del seu naiximent, representa la contribució i canvi d'émfasis més significatius realisats durant la tradició helenística de l'astrologia. Esta nova forma d'astrologia, que sembla haver-se originat en l'Egipte alejandrino, es va estendre ràpidament pel món cap a Europa, l'Orient Mig i l'Índia.
El complex sistema astrológico es va desenrollar fins a tal punt que les tradicions posteriors varen fer pocs canvis fonamentals al núcleu del mateix, i molts dels components de l'astrologia horoscopal que es varen desenrollar durant el periodo helenístic encara són usades pels astròlecs en l'actualitat.
Orígens mítics
[editar | editar còdic]Varis astròlecs helenístics atribuïxen la creació de l'astrologia a un sabio mític cridat Hermes Trismegisto. Segons es diu, Hermes va escriure varis texts importants que varen formar la base d'este art evolucionant des del sistema astrológico heretat dels babilonios i els egipcíacs. Varis autors citen a Hermes com el primer en perfilar les cases i el seu significat, i és per això que normalment es pensa que el concepte de casa es remonta al principi mateix de la tradició helenística, sent en efecte un dels principals factors definitorios que separen a l'astrologia helenística i atres formes d'astrologia horoscopal de l'astrologia babilònica i atres tradicions de diferents parts del món. Este sistema d'astrologia horoscopal hauria segut transferit a una atra figura mítica cridada Asclepius, a qui es referixen alguns dels escrits hermètics.
Segons Firmicus Maternus, el sistema va ser seguidament transmés a un faraó egipcíac cridat Nekepso i al seu sacerdot Petosiris.[2] Es diu que ells varen escriure varis importants llibres de text que explicaven el sistema i que són estos texts els que molts dels astròlecs helenístics citen i en els que s'inspiren directament. Este sistema va formar la base de totes les formes posteriors d'astrologia horoscopal.
Referències
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Orígens
Tradicions
- Astrologia babilònica
- Astrologia àrap i persa
- Astrologia chinenca
- Astrologia védica
- Astrologia sideral
- Astrologia occidental
Branques de l'astrologia horoscopal
Categories
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astrología helenística» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.