Astrologia helenística
L'astrologia helenística és una tradició de l'astrologia horoscopal que es va desenrollar i va practicar en Egipte i el Mediterràneu durant l'época helenística, els texts de la qual es varen escriure en grec antic (o algunes voltes llatí), cap a finals de el II o principis de el I[1] Encara que el periodo helenístic va acabar pròpiament a principis de l'era comuna, este tipo d'astrologia, que es va desenrollar a principis del periodo helenístic, es va practicar essencialment en la seua forma original fins a el VI-VII, i per lo tant encara es coneix com a «astrologia helenística».
Història
editarEls orígens de gran part de l'astrologia que més vesprada es desenrollaria en Àsia, Europa i l'Orient Mig es troben entre els antics babilonios i el seu sistema d'auguris celestials que varen escomençar a recopilar-se a mitan del segon mileni a. C. Este sistema s'estendria més vesprada tant directa com indirectament a través dels babilonios a atres zones com l'Índia, China i Grècia, a on es va mesclar en formes indígenes d'astrologia preexistentes. Va aplegar a Grècia inicialment a mitan de el IV, i després, sobre finals de II o principis de el I, despuix de les conquistes alejandrinas, esta astrologia babilònica es va mesclar en la tradició egipcíaca de l'astrologia decánica per a crear l'astrologia horoscopal. Este últim sistema rep eixe nom degut a que, a diferència de les tradicions anteriors, amprava l'us de l'ascendent, coneguda com horoskopos ("marcador horari") en grec, i les dotze cases celestials derivades de la mateixa. El centrat sobre la carta natal de l'individu, com derivada de la posició dels planetes i les estreles en el moment del seu naiximent, representa la contribució i canvi d'émfasis més significatius realisats durant la tradició helenística de l'astrologia. Esta nova forma d'astrologia, que sembla haver-se originat en l'Egipte alejandrino, es va estendre ràpidament pel món cap a Europa, l'Orient Mig i l'Índia.
El complex sistema astrológico es va desenrollar fins a tal punt que les tradicions posteriors varen fer pocs canvis fonamentals al núcleu del mateix, i molts dels components de l'astrologia horoscopal que es varen desenrollar durant el periodo helenístic encara són usades pels astròlecs en l'actualitat.
Orígens mítics
editarVaris astròlecs helenístics atribuïxen la creació de l'astrologia a un sabio mític cridat Hermes Trismegisto. Segons es diu, Hermes va escriure varis texts importants que varen formar la base d'este art evolucionant des del sistema astrológico heretat dels babilonios i els egipcíacs. Varis autors citen a Hermes com el primer en perfilar les cases i el seu significat, i és per això que normalment es pensa que el concepte de casa es remonta al principi mateix de la tradició helenística, sent en efecte un dels principals factors definitorios que separen a l'astrologia helenística i atres formes d'astrologia horoscopal de l'astrologia babilònica i atres tradicions de diferents parts del món. Este sistema d'astrologia horoscopal hauria segut transferit a una atra figura mítica cridada Asclepius, a qui es referixen alguns dels escrits hermètics.
Segons Firmicus Maternus, el sistema va ser seguidament transmés a un faraó egipcíac cridat Nekepso i al seu sacerdot Petosiris.[2] Es diu que ells varen escriure varis importants llibres de text que explicaven el sistema i que són estos texts els que molts dels astròlecs helenístics citen i en els que s'inspiren directament. Este sistema va formar la base de totes les formes posteriors d'astrologia horoscopal.
Referències
editarVore també
editarOrígens
Tradicions
- Astrologia babilònica
- Astrologia àrap i persa
- Astrologia chinenca
- Astrologia védica
- Astrologia sideral
- Astrologia occidental
Branques de l'astrologia horoscopal
Categories
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astrología helenística» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.