Anar al contingut

Astrochelys radiata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
tortuga radiada (Astrochelys radiata)


La tortuga radiada o tortuga estrelada de Madagascar (Astrochelys radiata) és una espècie de tortuga criptodira de la família Testudinidae endèmica de Madagascar.[1]

Distribució i hàbitat

L'espècie és originària del sur de Madagascar, pero també està present en les illes Maurici i La Reunió, a on va ser introduïda per l'home.

Viu en regions àrides en climes subtropicals. Preferixen les regions seques d'arbusts, boscs espinosos (Diderae), i els boscs del sur de Madagascar.

Morfologia

La tortuga radiada (A. radiata) és una tortuga gran i d'aspecte molt atrayente, un mascle adult pot medir fins a 40 cm de llarc i pot pesar 20 kg. Les femelles solen ser més chicotetes (fins a 30 cm de llongitut i 15 kg de pes). La tortuga radiada té una esperança de vida d'al voltant de 100 anys. La teua'i Malila, un espècimen que va regalar James Cook a la reina de Tonga en 1773 va viure fins a 1965. Ara es conserva disecada en el museu d'Auckland (Nova Zelanda)

La tortuga radiada és considerada com una de les tortugues més boniques del món. La seua closca té una alta cúpula, té cap roma, i els peus en una forma similar als dels paquidermos. Les pates, els peus i el cap són de color groc a excepció d'un tros negre de tamany variable en la part superior del cap.

La closca de la tortuga radiada està brillantemente marcat en llínees grogues que irradian des del centre de cada placa obscura de la closca, d'ahí el seu nom. Esta "estrela" és més finamente detallada i intrincada que el patró normal d'atres espècies de tortuga d'estreles estampades, com la tortuga estrelada de l'Índia (Geochelone elegans). La tortuga radiada també és major que G. elegans, i els escuts de la closca són suaus, i no s'alcen en una forma irregular, piramidal, com es veu comunament en esta última espècie. No és lleu el seu dimorfisme sexual. En comparació a les femelles, els mascles de les tortugues radiadas en general tenen coes més llargues i la muesca en el peto baix de la coa és més notable.

Alimentació

La tortuga radiada (A. radiata) és exclusivament herbívora, s'alimenta de plantes, que constituïxen més del 90% de la seua dieta, frutes i plantes.

Reproducció

La madurea sexual s'alcança en els 30 cm de llongitut de la closca en els mascles i en els 33 cm en les femelles. L'época de reproducció es produïx despuix de la temporada de pluges. Durant el desove la femella posa entre tres i dotze ous en un profunt forat de 30 cm, que eclosionan despuix d'un periodo d'incubació que pot anar des dels 145 fins als 230 dies. Les posades poden ser més d'una a l'any i poden aplegar a un màxim de 6 en alguns casos.

El mascle comença este procediment prou sorollós movent el cap i olorant les pates atrasseres de la femella i la cloaca. En alguns casos el mascle pot tombar la closca de la femella per a evitar que s'allunte. El mascle procedix a montar a la femella des d'arrere, colpejant la regió anal de la seua closca. Chiulits i gruñidos del mascle durant el emparellament són comuns. Est és un procediment molt perillós i s'han registrat casos en que la closca de la femella s'ha trencat.

Les femelles posen de 3 a 12 ous en un forat excavat abans de 15 a 20 cm de profunditat. L'incubació és molt llarga en esta espècie, que sol durar entre cinc i huit mesos. Les críes medixen entre 1.25-1.6 3.2 a 4 cm en el moment de l'eclosió. A diferència de la coloració groga dels adults, els jovenils són d'un color blanquecino.

Conservació

L'espècie està inclosa en l'Apèndix I de la Convenció de Washington i és considerat com en perill crític segons els criteris de la Llista Roja de la UICN, especialment per la seua chicoteta àrea de distribució, la pèrdua de l'hàbitat, la caça furtiva per al consum, i la captura per al comerç de mascotes. La Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades (CITES) prohibix l'importació o exportació de l'espècie en la majoria de condicions. No obstant, per les males condicions econòmiques de Madagascar, moltes de les lleis són ignorades.

No hi ha estimacions de les poblacions selvades, pero els seus números estan disminuint, i molts veuen la possibilitat d'un ràpit descens fins a l'extinció en la naturalea. En el llibre genealògic d'Amèrica del Nort, 332 eixemplars apareixen com a participants en els programes de cria en captivitat, com el SSP (Pla de Supervivència d'Espècies). I l'organisació francesa SOPTOM ha obert un centre en Madagascar per a la seua conservació a on s'crío en captivitat.

Classificació

Anteriorment va ser assignada al gènero Geochelone, pero com era el cas d'atres espècies prèviament incloses en este gènero de gran tamany, és assignada recentment a un nou gènero, Astrochelys, que també inclou a l'espècie del nort de Madagascar, Astrochelys yniphora.

Referències

  1. ↑ Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «Astrochelys radiata» (en inglés). Reptile Database. Reptarium. Consultat el 15 de juliol de 2016.

Referències

  • Egeler, J. 2000. Http [: / animaldiversity.ummz.umich.edu / site / accounts / informació / Geochelone_radiata.html Geochelone radiata'], Diversitat dels Animals
  • Radiated Tortoise by Reptile Amphibian Information
  • Kirkpatrick, David D.The Radiated Tortoise in Reptile & Amphibian Magazine March/April 1992, pages 18–24.
  • Egeler, J. 2000. "Astrochelys (Geochelone) radiata", Animal Diversity Web. Retrieved March 19, 2006.
  • EMYSystem Species Page: Geochelone radiata. Retrieved March 22, 2006.
  • "Radiated Tortoise Fact Sheet." Smithsonian National Zoological Park. Retrieved April 7, 2008. "[1]"

Enllaços externs

Commons