Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Chipre

Chipre conta actualment en tres llocs declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, tots ells de caràcter cultural. Ademés té dos bens culturals immaterials en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Bens culturals i naturals

Chipre conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:

	Pafos
	Be cultural inscrit en 1980.
	Localisació: Districte de Pafos
	Habitat des del Neolític, el lloc de Pafos va ser un lloc de cult a les deidades de la fertilitat en l'época prehelénica. Després, este cult seria reemplaçat pel de Afrodita, naixcuda ací segons la mitologia grega. El temple d'esta deesa és una construcció micénica que data del sigle XII a.C. Els vestigis de viles, palaus, teatres, fortalees i tombes conferixen a este lloc un excepcional valor arquitectònic i històric. Els mosaics de Nea Paphos figuren entre els més bells del món. (UNESCO/BPI)

	Iglésies pintades de la regió de Troodos
	Be cultural inscrit en 1985, extensió en 2001.
	Localisació: Districte de Nicòsia / Limassol
	En esta regió es troba una de les majors concentracions d'iglésies i monasteris construïts en temps de l'Imperi Bizantí. Els dèu monuments inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial comprenen des de chicotetes iglésies rurals, l'estil arquitectònic de les quals rural contrasta en el refinament de la seua decoració, fins a monasteris importants com el de Sant Joan Lampadistis. Totes les iglésies estan ricament ornamentadas en murals que oferixen una perspectiva excepcional de la pintura bizantina i posbizantina en Chipre. (UNESCO/BPI)

	Choirokoitia
	Be cultural inscrit en 1998, modificació menor en 2012.
	Localisació: Districte de Lárnaca
	Zona de protecció: 6,20 ha. Zona de respecte: 68 ha.
	L'assentament neolític de Choirokoitia, ocupat des del sèptim fins al quart mileni abans de nostra era, és un dels llocs prehistòrics més importants del Mediterràneu Oriental. Els vestigis trobats en les excavacions han permés conéixer millor l'evolució de la societat humana en esta regió clau. El lloc, que només ha segut excavat en part, constituïx una reserva arqueològica excepcional per a futures investigacions. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Chipre. Iglésies pintades de la regió de Troodos.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Chipre, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 8 de febrer de 2016, ha presentat els següents llocs:

	Pont de Klirou Be natural Propost en 2002
	Pont de Malounta Be natural Propost en 2002
	Khandria Be natural Propost en 2002
	Kionia Be natural Propost en 2002
	Sur de Mathiatis Be el meuxto Propost en 2002
	Paisage rural de Fikardou Be cultural Propost en 2002
	Iglésia de Panayia Chrysokourdaliotissa, Kourdali (extensió d'Iglésies pintades de la regió de Troodos) Be cultural Propost en 2002
	Troodos - Monte Olimp Be natural Propost en 2002
	Agioi Varnavas i Ilarion en Peristerona Be cultural Propost en 2004
	Iglésia de Panagia Aggeloktisti Be cultural Propost en 2015
	Complex del Hala Sultan Tekke i el Llac salat de Lárnaca Be mixto Propost en 2016

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Chipre té els següents elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

	Els encaixos de Lefkara o lefkaritika
	Be immaterial inscrit en 2009.
	La fabricació d'encaixos en Lefkara, un llogaret del suroest de Chipre, és una activitat tradicional que data del sigle XIV com a mínim. Inspirats en l'artesania local, aixina com en brodats dels cortesanos de Venècia –que va assentar el seu poder en Chipre des de 1489– i en motius geomètrics de l'antiga Grècia i Bizancio, els encaixos de Lefkara es confeccionen a mà i combinen quatre tècniques principals: el dobladillo, el tallat, la farcidura en punt de ras i el ribeteado en punt d'agulla. Art i factor de convivència social a un temps, la fabricació d'encaixos seguix sent l'activitat primordial de les dònes de Lefkara. Assentades en grup en les callejuelas i patis coberts d'este llogaret, charren mentres confeccionen manteles, torcaboques i primorosas peces d'encaix d'estil inconfundible. La tècnica d'este art, única en el seu gènero, es transmet a les chicones. Estes observen primer de modo informal el treball de les seues mares i yayes durant anys, i després reben lliçons d'estes per a deprendre a aplicar el fil de cotó sobre tela de lli. Una volta que aplega a dominar completament el seu art, l'encajera recorre a la seua imaginació per a eixecutar motius propis que encarnen a un temps la tradició i la seua creativitat personal. Mostra palesa de la capacitat per a apreciar atres influències culturals i integrar-les en la cultura pròpia, la fabricació d'encaixos no només és un element essencial de la vida diària de les dònes de Lefkara, sino que també constituïx per a elles un símbol d'identitat que les enorgullece. (UNESCO/BPI)

	El duel poètic Tsiattista
	Be immaterial inscrit en 2011.
	L'improvisació poètica oral denominada Tsiattista és una tradició viva que se sol practicar, en acompanyament de violí o llaüt, en justes en les que un poeta-cantant tracta de superar a un atre en versos ingeniosos composts per dísticos rimados. Des de molt temps arrere, este gènero poètic és un component popular de les festes de boda, les fires i atres regocijos públics en els que la flota entusiasta anima als poetes a recitar. La forma mètrica més corrent és el vers de quinze sílabes en un dístico rimado, pero alguns poetes utilisen versos de sis, huit o inclús nou sílabes. Els “tsiattistaes” (poetes-cantores) més populars són persones de gran ingeni, estan molt familiarizados en les tradicions poètiques i musicals, i posseïxen un ric vocabulari i una fèrtil imaginació. Solen ser hòmens de condició modesta i educació llimitada que transmeten les seues obres oralment. Hui en dia, els “tsiattistaes” són principalment hòmens d'una certa edat, pero algunes dònes de talent han escomençat recentment a donar representacions. Els poetes tenen que dominar el dialecte chiprà, posseir un bon coneiximent de la poesia popular de Chipre i recórrer al repertori de la Tiattista ya existent i popularisada, pero davant tot han de ser capaços d'improvisar nous dísticos sobre un tema específic en un temps estrictament llimitat i tenen que saber donar la rèplica als seus adversaris. (UNESCO/BPI)

	La dieta mediterrànea
	Be immaterial inscrit en 2010, ampliat en 2013.
	Este element és compartit en ' Croàcia, Espanya ,  Grècia, ITA,  Marrócs i Portugal
	La dieta mediterrànea comprén un conjunt de coneiximents, competències pràctiques, rituals, tradicions i símbols relacionats en els cultius i collites agrícoles, la peixca i la cría d'animals, i també en la forma de conservar, transformar, cuinar, compartir i consumir els aliments. L'acte de menjar junts és un dels fonaments de l'identitat i continuïtat culturals de les comunitats de la conca del Mediterràneu. És un moment d'intercanvi social i comunicació, i també d'afirmació i renovació dels llaços que configuren l'identitat de la família, el grup o la comunitat. Este element del patrimoni cultural immaterial posa de relleu els valors de hospitalitat, bo veïnat, diàlec intercultural i creativitat, aixina com un modo de vida que es guia pel respecte de la diversitat. Ademés, eixercita un paper essencial de factor de cohesió social en els espais culturals, festejos i celebracions, en agrupar a gents de totes les edats, condicions i classes socials. També comprén àmbits com l'artesania i la fabricació de recipients per al transport, conservació i consum d'aliments, com a plats de ceràmica i gots. Les dònes eixerciten un paper fonamental en la transmissió de les competències i coneiximents relacionats en la dieta mediterrànea, salvaguardant les tècniques culinàries, respectant els ritmes estacionals, observant les festes del calendari i transmetent els valors d'este element del patrimoni cultural a les noves generacions. Per la seua banda, els mercats locals d'aliments també eixerciten un paper fonamental com a espais culturals i llocs de transmissió de la dieta mediterrànea en els que la pràctica quotidiana d'intercanvis fomenta la concòrdia i el respecte mutu. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Chipre.
• UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Chipre (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en Chipre (en espanyol)