Anar al contingut

Abort en Líbia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'abort en Líbia és illegal llevat per a preservar la vida de la mare. Les persones que realisen o reben aborts poden ser encarcerades, en sentències més curtes en casos com l'embaràs per violació. Líbia, que inicialment va heretar la prohibició de l'abort d'Itàlia, va convertir l'abort en un delicte penal durant el govern de Muamar el Gadafi, en una llei de 1986 que incloïa una excepció per als aborts que salven vides. El país s'ha opost al dret a l'abort, inclús en la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenroll; també és part del Protocol de Maputo sobre drets de la dòna, que inclou l'accés a l'abort. El país té un tabú entorn a l'abort i carix de directrius per a realisar un abort segur. Les dònes a sovint viagen per a rebre aborts llegals en Tunis.

Llegislació

El Còdic Penal de Líbia prohibix l'abort en els artículs 390 a 395. Establix penes de presó de fins a sis anys per proporcionar un abort no consentit i d'a lo manco sis mesos per proporcionar, rebre o autoinducir un abort consentit, en penes més altes si el procediment resulta en lesions o mort. Estes penes es reduïxen a la mitat si l'abort és realisat per un professional mèdic o si es fa «per a preservar el honor de l'infractor o d'un familiar seu»,[1] lo que inclou els casos d'embaràs per violació.[2] Les penes de presó s'eixecuten.[3] La llei de salut del país permet l'abort si l'embaràs posa en risc la vida de la mare. Estos aborts requerixen l'aprovació d'un mèdic especialiste i una ordenança sobre quina medides prendre.[1] La llei no especifica qué es considera un acte que salva vides.[4] La llei d'abort de Líbia és més restrictiva que la llei d'abort en Aràbia Saudita basada en la sharía.[5]

Història

Durant l'era colonial, la llei d'abort de Líbia es basava en la d'Itàlia, que prohibia el procediment llevat per a preservar la vida de la mare.[8] Esta llei va ser substituïda per una llei de salut de 1973 en els mateixos térmens.[9] El govern de Muamar el Gadafi va convertir l'abort en un delicte penal.[10] La Llei de Responsabilitat Mèdica (Llei 17 de 1986), aprovada el 3 de novembre de 1986,[1] va declarar que l'abort era illegal «a menos que siga absolutament necessari per a salvar la vida de la mare».[11] En aquella época, provocar un abort es castigava en nou mesos de presó.[4]


Líbia es va aliar en atres entitats que s'oponien a l'accés a l'abort, inclosos els Estats Units en el moment de la Conferència de la Ciutat de Mèxic de 1984[12] i l'Iglésia catòlica abans de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenroll de 1994.[13] Els representants de Líbia varen expressar obertament esta postura en l'última conferència,[14] a on varen expressar una reserva a l'artícul que establix el dret a l'abort, senyalant que açò diferia de la llei del país,[15] i varen coincidir en la delegació de Jordània en apoyo de la llei islàmica sobre l'abort.[16] Líbia va ser un dels primers dèu països en firmar el Protocol de Maputo sobre drets de la dòna, que inclou l'accés a l'abort.[17] També va firmar la Declaració de Consens de Ginebra, una declaració de l'administració del president nortamericà Donald Trump oponent-se a l'accés a l'abort, en 2020.[18] En una declaració de 2025 sobre les seues accions contra ONG estrangeres, l'Agència de Seguritat Interna va dir que Meges Sense Fronteres havia estat realisant capacitacions sobre aborts sense l'aprovació de les autoritats.[19]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «[1]», Global Abortion Policies Database, Organisació Mundial de la Salut. Consultat el 2025-06-05.
  2. ↑ Pargeter. «Women's Rights in the Middle East and North Africa - Libya». Refworld. Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Consultat el 2025-06-07.
  3. ↑ «[2]». Consultat el 2025-06-07.
  4. ↑ 4,0 4,1 Benomran, 1994, p. 299.
  5. ↑ Hessini, 2007, p. 80.
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  7. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  8. ↑ [6]; [7].
  9. ↑ Hessini, 2008, p. 21.
  10. ↑ Morgan, 2024, p. 358.
  11. ↑ Benomran, 1994, pp. 290, 294.
  12. ↑ Gezinski, 2012, p. 840.
  13. ↑ Bloomer, Pierson y Estrada Claudio, 2018, p. 54.
  14. ↑ Eriksson, 2000, p. 11.
  15. ↑ Bowen, 1997, pp. 178, 184.
  16. ↑ Eriksson, 2000, p. 46.
  17. ↑ Hessini, 2005, p. 92.
  18. ↑ «[3]», Foreign Policy. Consultat el 2025-06-07.
  19. ↑ «[4]», The Libya Observer. Consultat el 2025-06-07.

Bibliografia

  • «Access to mifepristone, misoprostol, and contraceptive medicines in eight countries in the Eastern Mediterranean Region: descriptive analyses of country-level assessments».Reproductive Health.20(S1)ISSN 1742-4755.doi:10.1186/s12978-024-01805-1.
  • «Medical Responsibility in the Libyan Law».Medical Law International.1(3)
289–300.ISSN 0968-5332.doi:10.1177/096853329400100305.
161–184.ISSN 0020-7438.doi:10.1017/S002074380006445X.
  • Eriksson, Maja Kirilova (2000). «Abortion and Reproductive Health: Making International Law More Responsive to Women’s Needs», Askin (ed.). Women and International Human Rights Law: Volume 3, Brill Publishers, pp. 3–71. doi:10.1163/9789004531130_005. ISBN 978-90-04-53113-0.
837–849.ISSN 0020-8728.doi:10.1177/0020872811421619.
88–100.ISSN 0968-8080.doi:10.1016/S0968-8080(05)25168-6.
75–84.ISSN 0968-8080.doi:10.1016/S0968-8080(06)29279-6.
  • «Islam and Abortion: The Diversity of Discourses and Practices».IDS Bulletin.39(3)
18–27.doi:10.1111/j.1759-5436.2008.tb00458.x.
  • «A Revolutionary Bromance: Masculinity, Performance, and Religion in Diplomacy».Diplomatic History.48(3)
339–365.ISSN 0145-2096.doi:10.1093/dh/dhae024.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Abort_en_Líbia&oldid=1385245»