Archidiòcesis de Valéncia

'''Archidiòcesis Metropolitana de Valéncia Diœcesis Valentinae'''
Escut
Capital:	Valéncia
Ciutat més poblada:	{{{ciutat més poblada}}}
Forma de Govern:	Arquebisbat
President:	Arquebisbe metropolità: Excm. i Rvdm Sr. Dr. D. Carles Osoro Sierra (Cardenal-emèrit) Agustín García-Gasco Vicente
Llengües:	Llatí, Valencià
Ubicació:	Seu: Catedral de Valéncia
Altitut:	{{{altitut}}}
Superfície:	{{{superfície}}}
Població:	2.810.432 de batejats
Densitat:	{{{densitat}}}
Gentilici:	{{{gentilici}}}
Moneda:	{{{Moneda}}}
Prefix Telefònic:	{{{Prefix Telefònic}}}
Us Horari:	{{{Us Horari}}}
Domini de Internet:	http://www.archivalencia.org
Membre de:	Província Eclesiàstica de Valéncia. Seu metropolitana

Erecció de la diòcesis:	Any 527 d.C.
Extensió del territori:	Província de Valéncia (excepte Gàtova), La Marina Alta, El Comtat, La Foya d'Alcoy
Rituum:	Catòlic Romà

L'Archidiòcesis de Valéncia es correspon en la província de Valéncia i 63 municipis del nort de la província d'Alacant (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoyà). El bisbat fon creat en temps dels visigots (potser l'any 527), i el papa Inocenci VIII el va elevar a archidiòcesis el 9 de juliol de 1492, dignitat confirmada per Aleixandre VI. Des de la conquista de Jaume I (1238) i fins a 1953 (data del Concordat del dictador Francisco Franco en el Vaticà) ocupava totes les terres que anaven des del riu d'Uxó fins al riu de Xixona. Després del concordat va perdre les valls de Biar i Beneixama, les foyes de Castalla i Xixona i la Marina Baixa, que van passar al nou bisbat d'Oriola-Alacant.

Parròquies

Esta archidiòcesis està organisada en 8 Vicaries episcopals territorials, 34 archiprestats i 651 parròquies, ademés de 65 anexos i 375 esglésies no parroquials.

Bisbes de Valéncia

• Justinià (527 - 548)
• Celsino (ca. 587 cap a 589)
• Ubiligisclo i Celsino al mateix temps (cap a 589)
• Sant Eutropi (fins del sigle VI)
• Marino (en 610)
• Musitacio (en 633 – cap a 646?)
• Anesio o Anià (en 646 i 652)
• Félix (entre 652 i 656)
• Suinterico (cap a 675)
• Hospital (cap a 681)
• Sàrmata (cap a 682 und 688)
• Ubiticisclo (viu en 693)
• Zaet al-Matran (10..-1094)

Conquista pel Sit

• Jerónimo de Perigord, O.S.B. (1092? O 1098?–1102?, després Bisbe de Salamanca)

Pèrdua de Valéncia fins a la conquista per Jaume I d'Aragó.

• Guillermo de Savoya (1226–1239, nomenat bisbe de Lüttich)
• Felipe de Savoya (1229, nomenat Arquebisbe de Lyón, 1246–1267)
• Ferrer de Pallarés (1240–1243, nomenat Arquebisbe de Saragossa)
• Arnaldo de Peralta (1243–1248)
• Andrés d'Albalat, O.P. (1248–1276)
• Jazperto de Botonach (1276–1288)
• Ramón Despont, O.P. (1289–1312)
• Ramón de Gastón (1312–1348)
• Hugo de Fenollet (1348–1356)
• Vidal de Blanes (1356–1369)
• Jerónimo d'Aragó, Cardenal (1369–1396)
• Hugo de Llúpia i Bages (1398–1427)
• Alfonso de Borja (1429–1458, triat papa Calixt III)
• Rodrigo de Borja (1458–1492, triat papa Aleixandre VI)

Conversió en Archidiòcesis en 1492

Arquebisbes de Valéncia

• César Borja o César Borja, Cardenal (1492–1498) (primer arquebisbe)
• Joan de Borja, Cardenal (1499–1500)
• Pere-Lluís de Borja, Cardenal (1500–1511)
• Alfons d'Aragó (1512–1520, nomenat Arquebisbe de Saragossa)
• Erardo de la Marca, Cardenal (1520–1538)
• Jorge d'Àustria (1538–1544) (després príncip bisbe de Lieja o Lüttich)
• Sant Tomàs de Vilanova, O.E.S.A. (1544–1555)
• Francesc de Navarra (1556–1563)
• Acisclo de Moya i Contreras (1564)
• Martín Pérez d'Ayala (1564–1566)
• Fernando de Loazes (1567–1569, també Patriarca d'Antioquia)
• Sant Joan de Ribera (1569–1611, també Patriarca d'Antioquia)
• Isidoro d'Aliaga, O.P. (1612–1648)
• Pedro d'Urbina Montoya, O.F.M. (1649–1658, nomenat Arquebisbe de Sevilla)
• Martín López d'Ontiveros (1659–1666)
• Ambrosio Ignacio Spínola i Guzmán (1667–1668, nomenat Arquebisbe de Santiago de Compostela)
• Luis Alfonso dels Cameros (1668–1676)
• Juan Tomás de Rocabertí, O.P. (1676–1699)
• Antonio Folch de Cardona, O.F.M. (1700–1724)
• Andrés Orbe Larreátegui (1725–1736)
• Andrés Majoral Alonso de Mosa (1738–1769)
• Tomás d'Azpuru (1770–1772)
• Francisco Fabián i Fuero (1773–1794)
• Antonio Despuig i Dameto (1795, nomenat Arquebisbe de Sevilla)
• Joan-Francesc Ximénez del Riu (1796–1800)
• Joaquín Company Soler, O.F.M. (1800–1813)
• Veremundo Arias Teixeiro i Rodríguez (1815–1824)
• Simón López i García (1824–1831)
• Joaquín López i Sicília (1832–1848)
• Pablo García i Abella (1848–1860)
• Marià Barri Fernández (1861–1876)
• Antolín Monescillo i Aparença (1877–1892, nomenat Arquebisbe de Toledo)
• Beat Ciríac María Sancha i Hervás (1892–1898, nomenat Arquebisbe de Toledo)
• Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros (1898–1903)
• Victorià Guisasola i Menéndez (1906–1914, nomenat Arquebisbe de Toledo)
• Valeriano Menéndez Conde i Álvarez (1914–1916)
• Josep-Maria Salvador i Barrera (1917–1919)
• Enrique Reig Casanova (1920–1923, nomenat Arquebisbe de Toledo)
• Prudencio Melo i alcalde (1923–1945)
• Marcelino Olaechea i Loizaga, S.D.B. (1946–1966)
• José María García Lahiguera (1969–1978)
• Miguel Roca Cabanellas (1978–1992)
• Cardenal Agustín García-Gasco Vicente (1992-2009)
• Carlos Osoro Sierra 2009-actualitat

Enllaços externs

• Lloc oficial