Rosita Amores

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:23 7 oct 2024 per Reval (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Rosa Amores Valls
Rosita Amores damunt d'un paelló
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Cantant i artista de varietats.
Naiximent: 26 de giner de 1938
Lloc de naiximent: Nules, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Rosa Amores Valls (Nules, 26 de giner de 1938), artisticament coneguda com Rosita Amores, és una cantant i artista de varietats valenciana.

Biografia[editar | editar còdic]

Rosita Amores naixqué en la població valenciana de Nules, en la comarca de (la Plana Baixa). En els seus començaments actuava de vocalista en la orquesta de ball "Los Millorarios", fon pionera del cabaret eròtic a mitat dels anys 60, junt en figures com Rafael Conde (El Titi), actuant en els espectàculs de varietats que tenien lloc en el Teatre Alkázar de Valéncia.

Rosita Amores va saber burlar la censura franquista en époques en que l'erotisme en Espanya es reduïa a l'àmbit privat, convertint-se en un símbol popular de l'espectàcul en la Comunitat Valenciana. La seua cançó Posa'm Menta es va convertir en un bufit de llibertat en el poble pla.

Entre els seus treballs més actuals destaca el musical dedicat a la seua vida, que ella mateixa protagonisa, L'amor de Miss Amores, la seua colaboració en el grup musical "Antonomasia" en el tema No fa falta que intentes canviar; i eixercint de musa en la portada de l'àlbum del grup Gold.

En l'any 2021 torna al cine de la mà Jordi Nuñez en la película Lo que sabem i a la música de la mà del compositor Javi NO en dos senzills “Sensacional” i “Del Alkazar al Molino” a on la vedette fa un repàs per la seua vida.

Cine[editar | editar còdic]

  • El Virgo de Vicenteta (1979). Dir. Vicente Escrivà.
  • Vicenteta, esta-te queta (1979). Dir. Vicente Escrivà.
  • En el cul a l'aire (1981). Dir. Carles Mira.
  • Un negre en un saxo (1988). Dir. Francesc Bellmunt.
  • Gràcies per la propina (1997). Dir. Francesc Bellmunt.
  • El robo más grande jamás contado (2002) Dir. Daniel Monzón.

Televisió[editar | editar còdic]

Teatre[editar | editar còdic]

  • Les comèdies bàrbares de Valle-Inclán. Dir. Bigas Luna. Fundació Arts Escèniques de Valéncia.
  • Teatre Alkázar de Valéncia. A on treballa fins a la década dels anys 80, despuix de debutar en 18 anys.
  • Gires en comèdies i revistes musicals per tota Espanya com a vedette.
  • Súper-vedette en el teatre El Molino de Barcelona.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

En l'any 2024, l'Ajuntament de Valéncia la nomenà Filla Adoptiva de Valéncia.

Enllaços externs[editar | editar còdic]