Francisco Ferrer Lerín
| Francisco Ferrer Lerín | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor. | ||
| Naiximent: | 1 de giner de 1942 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Francisco Ferrer Lerín (Barcelona, 1 de giner de 1942) és un escritor i ornitòlec espanyol.
Biografia
Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any 1964 publicà el seu primer llibre, De las condiciones humanas, i en 1971 arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys 1960 i 1970 en La hora oval, selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En 1987 va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat Cónsul, nova antologia de poemes, escrits entre 1964 i 1973. Ferrer Lerín ha traduït L'homme aproximatif de Tristan Tzara, Ossi di seppia d'Eugenio Montale, L'annonce faite à Marie de Paul Claudel, Trois contes de Gustave Flaubert i Le hasard et la nécessité de Jacques Monod.
A finals dels anys xixanta, Ferrer Lerín es desplaça a Jaca per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del CSIC i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el pòquer.
A principis dels anys setanta, retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al ICONA per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de Lleida i Osca. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En l'any 1979 intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona.
En la década dels huitanta, Ferrer Lerín viaja a Andalusia en la finalitat d'ocupar un lloc de professor de llingüística en l'Universitat de Granada i culminar la seua tesis doctoral pero tràgiques circumstàncies donen al trast en estos proyectes. Més tart és nomenat director de l'Escola Taller de Serrablo, en Sabiñánigo, en alguns dels alumnes dels quals posa en funcionament una empresa per a la rehabilitació de construccions pirenaiques.
Ferrer Lerín és membre de la Societat Espanyola d'Ornitologia aixina com del Grup Mundial de Treball sobre les Rapaces i ha publicat els seus texts d'especialitat en Ibérica, Ardeola, Birds of Prey Bulletin, Miscel.lània Zoològica i C.P.B.E..
Fòra d'estes contribucions, ha colaborat en diverses publicacions periòdiques: El País, La Vanguardia, Estaciones, Diario Jaén, Poesía española, Rocamador, Diario de Barcelona, Informaciones, El Heraldo de Aragón, Papeles de Son Armadans, Ínsula i El Estado Mental. La seua persona ha aparegut en l'obra d'Enrique Vila-Matas, que li dedica el capítul setzé de Bartleby y compañía, i en la de Félix de Azúa, que en El diario de un hombre humillado oferix un fidedigne retrat seu baix l'apelatiu de "el Buitre". Igualment, Ferrer Lerín protagonisa un breu episodi filològic en Paseos con mi madre de Javier Pérez Andújar.
(Secció per completar)
Obra
(Secció per completar)