Història de Guatemala
La història de Guatemala és la cronologia de successos ocorreguts des del començ del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República de Guatemala fins als nostres dies. Esta comença en els primers grups de persones en habitar la regió, de les que es destaca la civilisació maya. Els conquistadors espanyols varen aplegar a Guatemala en 1523. Nicolle Valle va nomenar a la ciutat de Guatemala, en la seua carta de redacció dirigida a Carlos V, datada en Mèxic el 15 d'octubre del 1524. Cortés es referix a «unes ciutats de que molts dies calia yo tinc notícies que es diuen Ucatlán i Guatemala». La regió va passar a formar la Capitania General de Guatemala, adscrita al Virreinat de la Nova Espanya.
En el sigle XIX, els criolls de la Capitania General de Guatemala varen conseguir la seua independència del Imperi espanyol i la regió va passar a cridar-se Federació Centroamericana, la qual es va anexar un temps a l'imperi de Agustín de Iturbide en Mèxic. Despuix de la separació de Mèxic es varen iniciar les guerres entre els conservadors —és dir, els criolls de major abolori i que vivien en la capital de la federació, coneguts també com Clan Aycinena, i el clero regular de la Iglésia catòlica— i els lliberals, que eren criolls de menor categoria que es dedicaven a l'agricultura a gran escala i vivien en el restant de la Capitania General. La lluita va donar lloc a la desintegració de la Federació Centroamericana, de la que varen emergir les cinc repúbliques de Centre Amèrica, entre elles l'actual Guatemala.
Un Estat de la Federació Centroamericana governat per conservadors com Mariano Aycinena i després pel lliberal Mariano Gálvez, la moderna República de Guatemala es va fundar el 21 de març de 1847, durant el govern conservador del general Rafael Carrera, i d'esta forma va escomençar a tindre relacions diplomàtiques i comercials en el restant de nacions de l'orbe. Baixe el mando de Carrera, Guatemala va resistir tots els intents d'invasió dels seus veïns lliberals.
En 1871, sis anys despuix de la mort de Carrera, va triumfar la Reforma Lliberal i es varen establir règims lliberals de cort dictatorial. El café es va convertir en el principal cultiu del país. En 1901, durant el govern del llicenciat Manuel Estrada Cabrera, es va iniciar l'intromissió en els assunts d'estat de corporacions nortamericanes, com United Fruit Company (UFCO), la principal empresa del país. Guatemala va passar a convertir-se en una República bananer, en a on els governants eren colocats o retirats per la UFCO, depenent de les necessitats econòmiques i dels que obtenia considerables concessions. En 1944, en mig de la Segona Guerra Mundial, es va produir la revolució d'octubre, que va derrocar al règim militar de llavors i va iniciar dèu anys de governs electes que varen intentar opondre's a la frutera i impondre reformes socials, pero varen ser derrocats en 1954 quan els interessos de la UFCO es varen vore afectats per dites reformes. La contrarrevolució de 1954.
Va mantindre algunes de les reformes dels règims revolucionaris, incloent la dignificació de l'Eixèrcit, pero va tornar a protegir els interessos de la frutera nortamericana, aduint que els règims revolucionaris eren comunistes. En 1960, en el marc de la Guerra Freda, es va iniciar la guerra civil i un periodo d'inestabilitat política, en colps d'Estat i eleccions fraudulentes. El conflicte armat va deixar un saldo de més de 250.000 víctimes —entre morts i desapareguts— segons senyes de la Comissió per a l'Esclariment Històric, segons la qual més del 90 per cent de les massacres varen ser comeses per l'Eixèrcit de Guatemala i els grups paramilitars progovernamentals. Despuix de la transició a un sistema democràtic en 1985, i després d'extenses negociacions en la guerrilla, es va conseguir firmar els Acorts de Pau en 1996, va escomençar una nova época en Guatemala.
| ||||||||||||||||
.svg)