Crisis de Danzig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Situació de Danzig

La crisis de Danzig fon una crisis diplomàtica que precedí immediatament a la Segona Guerra Mundial. Era l'última reivindicació irredentista que Adolf Hitler exigí (i l'única a la qual França i Anglaterra es van opondre en decisió) després d'haver conseguit la remilitarisació de Renània i l'anexió d'Àustria i els Sudetenland. A més, la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va provar en èxit elements claus per a la política expansioniste hitleriana: tant l'eficàcia de les unitats d'èlit de la seua aviació (Legió Còndor), com la ineficàcia dels mecanismes de manteniment de la llegalitat internacional (en este conflicte el principi de no-intervenció, només respectat per les democràcies occidentals), una nova demostració de la inoperància de la política de pacificació.

La crisis començà als pocs dies del ban de la victòria de Franco, el seu aliat: el 28 d'abril de 1939, moment triat per Hitler per a llançar un discurs al Reichstag (Parlament Alemany) on s'exigix la restitució de Danzig, així com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el passadiç polonés (que separava Prússia Oriental de la resta del territori alemany des del final de la Primera Guerra Mundial com a conseqüència del Tractat de Versalles).

Polònia va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de sobirania o clàusula d'extraterritorialitat. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'URSS oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en Checoslovàquia en la crisis dels Sudets), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). La fi sense frut d'estes converses el 21 d'agost va dur a Stalin a acceptar un radical canvi d'aliances: Molotov i Joachim von Ribbentrop (l'Alemanya nazi i l'URSS comunista) signaren el Pacte Germano-Soviètic de no-agressió de 23 d'agost de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou repartiment de Polònia com els dels segles XVIII i XIX, que a més lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts el 1918: les nacions bàltiques (Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània) i part de Romania (regió de Bessaràbia).

Hitler havia conseguit evitar la guerra en dos fronts que des de Bismarck era la por més gran dels estrategues alemans, com va demostrar la Primera Guerra Mundial. Les últimes negociacions britàniques no podien donar cap frut: era impossible assossegar Hitler donant-li més de la meitat de Polònia que ya li havia donat Stalin. La guerra va començar en el bombardeig de Danzig i la invasió de Polònia l'1 de setembre de 1939. El 3 de setembre, França i Gran Bretanya responien en la declaració de guerra a Alemanya.