Pirineus
Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pirineus en valencià, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en euskera) són un conjunt de serres situades al nort de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'unix a Europa. S'estenen des del Mar Mediterraneu (Cap de Creus) a l'est, fins al mar Cantàbric (golf de Viscaya) a l'oest; al sur tenen la depressió de l'Ebre, i al nort la de la Garona.
Territorialment, ocupen la zona nort de Catalunya, Aragó, Navarra i Euskadi i la zona sur del País Vasc-Françes i de (Bearn, la Gascunya, i Llenguadoc); l'oest i sur del Roselló francés; i la totalitat d'Andorra. La frontera entre França i Espanya també coincidix aproximadament en els Pirineus; el País Vasc i Catalunya, als extrems oest i est respectivament.
Tenen una llargària d'uns 425 km i un ample que generalment no supera els 100 km, en una superfície total de 19.000 km².[1] Els cinc cims més elevats del Pirineus són l'Aneto (3.404 m), el pic de Pocets (3.375 m), el Mont Perdut (3.355 m), la Punta d'Astorg (3.355 m) i el Pic Maldito (3.350 m).
Etimologia
dreta|thumb|Vista de satèl·lit dels Pirineus. dreta|thumb|Vista aèria. Existeixen moltes etimologies possibles per al nom d'aquestes muntanyes:
- El terme "Pirineus" ve d'un personatge de la mitologia grega, Pirena (Πυρήνη). Heràcles hi construeix una tomba per a Pirena donant-hi nom així a la serralada.[2] El mot "Pirineus" era ja conegut en grec antic: el terme Πυρηναῖα (Pirēnaîa) apareix en els textos de Plutarc.[3]
- ↑ Presentació del Pic dels Pirineus a [1] Commissariat à l'aménagement des Pyrénées (DATAR Pirineus)
- ↑ Silius Italicus, La Guerre punique, éditions Les Belles Lettres, Paris, 1979, traduction de Pierre Miniconi et Georges Delvallet. p. 86-88.
- ↑ Plutarc (devers el 46 - 125 ap. J.-C.) : Vida de Sertorius, ch. 7.