Época ibèrica en la Comunitat Valenciana

Revisió de 18:14 18 maig 2014 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|right|[[Dama d'Elig, obra mestra de l'art ibèric]] L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, apr...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Dama d'Elig, obra mestra de l'art ibèric

L'época ibèrica en la Comunitat Valenciana correspon, aproximadament, al periodo 5000-segle III aC de la prehistòria, quan els ibers eren el poble predominant a les costes de la Península Ibèrica.

Época preibèrica

Els primers vestigis de població que es tenen en la Comunitat Valenciana, daten de l'época paleolítica i estan constituïts per alguns esquelets i pintures prehistòriques que han sigut trobades a algunes coves del país. Així, a Xàtiva a la Cova Negra s'han trobat algunes deixalles humanes de tipo neandertal que fan pensar que esta cova estava habitada en temps remots. També són característics d'esta época les pintures prehistòriques de Bicorp, Ares del Maestrat, Valltorta, Morella, La Serreta (Alcoy), la Cova del Parpalló (Gandia), etc.. Totes estes pintures conformen el que se nomena l'Escola Llevantina i es caracterisen per representar escenes costumistes dels seus habitants, i segurament també devien tenir un significat màgic.

Els ibers

Segons algunes teories, els ibers tindrien el mateix orige que els vascs primitius, i s'haurien estés des d'un lloc pròxim als Pirineus a tota Europa, fa uns 30.000 anys. De fet els mots ibèric, o Ebre, Ivry, i Ebers podrien tenir el mateix orige, i el seu significat seria el d'un lloc relacionat en un curs d'aigua. Estos pobles a pesar de les seues característiques culturals comuns constituïren tribus separades i per tant, formaven una série de poblacions cadascuna d'elles més o menys independent de les atres pero dins d'una mateixa cultura. Les ciutats ibèriques més importants governaven sobre les d'una mateixa zona constituint una mena de chicotets regnes en la població més important com a "capital".

En la Comunitat Valenciana, les característiques geogràfiques diferents a les de l'época actual feren que les principals poblacions ibèriques estigueren situades fora de la zona de la planura on actualment se situa la Ciutat de València, ya que a aquella época, la llacuna de l'Albufera era molt més gran i pràcticament unia el riu Túria en el Xúquer. Això fea de la zona de la planura un lloc pantanós i pràcticament inhabitable on només anaven els caçadors d'aus de tant en tant.

Així puix els poblats més importants estaven situats a llocs més alts vorejant les zones d'aiguamolls i ficant-se a tossals en "terra ferma" que feen possible una millor defensa i donaven un terreny més ferm on construir alluntat de les zones pantanoses infestades de mosquits. La capital ibèrica estava situada on es troba actualment Llíria (capital del Camp de Túria) sota el nom d'Edeta. Tot sembla indicar que tingué una certa importància a la zona central de la comunitat, fins que fon destruïda el 76 aC a les guerres de Sertori.

Atres poblats ibèrics importants eren: Arse (Sagunt), Saitabi (Xàtiva), Torís, Cullera, Elig, Moixent, etc.. Tot plegat, totes estes poblacions constituirien una mena de xàrcia de ciutats-estat que estarien molt relacionades entre elles.

Sobre la Ciutat de València abans de l'época romana, no hi ha referències massa clares, pero tot sembla indicar que hi havia una chicoteta població fortificada que hauria portat el nom de Tyris o Tyrin, que estava situada a una illa sobre el riu Túria, riu del qual rep el seu nom.

Els ibers deixaren en la Comunitat Valenciana clares mostres del seu art, la més coneguda de totes és la Dama d'Elig, un bust de pedra que representa a una dona noble dels ilicitans. En el monyo arreplegat en un complicat pentinat, al seu rostre es poden apreciar clarament les característiques típiques de la dona valenciana i és sense dubte la més important representació d'art ibèric del món. Una atra de les mostres més representatives de l'art ibèric trobades al País Valencià, és el famós Guerrer de Moixent, i que trobat a la localitat del mateix nom, representa un guerrer ibèric nu damunt un cavall en la falcata i preparat per entrar en combat. Esta estàtua de plom està molt ben conservada i una rèplica de la mateixa es pot vore a l'entrada de Moixent sobre un pilar de pedra. També han estat trobades moltes peces de ceràmica, monedes, etc., a diferents punts de la geografia valenciana les quals conformen un tesor de riquea incalculable sobre el nostre passat.

Primers contactes

Els pobles més matinadors a l'hora d'establir contacte en el contestans i els edetans que vivien a l'actual Comunitat Valenciana, foren els fenicis, poble mariner que establí diverses factories comercials en la Comunitat Valenciana, com Herna (Guardamar del Segura).

Els grecs, no tardaren de fer-li la competència als fenicis i fundaren diverses colònies comercials a la costa contestana com Hemeroskopeion (Dénia) i entraren en un clar conflicte en els fenicis que s'anà resolent a poc a poc fins que la definitiva decadència dels fenicis deixà als grecs una certa época de primacia.

Esta época durà ben poc, ya que els cartaginesos, descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i després d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia al 535 AC, fent-se en el control de tota la península. A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren només a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els ibèrics, sense intervindre més del que els era indispensable pels seus assunts comercials.

Les guerres púniques

Artícul principal → Guerres Púniques.

Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el Mediterràneu. Roma, una chicoteta ciutat a la vora del Tíber s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de Sicília.

Els cartaginesos van reclutar soldats dels poblats ibèrics, i així molts infants i ginets edetans van combatre del costat de Cartago a la Primera Guerra Púnica. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i on els cartaginesos, després de fracassar al no poder prendre la ciutat de Siracusa foren forçats a signar una pau que els deixava la península Ibèrica com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero Amílcar Barca era atacat per un rei ibèric de la Comunitat Valenciana i morí ofegat al Vinalopó durant la Batalla d'Ilici el 228 aC.

A la Segona Guerra Púnica, el general Aníbal Barca al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra Roma, atacà la ciutat d'Arse, aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins feren una defensa molt forta de la seua ciutat, i després de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. Després de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per creuar els Pirineus i els Alps per enfrontar-se als romans al seu propi territori.

Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, la qual cosa l'obligà a retirar-se de territori italià. Després del fracàs a Itàlia hagué d'enfrontar-se en Publi Corneli Escipió el qual havia desembarcat a la costa llevantina conquerint molt de territori cartaginés en la qual cosa comença l'época romana en la Comunitat Valenciana i a la Península. Finalment, Aníbal fon derrotat a la costa africana.

Pàgines que s'hi relacionen