Anar al contingut

Andrew Jackson

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 21:49 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV)

Andrew Jackson (regió de les Waxhaws, frontera entre Carolina del Nort i Carolina del Sur, 15 de març de 1767-Nashville, Tennessee; 8 de juny de 1845) va ser un advocat, general i estadiste nortamericà que es va eixercitar com el sèptim president dels Estats Units des de 1829 fins a 1837. Jackson va nàixer al final de la era colonial en algun lloc de la frontera encara no marcada de Carolina del Nort i Carolina del Sur. Provenia d'una família recent emigrada escocesa i irlandesa de recursos mijos. Durant la guerra d'Independència dels Estats Units, va servir de mensager als revolucionaris. A l'edat de 13 anys va ser capturat i maltractat pels anglesos, #lo que ho convertix en l'únic president nortamericà que ha segut presoner de guerra. Temps despuix va aplegar a ser advocat. També va ser elegit a l'oficina congresional, primer a la Cambra de Representants i dos voltes al Senat. Va ser el fundador del Partit Demòcrata junt a Martin Van Buren el 8 de giner de 1828.

En 1801, Jackson va ser nomenat coronel en la milícia de Tennessee, lloc que va aplegar a ser la seua base política igual que la seua base militar. Va ser amo de centenars d'esclaus que treballaven en la seua facenda coneguda com "Hermitage Plantation". En 1806 va matar a un home en un duel sobre un assunt d'honor que involucrava a la seua esposa Rachel. Va aplegar a tindre fama nacional per mig del paper que va portar a terme en la guerra anglo-nortamericana de 1812, quan va guanyar una victòria important en contra d'una invasió britànica en la batalla de Nova Orleans encara que ya s'havia firmat el Tractat de Gante, alguna cosa que desconeixien tots els involucrats en la batalla.[1] En resposta al conflicte en el poble seminola en la Florida Espanyola, va invadir el territori en 1818. Açò va ser la causa directa de la primera guerra seminola i el Tractat d'Adams-Onís de 1819, el qual va transferir la Florida d'Espanya a Estats Units.

Despuix de ser elegit al Senat, Jackson va decidir entrar en l'elecció presidencial de 1824. Encara que va guanyar més vots electorals ademés del vot popular que els atres tres contrincants, va perdre en la Cambra de Representants davant John Quincy Adams, supostament per un "tracte corrupte" entre Adams i el president de la Cambra de Representants Henry Clay, qui també era un candidat. Els partidaris de Jackson llavors varen fundar lo que va aplegar a ser el Partit Demòcrata. Va entrar a l'elecció de 1828 en contra d'Adams. Usant la seua influència de l'Oest i en respal nou de #Virginia i Nova York, va guanyar en una victòria aplastant. Va culpar de la mort de la seua esposa Rachel als partidaris d'Adams, els qui l'havien cridat bígama.

Com a president, Jackson es va enfrontar a l'amenaça de secessió de Carolina del sur per la llei de "Tarifa de #Abominació", llei que havia segut aprovada per l'administració d'Adams. En contrast en varis dels seus successors immediats, ell li va negar a l'estat el dret de separar-se de l'Unió i el dret de nulificar una llei federal. La crisis de nulificación es va calmar quan la llei va ser canviada i Jackson va amenaçar a Carolina del Sur en una acció militar si l'estat (o qualsevol atre estat) intentara separar-se.


En anticipació de les eleccions de 1832, el Congrés, dirigit per Henry Clay, va intentar reautorizar al Segon Banc dels Estats Units quatre anys ans que es vencera el seu títul. Mantenint la seua paraula de descentralisar l'economia, Jackson va vetar la renovació del títul, alguna cosa que va posar en perill la seua reelecció. Pero en explicar la seua decisió com a defensor del poble en contra dels banquers rics, fàcilment va poder derrotar a Clay en les eleccions eixe any. Ell efectivament va poder desmantellar el banc per a quan es va véncer el seu títul en 1836. Les seues lluites en el Congrés es personificaron en la rivalitat personal que tenia en Clay, qui era del disgust de Jackson i qui dirigia l'oposició des del recent creat Partit Whig. La presidència de Jackson va marcar el començ de l'ascendència de el "spoils system" (sistema de botí) en la política nortamericana. També és conegut per haver firmat el "Indian Removal Act" (Llei de Trasllat Forçós dels Indis) llei que va reubicar un número de tribus natives a la regió sur del territori indi (hui, Oklahoma).

Jackson va recolzar l'exitosa campanya del seu vicepresident Martin Van Buren per a la presidència en 1836. Va treballar per a apoderar al Partit Demòcrata i va ajudar al seu amic James K. Polk a guanyar les eleccions de 1844.

Primers anys i educació

Andrew Jackson va nàixer el 15 de març de 1767. Els seus pares eren els #colon escocesos i irlandesos Andrew Jackson i Elizabeth Hutchinson, presbiterianos que havien emigrat d'Irlanda dos anys abans.[2][3] El pare de Jackson va nàixer en Carrickfergus, del Comtat de Antrim (Irlanda del Nort) al voltant de 1738.[4] Els pares de Jackson varen viure en la vila de Boneybefore del mateix lloc.

Quan varen emigrar a Norteamérica en 1765, els pares de Jackson provablement varen aplegar a Filadèlfia, Pennsilvània. Molt provablement varen viajar per terra entre les montanyes Apalaches cap a la comunitat escocesa-irlandesa en la regió de Waxhaw, quedant-se finalment en algun lloc entre la frontera de Carolina del Nort i Carolina del Sur.[5] Varen dur en si a dos fills des d'Irlanda, Hugh (naixcut en 1763) i Robert (naixcut en 1764).

El pare de Jackson va morir en un accident en febrer de 1767 a l'edat de 29 anys, tres semanes ans que naixquera el seu fill Andrew en l'àrea de Waxhaws. El lloc exacte del seu naiximent no està clar perque va nàixer en el temps en que la seua mare feya el viage difícil a casa despuix d'enterrar al pare de Jackson. L'àrea era tan remota que en eixos dies encara no havia segut posada en algun mapa.[6]


En 1824 Jackson va escriure una carta en la que descriu haver naixcut en la facenda d'un tio en el Comtat de Lancaster (Carolina del Sur). Pero es creu que havia dit açò degut a que este estat estava considerant anular la llei de Tarifes de 1824, alguna cosa a lo que s'oponia. En la década de 1850, es va trobar evidència de segona mà que indicava que ell havia naixcut en la casa d'un tio diferent en Carolina del Nort.[6]

Jackson va rebre educació esporàdica en la "vella escola de camp".[7] En 1781 va treballar per un temps en un taller de fabricació de sellins.[8] Despuix aplegaria a ser mestre i va estudiar Dret en Salisbury (Carolina del Nort). En 1787 va aprovar el seu examen de abogacía i es va mudar a Jonesborough (Tennessee) a lo que era en eixe llavors el districte occidental de Carolina del Nort. Esta àrea despuix va aplegar a ser coneguda com el territori del Suroest i posteriorment va aplegar a ser l'estat de Tennessee.

Servici en la Guerra de l'Independència

Durant la guerra d'Independència dels Estats Units, Jackson, a l'edat de 13 anys, ajudava informalmente a la milícia local com a mensager.[9] El seu germà major, Hugh, va morir per un colp de calor en el curs de la Batalla de Stono Ferry el 20 de juny de 1779. Andrew i el seu germà Robert varen ser capturats pels anglesos i encarcerats. Varen aplegar prop de la mort per inanició mentres estaven capturats. Quan Andrew va refusar netejar les botes d'un oficial britànic, l'oficial rajó al jove en una espasa, deixant-li cicatrius en la seua mà esquerra i en el cap, raó per la que odiava intensament als anglesos.[10] Mentres varen estar encarcerats, els germans també varen contraure la pigota.

Robert Jackson va morir per les seqüeles del maltracte el 27 d'abril de 1781, uns dies en acabant de que la mare dels dos chicons va poder pagar la seua llibertat. Despuix d'haver-se assegurat de la recuperació d'Andrew, ella es va oferir com a enfermera voluntària per als presoners de guerra en dos barcos mantinguts en el port de Charleston, a on s'estava produint un brot de còlera. En novembre de 1781 ella va morir de la malaltia i va ser enterrada en una fossa comuna. Andrew havia quedat orfe a l'edat de 14 anys.[11] En haver mort la seua mare i els seus germans, ell va culpar als anglesos per la pèrdua de la seua família.

Carrera de dret i política

Jackson va començar la seua carrera de dret en Jonesborough, en el noreste de Tennessee. Encara que la seua educació en Dret va ser dèbil, ell coneixia lo suficient com per a servir d'advocat en llocs fronteriços. Ya que no venia d'una família distinguida, ell va tindre que crear la seua reputació completament solament. En poc temps va aplegar a gojar de l'èxit en el camp tumultuoso de la llei fronteriça. Molt del seu treball va provindre de disputes sobre propietats o de casos d'assalt. En 1788 va ser nomenat fiscal del districte occidental i va mantindre el seu lloc en esta àrea del territori del Suroest despuix de 1791.


Jackson va ser elegit com a delegat a la Convenció constitucional de Tennessee en 1796. Quan Tennessee va aplegar a ser estat eixe mateix any, ell va ser elegit com un dels seus representants. El següent any va ser elegit al senat nortamericà pel partit Demócrata-Republicà pero va renunciar a l'any següent. (Va retornar al senat en 1823 despuix de 24 anys, 11 mesos, i tres dies de no formar part del congrés, la segona brecha de temps més llarga de servici al congrés.)[12] En 1789 va ser nomenat juge de la cort suprema de Tennessee, ya que va mantindre fins a 1804.[13]

Especulació de la terra i fundació de Memphis

Vore també: Memphis

En 1794, Jackson va formar un negoci en John Overton "per al propòsit de comprar terres, de la mateixa manera que eixes terres en i sense vores militars". Obertament comprava i venia terres que havien segut reservades per tractats per als Cherokee i els Chickasaw.[14] En retornar de Florida, Jackson va negociar la compra de les terres de la Nació de Chickasaw en 1818 (alguna cosa que va aplegar a conéixer-se com La Compra de Jackson.) Va ser un dels tres inversors originals que varen fundar la ciutat de Memphis, Tennessee, en 1819.[15]

La facenda Hermitage

Ademés de la seua carrera llegal i política, Jackson va prosperar com a granger, amo d'esclaus i comerciant. Va construir una casa i la primera tenda general en Gallatin (Tennessee) en 1803. El següent any va adquirir Hermitage, una facenda de 640 acres (2,58 km²) en el Comtat de Davidson (Tennessee), prop de Nashville. Més tarde li va agregar atres 360 acres (1,46 km²) a la facenda, la qual en el temps va aplegar a créixer fins als 1.025 acres (4,25 km²). El producte principal de la facenda era el cotó, el qual era cultivat pels seus esclaus. Escomençant en nou esclaus, ell va poder posseir fins a 44 per a l'any 1820 i despuix va ser amo de fins a 150 esclaus, possessió que ho convertia en un granger ric. Durant la seua vida, s'estima que Jackson va ser amo de fins a 300 esclaus.[16][17]


Hòmens, dònes i chiquets esclaus eren mantinguts per Jackson en tres seccions de la facenda.[17] Els esclaus vivien en unitats de família estesa d'entre 5 a 10 persones en cabanyes fetes de rajola o troncs. El tamany i calitat d'eixes vivendes excedia els estàndarts de l'época. Per a ajudar als seus esclaus en el seu sustente, ademés de donar-los racions de menjar, els suplementaba pistoles, gavinets i equips de peixca i caça.[17] A voltes els pagava als seus esclaus en diners, en el qual ells compraven en les tendes locals. Aixina i tot la facenda Hermitage era una empresa de lucre i Jackson exigia la llealtat dels seus esclaus. A este fi, permetia que els seus esclaus anaren assotats per a incrementar la producció o si creïa que algun esclau havia fet alguna ofensa severa. Vàries voltes va publicar anuncis sobre esclaus fugitius. Per als estàndarts de l'época, Jackson era considerat un amo d'esclaus bondadoso que proveïa menjar i sostre per als seus esclaus i que no prohibia a les seues esclaves criar als seus fills ni les separava d'ells.[17]

Carrera militar

Jackson va ser nomenat comandant de la milícia de Tennessee en 1801 en el ranc de coronel. Després va ser elegit major general de la milícia de Tennessee en 1802.[18]

Guerra de 1812

Artícul principal → Guerra anglo-nortamericana de 1812.


La campanya en contra dels creek i el tractat del Fort Jackson

Durant la guerra de 1812, el cap de la tribu Shawnee, Tecumseh va poder convéncer a les tribus Creek del nort d'Alabama i Geòrgia a atacar als #colon anglosaxons. Ell va unificar les tribus del noroest en contra dels nortamericans, tractant d'expulsar-los de les terres d'Ohio. Durant eixos dies, 400 #colon varen ser massacrats en lo que va aplegar a conéixer-se com la Massacre de Fort Mims en l'any 1813, una de les poques ocasions en que varen morir un gran número de nortamericans negres i blancs a mans d'atacants indis.[19] Esta acció va ser la causa d'una campanya militar en contra dels indis Creek. Com va ocórrer al mateix temps que la guerra de 1812, esta campanya va ser dirigida per Jackson qui, a la seua volta, va dirigir forces militars nortamericanes, la milícia de Tennessee, l'eixèrcit nortamericà regular i guerrers Cherokee, Choctaw i Muscoges. Sam Houston i David Crockett varen barallar baix el mando de Jackson en esta campanya.


Jackson va derrotar als 'Pals Rojos' en la Batalla de Horseshoe Bend en 1814. Les forces nortamericanes i els seus aliats varen matar a 800 guerrers dels 'Pals Rojos', pero li varen perdonar la vida al cap 'Àguila Roja', un home de raça mestiza també conegut com William Weatherford. Despuix de la victòria, John Armstron Jr., el secretari de guerra del president James Madison va ordenar al major general Thomas Pinckney escriure el tractat de rendició en 1814.[20] Pinckney va redactar el tractat en térmens moderats de rendició; els quals incloïen una part del territori indi, la construcció d'un fort militar, l'arrest de les persones que varen crear les hostilitats i un acort de no fer comerç en atres països. Jackson es va opondre al tractat en eixos térmens. El volia vore als Creek destruïts totalment. Durant eixe temps, Jackson va ser ascendit al ranc de major general i se li va donar el control de Sèptim Districte Militar. Esta ascension va reemplaçar a l'anterior major general, Thomas Flournoy. Jackson, ara general comandant, immediatament va desfer el tractat de Pinckney i va impondre térmens severs als seus enemics Creek del nort i als Creek del sur i va prendre 22 millons d'acres (89,030 km²) de terra dels Creek en lo que ara són els estats de Geòrgia i Alabama.[20] Jackson també va prendre terra d'indis que havien estat del costat dels nortamericans. Jackson va afirmar que els térmens deurien ser acceptats o les tribus serien expulsades a Florida. El 9 d'agost de 1814, 35 vells indis varen firmar el Tractat del Fort Jackson. Aixina i tot, les faccions guerreres de la nació dels Creek i els Britànics mai varen acceptar formalment el tractat.[20]

D'acort a l'autora Gloria Jahoda, els Creek li varen donar a Jackson el nom de Jacksa Chula Harjo que significa "Jackson, vell i feroç".[21]

La batalla de Nova Orleans

Artícul principal → Batalla de Nova Orleans.


El servici de Jackson en la guerra de 1812 en contra de les forces britàniques es coneix pel seu èxit i valentia. Quan les forces armades Britàniques es varen dirigir a Nova Orleans, Jackson va prendre el mando de les defenses, #lo que incloïa a milícies de varis estats occidentals i territoris. Era un comandant estricte pero gojava de popularitat entre les seues tropes. Dien que era igual de fort que la fusta de nogal quan estava en el camp de batalla, aixina que va adquirir el renom de "Old Hickory" (Vell Nogal). En la batalla de Nova Orleans el 8 de giner de 1815, els 5000 hòmens de les tropes de Jackson varen derrotar als 7000 soldats britànics. En terminar la batalla, els anglesos tenien 2037 víctimes de guerra: 291 morts (incloent a 3 generals d'alt ranc), 1262 ferits, i 484 capturats o desapareguts. Els nortamericans varen tindre 71 víctimes de guerra: 13 morts, 39 ferits, i 19 desapareguts.[22]

Reforçament de la llei marcial en Nova Orleans

Jackson va ordenar l'arrest del juge de la cort distrital nortamericana Dominic A. Hall en març de 1815 en acabant de que el juge firmara un recurs d'exhibició (Hábeas corpus) a favor d'un llegislador de Luisiana que Jackson havia arrestat.[23] Louis Louaillier havia escrit un artícul anònim en el periòdic de Nova Orleans en el qual es queixava de la negació de Jackson de lliurar a la milícia estatal dels seus llocs despuix de la partida dels anglesos.[24] Jackson havia declarat que la ciutat sancera ara estava baix el seu control en lloc de solament el seu camp de soldats.[25] Despuix d'arrestar un llegislador de Luisiana, un juge federal, un advocat, i despuix de l'intervenció de Joshua Lewis, un juge estatal, qui estava simultàneament servint baix el mando de Jackson en la milícia, i qui també havia firmat un recurs d'exhibició en contra de Jackson, el seu comandant oficial, buscant aixina posar en llibertat al juge Hall, Jackson es va rendir.[26]

Les autoritats civils de Nova Orleans tenien raó en témer a Jackson. Pero els va anar millor que a atres sis membres de la milícia les eixecucions de la qual, ordenades per Jackson, es coneixerien despuix per mig d'Els Volants d'Ataüt durant la seua campanya d'elecció a la presidència de 1828. Aixina i tot, Jackson va aplegar a ser un héroe nacional per les seues accions en esta batalla i per les seues accions durant la guerra de 1812.[27] Per mig d'una resolució del congrés el 27 de febrer de 1815, Jackson va rebre les 'Gràcies del Congrés' de la mateixa manera que la medalla d'or congresional.[28] Alexis de Tocqueville, qui no estava impressionat per Jackson, despuix va comentar en Democracy in America (La democràcia en Amèrica) que Jackson "[...] va ser elevat a la presidència, i ha segut mantingut allí, solament pel recort d'una batalla que va conseguir, vint anys arrere, baixe les muralles de Nova Orleans".[29]

La primera guerra semínola

Artícul principal → Guerres Seminolas.


Jackson també va servir en l'eixèrcit durant la primera guerra semínola. Va ser ordenat pel president James Monroe en decembre de 1817 el mamprendre una campanya en Geòrgia contra la tribu Seminola i els indis Creek. A Jackson també se li va encarregar assegurar que la Florida espanyola no aplegara a convertir-se en refugi per a esclaus fugits. Crítics despuix varen assegurar que Jackson es va excedir en les seues órdens en les seues accions de Florida. Les seues directrius varen ser "terminar el conflicte".[30] Jackson creïa que la millor manera de terminar el conflicte era prendre la Florida. Abans de partir, Jackson li va escriure a Monroe, "Deixe-se'm significar, per qualsevol mig [...] que la possessió de les Floridas seria desijable als Estats Units, i que en xixanta dies es complirà".[31]

La tribu seminola va atacar als voluntaris de Jackson de Tennessee. Durant l'atac, els seminolas varen deixar els seus poblats vulnerables, una miqueta de lo que es va aprofitar Jackson, qui va cremar les seues cases i granges. Va trobar cartes que indicaven que els espanyols i els britànics assistien secretament als indis. Jackson creïa que els Estats Units mai estaria segur si Espanya i Anglaterra seguien animant als indis a atacar i va argumentar que les seues accions es varen prendre en defensa pròpia. Jackson va capturar Pensacola, Florida, en res més que tirs d'amenaça, i va depondre al governador espanyol. Va capturar i despuix va jujar i va eixecutar a dos ciutadans britànics, Robert Ambrister i Alexander Arbuthnot en lo que va aplegar a conéixer-se com L'Incident de Arbuthnot i Ambrister, els qui havien estat abastint i aconsellant als indis. Les accions de Jackson varen atemorisar a les tribus dels seminolas i en escampar-se els rumors sobre ell, va aplegar a ser conegut per "gavinet esmolat".

Les eixecucions i l'invasió d'un territori que li pertanyia a Espanya, un país en el qual Estats Units no estava barallant, varen crear un incident internacional. Molts en l'administració de Monroe varen demanar que se censurara a Jackson. El secretari d'estat, John Quincy Adams, un adoptador primerenc de la creència en el destine Manifest, va defendre a Jackson. Quan el ministre espanyol va exigir un castic adequat per a Jackson, Adams li va escriure de regrés, "Espanya deu immediatament [decidir] de posar una força [militar] en Florida adequada per a la protecció del seu territori [...] o cedir-la als Estats Units com a província, de la qual ella retinga res més que les mínimes possessions, pero que és, de fet [...] un lloc de molèstia per a ells".[32] Adams va usar la conquista de Jackson, i la debilitat dels espanyols, com a ferramentes per a fer que Espanya cedixca el territori als Estats Units en el Tractat d'Adams-Onís. Immediatament despuix, Jackson va ser nomenat governador militar sobre Florida, ya que va mantindre des del 10 de març de 1821 al 31 de decembre de 1821.

Elecció de 1824

Artícul principal → Eleccions presidencials d'Estats Units de 1824.


La llegislatura de Tennessee va nominar a Jackson per a la presidència en 1822. També ho va elegir com a senador nortamericà. Per a l'any 1824, el partit demòcrata-republicà era l'únic partit nacional que funcionava. Els seus candidats a la presidència havien segut triats per un procés informal conegut com la caçola congresional per a la nominació, pero açò havia aplegat a ser impopular. En 1824, la majoria dels demócrates-republicans en el congrés varen boicotejar la caçola. Aquells que varen atendre recolzaven al secretari de la tesoreria William H. Crawford per a la presidència i a Albert Gallatin per a la vicepresidència. Una convenció en Pennsilvània va nominar a Jackson per a la presidència un més despuix, afirmant que la caçoles irregulars ignoraven la veu del poble i eren una esperança vana de que el poble nortamericà siguen decepcionats a la creència de que [Crawford] era el candidat democràtic regular.[33] Gallatin va criticar a Jackson com "un home honest i l'ídol dels adoradores de la glòria militar, pero incapaç, d'hàbits militars, i en una habitual indiferència a les lleis i els recaptes constitucionals, tot impropi per a l'oficina [de president]".[34]

Ademés de Jackson i Crawford, el secretari d'estat John Quincy Adams i el president de la cambra de representants Henry Clay també eren candidats. Jackson va rebre el número de vots major pero no la majoria. Ademés, quatre estats no contaven el vot major. Els vots del colege electoral es varen dividir per quatre. Jackson també tenia la majoria. Ya que cap dels candidats va alcançar la majoria requerida, l'elecció va restar en la cambra de representants, els qui varen triar a Adams. Els partidaris de Jackson varen denunciar el resultat com un "Tracte Corrupte" ya que Clay li va donar el respal del seu estat a Adams, qui llavors va nomenar a Clay secretari d'estat. Ya que cap dels electors de Kentucky havia votat per Adams, i Jackson havia guanyat el vot popular, alguns polítics de Kentucky varen criticar a Clay per violar el desig del poble per favors polítics. La derrota de Jackson va destrossar les seues credencials polítiques. Aixina i tot, molta gent es va quedar en l'idea de que el "home de la gent" havia segut furtat de la seua victòria pels "burócratas corruptes de l'este".

  1. ↑ Diplomatic History.3(3)
    273–82.doi:10.1111/j.1467-7709.1979.tb00315.x.
  2. ↑ . Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2009. Consultat el 10 de maig de 2016.
  3. ↑ . Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2007. Consultat el 10 de maig de 2016.
  4. ↑ Gullan, Harold I. (Dijous, 13 de maig de 2004). First fathers: the men who inspired our Presidents, Hoboken, N.J.: John Wiley & Sons, pp. xii, 308. OCLC 53090968. ISBN 0-471-46597-6.
  5. ↑ Booraem, Hendrik (2001) Young Hickory : The Making of Andrew Jackson p.9
  6. ↑ 6,0 6,1 «[1]».
  7. ↑ En el sur nortamericà abans de la guerra civil, escoles rurals es construïen en camps agotats de la sembra de cotó o tabac, raó per al nom.
  8. ↑ Paletta, Lu Ann (1988). The World Almanac of Presidential Facts, World Almanac Books. ISBN 0-345-34888-5.
  9. ↑ Remini 1:15–17
  10. ↑ Remini 1:21
  11. ↑ Remini 1:13
  12. ↑ . Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2015. Consultat el 10 de maig de 2016.
  13. ↑ . Consultat el 15 de maig de 2016.
  14. ↑ Walter T. Durham, Before Tennessee: The Southwest Territory; Piney Flats, TN: Rocky Mount Historical Association, 1990; pp. 218–19. "En el districte Mer, dos advocats jovenes, John Overton i Andrew Jackson, varen formar una asociacion formal en maig 12, 1794, 'per al proposito de comprar terres igual que aquelles terres sense i dins fronteres militars.' D'ells una admision franca; ells, igual que la mayoria de les seues contemporaneos, negociaven en les terres dins dels territoris indis. Molts dels negocis tenian que vore en terres otorgades baix la llei de apoderamiento de terres de 1873, llei que breument abrio la porta als #colon de Carolina del nort reclamar les terres a l'oest transmontanas. Mentres la llei estava en efecte, ciutadans varen reclamar de dos a tres millons d'acres de terra dels Chickasaw i Cherokee".
  15. ↑ Blythe Semmer, "Jackson Purchase", Tennessee Encyclopedia of History and Culture
  16. ↑ Remini (2000), p.51 cites 1820 census; mentions later figures up to 150 without noting a source.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 . thehermitage.com. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2014. Consultat el 20 d'agost de 2014.
  18. ↑ Buchanan, John. (2001). Jackson's Way: Andrew Jackson and the People of the Western Waters. New York: John Wiley & Són, Inc. p. 165–166.
  19. ↑ Massacres indígenes entre 1500 i 1830 (Wikipedia en anglés)
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 DSHeidler_JTHeidler 1997,.
  21. ↑ Jahoda, Gloria. The Trail of Tears: The Story of the American Indian Removals 1813–1855. Holt, Rinehart and Winston. New York. 1975 ISBN 0-03-014871-5.
  22. ↑ Remini, Robert V. (1999). The Battle of New Orleans. New York: Penguin Books. p. 285
  23. ↑ Martin, François-Xavier The History of Louisiana, from the Earliest Period, Vol. 2 p. 387–495 (New Orleans, 1829).
  24. ↑ Warshauer, Matthew, Andrew Jackson and the Politics of Martial Law, Univ. of Tenn. Press, 2006, p. 32 ff.
  25. ↑ (1827) The Appeal of Louis Louaillier, Sen., Against the Charge of High Treason, New Orleans.
  26. ↑ . Acadèmia.edu. Consultat el 13 de març de 2014.
  27. ↑ . Library of Congress. Consultat el 15 de giner de 2014.
  28. ↑ . Congress of the United States. Consultat el 15 de giner de 2014.
  29. ↑ (2001) Tocqueville on American Character, New York: Macmillan, pp. 32–33. ISBN 978-0-312-27451-1.
  30. ↑ Remini, 118.
  31. ↑ Ogg, 66.
  32. ↑ . Consultat el 11 d'octubre de 2006.
  33. ↑ Rutland, Robert Allen (1995). The Democrats: From Jefferson to Clinton, University of Missouri Press, pp. 48–49. ISBN 0-8262-1034-1.
  34. ↑ Adams, Henry. The Life of Albert Gallatin (1879), 599.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Andrew_Jackson&oldid=491948»