Xiphorhynchus erythropygius

El trepatroncos tacat[1] (Xiphorhynchus erythropygius) és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae, subfamília Dendrocolaptinae, pertanyent al numerós gènero Xiphorhynchus. Alguns autors sostenen que la #present es dividix en més d'una espècie. És nativa de Mèxic, América Central i del noroest de Sudamérica.
Noms comuns
Aparte de trepatroncos tacat també se li denomina trepador tacat (en Costa Rica), trepatroncos punteado (en Equador), trepatroncos motejat (en Mèxic), trepador maculado (en Nicaragua) o trepatroncos tacat norteño (en cas de separació).[2]
Distribució i hàbitat
Es distribuïx des del centre i sur de Mèxic, cap al surest, per Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, cap al sur per l'oest de Colòmbia, fins al suroest d'Equador.[3]
Esta espècie és considerada prou comuna en les seues hàbitats naturals: les selves humides tant de terres baixes com de #elevació. Les preferències altitudinals varien geogràficament, en les poblacions nortenyes principalment en selves humides montanas, boscs núvols, i boscs de Pinus i roures Quercus en altituts majors; les poblacions meridionals també freqüenten selves humides en arbres alts de terres baixes tropicals. Sembla preferir selves densament cobertes en verdets i epífitas, no solament en les montanyes, pero també a on ocorre en terres baixes; ha segut sugerit que s'adapta millor que Xiphorhynchus susurrans a branques travesseres cobertes de epífitas com a resultat de les seues pates i coa curtes, pero en llargues garres. Generalment és trobada en el dosel i en l'interior de selves madures, pero visita en regularitat les vores, creiximents secundaris antics i fins a plantacions en arbres o arbres dispersos cerques de boscs. Principalment en altitutés entre 600 i 1800 m, localment fins als 2200 m (ocasionalment 2500 m) o per davall fins als 300 m.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 19 de decembre de 2011.
- ↑ . Avibase. Consultat el 21 de setembre de 2019.
- ↑ Billerman, S.M., Keeney, B.K., Rodewald, P.G. & Schulenberg, T.S. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 6 de juny de 2023.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn