Antoni Ortiz Fuster

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 20:14 24 jun 2010 per Valencian (Discussió | contribucions) (Antoni Ortiz Fuster "Ortifus" s'ha renomenat com Antoni Ortiz Fuster: No pot estar pel seu nom i llinages i pel seu nom artistic, tot junt.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Antoni Ortiz Fuster mes conegut en el nom artístic d'"Ortifus" es un humoriste gràfic i ilustrador valencià. Naixqué en Valéncia el 15 de març de 1948.

Actualment treballa per al diari Levante-EMV, la Cartelera Turia, la revista de tirada nacional "Magazine" per a la que creà el personage, "Mac Asín", aixina com en atres publicacions nacionals. Està considerat per la critica com u dels millors dibuixants i ilustradors de la Comunitat Valenciana.

Inicià la seua carrera professional com a músic, dissenyador de joyes, taulells i teles. Cal destacar que com músic tingué certa rellevància durant els anys 70, sent baixiste del grup Control en el que editaria 3 discos. També pertanygué a l'Orquesta Valéncia en la que editaria 2 discs.

En tot cas, la seua faceta de dibuixant de tires còmiques i humoriste gràfic, és la més coneguda i la que li proporcionat el reconeiximent actual. En la seua forma de dibuixar, destaca l'utilisació de llínees senzilles i concises, aixina com l'ironia i els jocs de paraules que utilisa recolzant-se per un titular extret d'algun mig de comunicació imprés.

El seu camí com humoriste gràfic s'inicia a finals de 1980, quan escomença a publicar les seues tires com colaborador en mijos de comunicació locals com Diario de Valencia, Noticias al día, "Hoja del Lunes", la revista "Qué y Dónde" o, posteriorment a principis de la década dels 90, en la revista -de tirada nacional- satírica El Jueves. Pero no serà fins a finals de 1984 quan publicaria la seua primera tira en el diari Levante - El Mercantil Valenciano, en el que és convertiria a lo llarc del temps en una de les seues senyes més identificatives.

Els seus treballs han excedit l'àmbit dels mijos de comunicació, colaborant en institucions, tant publiques com privades, com l'Universitat de Valéncia, l'universitat Politècnica de Valéncia, la Generalitat Valenciana, el Colege de Farmacèutics de Valéncia, etc.

També ha sabut traslladar el seu humor i les seues particulars figures a la festa de les Falles, dissenyant i creant monuments fallers tant per a les institucions, Ajuntament de Valéncia (1988), com per a distintes comissions falleres de secció especial (Blanqueries 1994, Convent de Jerusalem en 1998 o Na Jordana en 2000) obtenint en totes elles el Premi Ingeni i Gràcia otorgats per la Junta Central Fallera.

Obra

  • 2003 – De juzgado de guardia
  • 2001 - Los guardias civiles: esos ciudadanos uniformados : 25 años de lucha por la democratización y el asociacionismo en la Guardia Civil (1976-2001)
  • 1994 - Consejos prácticos para ir por la vida con sumo cuidado
  • 1992 - De todo hay en las viñetas del señor
  • 1991 - 129 semanas y media. Editat per Levante -EMV, en el qual s'arrepleguen els treballs de tira còmica dominical "La semana de Ortifus"
  • 1991 - Com eixercir de funcionari i no pergaminer-se en l'intent
  • 1991 - Estius a la carta. Ilustracions per ad un llibre de Vicente Franch
  • 1991 - CHIP-chap: cançons infantils
  • 1988 - Falla 88. Un "llibret explicatiu" sobre el procés de creació de la falla de l'Ajuntament de Valéncia que ell mateix dissenyà
  • 1987 - Invasor, el último. Que arreplega tires del mateix nom publicades en El Levante -EMV
  • 1985 - Humor gràfic en la prensa valenciana. Recopilació de diversos treballs publicats entre, 1981 - 1985