Eliseu Climent
Eliseu Climent i Corberà (Llombai, Ribera Alta, 1940 ) és un empresari i polític, promotor d’un lobby mediàtic pancatalaniste.
Biografia
Estudià dret en la Universitat de Valéncia, i allí fon captat pel rogle de Sanchis Guarner i Joan Fuster i publicà les revistes Diàleg (1960) i Concret (1962). En 1968 fundà l’editorial Tres i Quatre, per a fomentar el pancatalanisme entre els valencians, i en 1972, creà els Premis Octubre, un certamen lliterari per ad incentivar entre els valencians la compra i llectura de llibres pancatalanistes.
Per atra banda, Climent fon un activiste polític durant el tardofranquisme i la transició espanyola, i fon ú dels fundadors del Partit Socialista Valencià, precursor del PSPV-PSOE) sent ú dels redactors del nomenat “Estatut d'Elx” de 1975.
Ya en 1978, fundà Acció Cultural del País Valencià (ACPV) una societat que es declara independent, pero que en la pràctica està totalment condicionada per les contínues subvencions d’organismes catalans com la Generalitat Catalana i l’Òmnium cultural, i de bancs catalans com La Caixa o Caixa Catalunya. Joan Fuster fon el primer president d’ACPV; i Climent fon el secretari general i, des de 1999, el president.
Posteriorment, en 1984, Climent escomençà a publicar la revista semanal El Temps (que feu una tirada de més de 25.000 eixemplars en l'any 2000), i ficà (de forma illegal) repetidors de televisió en diferents punts de la geografía valenciana per a vore la cadena catalana TV3. Aixina i tot, tant el govern de Joan Lerma, com els de Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francisco Camps, sempre feren la vista grossa ad este fet i mai tancaren les emisions illegals d'esta cadena en terres valencianes, continuant hui ses emisions en l'aquiescència del Partit Popular.
Animat per esta situació d'impunitat llegal, creà la cadena pancatalanista INFO TV.
En 1995 agarrà el control de la revista fallera Pensat i Fet, que no es publicava des de 1972, per a fer proselitisme entre els fallers.
Per mig de subvencions i donacions catalanes, comprà i restaurà els almagassems comercials d'El Siglo Valenciano, per a convertir-los en la seu central de ACPV, la referida revista El Temps, i atres organismes paralels de son particular empori personal.
En l'actualitat, ademés de president d'ACPV, és membre fundador de la Fundació Josep Renau, que custodia i difon l'obra del cartelliste pancatalaniste Josep Renau, és president de la Fundació Ausiàs March i de la Institució Cívica de Pensament Joan Fuster, plataforma que (com totes les creades per Climent) intenta impulsar els països catalans a base de subvencions catalanes.
Premis
Com a premi a la gran promoció de Catalunya, sa cultura, i el pancatalanisme, que Climent ha realisat entre els valencians des de 1960, la Generalitat de Catalunya li concedí en 1983 la Creu de Sant Jordi, i en 1989 el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, entre atres.
En 1992, fon nomenat Miquelet d'Honor pel colectiu valencià (pero pancatalaniste) El Micalet, l’única entitat no catalana que li ha premiat.
Crítiques
Els sectors valencianistes li consideren un renegat i un venut, enemic del poble i la cultura valenciana; mentres que alguns sectors del pancatalanisme simplement li consideren un frau usa el pancatalanisme en fins lucratius. Aixina i tot, Climent, sempre ha negat beneficiar-se d'estes subvencions a títul personal; pero és evident que si Eliseu Climent no rebera subvencions catalanes ni respal institucional, son empori editorial (i per tant la renta personal derivada d'ell) estaría acavat, puix la societat valenciana rebuja el pancatalanisme.