Guadasequies
| Guadasequies | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | ||||
| • Altitut: | msnm | |||
| Superfície: | km² | |||
| Població: | hab. | |||
| • Densitat: | hab./km² | |||
| Gentilici: | vorasequia | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià i Castellà | |||
| Còdic postal: | 46839 | |||
| Festes majors: | Del 18 al 20 de decembre | |||
| Alcalde: | Carmen Vidal Valles | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Guadasequies és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Situat a la vora del riu.
Localitat fitades
El terme municipal de Guadasequies fita en les següents localitats totes elles de la província de Valéncia.
Història
troballes arqueològiques iberes i romanes. No apareix al Llibre del Repartiment pero Jaume I fa donació d'esta alqueria islàmica a soldats que l'acompanyen en la conquesta. En 1353 Bernat Ferrer va comprar-la a Pere I el Cerimoniós. En el segle XVII era propietat de Ramon Sanz de la Llosa i Sant-Ramón. Després passà a mans d'Onofre Ervillas i més recentment als Cruïlles i als marquesos de Mirasol fins l'abolició dels senyorius en el segle XIX. En 1833 s'independitza como a municipi.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Santiago Julià Jornet | n/d |
| 1983 - 1987 | Alfonso Vallés Esparza | n/d |
| 1987 - 1991 | Alfonso Vallés Esparza | n/d |
| 1991 - 1995 | Vicente Castelló Ferrando | n/d |
| 1995 - 1999 | Vicente Castelló Ferrando | n/d |
| 1999 - 2003 | Carmen Vidal Valles | n/d |
| 2003 - 2007 | Carmen Vidal Valles | n/d |
| 2007 - 2011 | Carmen Vidal Valles | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
align=center| 388 || align=center| 405 || align=center| 401 || align=center| 390 || align=center| 390 || align=center| 385 || align=center| 412 || align=center| 480 || align=center| 510|| align=center| 536| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|
Economia
La seua industria destaca per els productes quimics i fertilizants, plastics, el textil e industries chicotetes variades. Mante l'agricultura tant de secà: Raïm, armelers, oliveres.. com de regadiu: panis, i atres frutes.
Monuments
- Església Parroquial Mare de Déu de l'Esperança. Segles XVIII-XIX. Ab les campanes recentment restaurades.
- Ermita del Crist. Data del 1906 en substitucio de atra mes antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del Segle XVII.
- Casa Palau. es tracta d'un antic edifici en portalo i rcada de piedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels comtes de Trénor; hui demolit.
Festes locals
La primera setmana d'Agost, Festas Patronales a S. Roc, la Verge de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.
- 18 de dicembre es la Festa de la Verge de la Esperança i dels majors.
Gastronomia
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i tallaetes, carns...).