Serra (Valéncia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:29 4 abr 2024 per Lluísm (Discussió | contribucions) (Lluísm pàgina traslladada Serra a Serra (Valéncia) sense deixar una redirecció)
Anar a la navegació Anar a la busca
Monasteri de Porta Coeli, en Serra.

Serra és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca del Camp de Túria en ple parc natural de la Serra de la Calderona.

Geografia

Situat en la vertent meridional de la Serra Calderona el poble conta en carrers tortuosos i empinats. El relleu es mostra molt accidentat en tota la seua mitat septentrional, domini de la Serra Calderona, caracterisada pel gran número de falles alineades be en la mateixa direcció ibèrica de l'anticlinal be en sentit transversal.

Destaquen els pics de Rebalsadors i l'Alt del Pi. En l'extrem Nort, afrontant en Gàtova i Sogorp es passa dels 800 m., mentres que en l'extrem opost, a l'altura del barranc de Portacoeli, no se superen els 190 m.

El clima és de tipo mediterràneu, en miges tèrmiques que oscilen entre els 450 mm³ i els 500 mm³ de pluja anual, en dos màximes en els mesos de maig i octubre. En la montanya creix una vegetació de pins i romers.

S'accedix a esta localitat des de la A-7 prenent despuix la CV-305 i posteriorment la CV-310.

Es comunica per carretera en la capital provincial (Valéncia) be per Bétera, be per Massamagrell.

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Serra llimita en les localitats següents: Gàtova, Olocau, la Pobla de Vallbona, Bétera, Nàquera, Torres Torres, Estivella, i Segart totes elles en la província de Valéncia i Sogorp en la província de Castelló.

Història

Hi ha uns quants jaciments arqueològics d'entre els que destaquen: "Salt del Riu" (Poblat de la Edat del Bronze), "Els Eretes del Riu" (Restes de poblat Ibèric), "La Cova Soterranya". Com a jaciments eneolítics es troben: "Puntal del Renoc", "La Torreta" i "Torre Ombria".

Té el seu orige històric en un important castell àrap actualment en ruïnes, encara que de l'época ibèrica i romana hi ha constància de restes arqueològiques, principalment ceràmica. El rei Jaume I ho va conquistar, i va cedir les terres, en l'any 1238, a Bernat Horta i alguns cavallers més. Més tart fon erigida al front de baronia i el castell i la població varen pertànyer als Boïl, senyors de la baronia de Nàquera, passant despuix als marquesos de Cerdanyola i últimament als Ducs de Montellano. Lloc de moriscs (80 cases en l'any 1609) pertanyia a la fillola de Sogorp, despuix de l'expulsió dels mateixos va vore reduïda la seua població a una quarta part. En l'any 1794 tenia ya 720 habitants. La població es va duplicar durant el sigle XIX. En l'any 1900 en 1.371 habitants.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Sixto Català Martínez Independent
1983 - 1987 Juan Navarro Navarro AP
1987 - 1991 Francisco Ros Cabo PSPV-PSOE
1991 - 1995 Francisco Ros Cabo PSPV-PSOE
1995 - 1999 Vicente José Ros Cabo PPCV
1999 - 2003 Javier Navarro Navarro PP
2003 - 2007 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE
2007 - 2011 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE
2011 - 2015 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE
2015 - 2019 Javier Arnal Gimeno (2015-2017) Dimissió

Alicia Tusón Sánchez (2017-2019)

PSPV-PSOE
2019 - 2023 Alicia Tusón Sánchez PSPV-PSOE
2023 Alicia Tusón Sánchez PSPV-PSOE

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2023 conta en una població de 3.608 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2009 2011 2015 2021 2023
1.408 1.467 1.634 1.794 1.712 1.915 2.012 2.335 2.478 2.838 3.074 3.349 3.142 3.326 3.608

Economia

La seua economia descansa fonamentalment en l'agricultura. El cultiu més estés, encara que no el més rendable, és el del garrofera; hi ha també oliveres i vinyes. Actualment en el sector agrícola predomina el cultiu de la cirera. La ganaderia revist únicament certa importància en el sector de llana. Hi ha algunes empreses importants dins del sector de la construcció. També cal destacar la presència d'empreses especialisades en la fusteria mecànica.

Pero sens dubte, el sector econòmic més important, pel qual el turisme seguix en auge, és la restauració. Hi ha uns quants bars i restaurants dins i fora del núcleu urbà. Cal destacar l'important casa Granero, on se celebra tots els anys (en el més de febrer) la tradicional matança del porc). Encara que este és el restaurant en més fama, existixen també molts atres a on es pot fruir d'excelent menjar: Rest. Sant Antoni, Descans, La Tasqueta, Pizzería els Moreres, Rte. L'oronet...

Serra ha segut i contínua sent un important núcleu de turisme interior. Lloc d'estiueig dels residents en la capital, donada la seua proximitat i els atractius naturals en qué conte, eixercix la funció de zona residencial. Encara que esta tendència va canviant. Dau la facilitat de transport cada vegada són més les famílies que decidixen traslladar el seu domicili habitual a Serra.

Monuments

  • Cartoixa de Porta Coeli . (sigle XIII). Fundada el 5 de setembre de 1272 pel bisbe Albalat en terres de la "vall de Lullén". Era la tercera de l'orde de Sant Bruno que es fundava a la península i en el temps una dels més importants, puix per ella varen passar reis, papes, cardenals, militars. Bonifaci Ferrer fon prior de la cartoixa i va arribar a ser superior de l'orde. En la desamortisació de Mendizábal, fon exclaustrada i subastada. Despuix de ser destinada a diferents usos la Diputació Provincial la va comprar en 1943 i varen tornar a ella els monges cartoixans. L'iglésia és d'estil neoclàssic, encara que el seu orige fon gòtic. El conjunt arquitectònic conté, ademés de quatre claustres, un aqüeducte (hui en desús) que portava aigua de la "Font de la Mina".
  • Castell de Serra . Actualment en ruïnes. Està emplaçat sobre un empinat zero que defén a l'ascens cap a la Serra Calderona. Fon lloc de parada i refugi de part de les hosts d'El Sit en la presa de la ciutat de Valéncia.

Dins del núcleu urbà conserva una torre d'estil musulmà.

Parages naturals

  • Serra Calderona en diverses fonts entre les que es troben: la de l'Ombria, dels Créixens i del Llentiscle.
  • Mirador dels Rebalsadors.

Festes patronals

Les festes patronals són el 1 d'agost, en honor a Sant Josep, i el dia 2, la patrona, la mare de Deu dels Àngels. dies abans se celebra la presentació de la Regina dels festes. Cal destacar les diferents festes que se celebren a lo llarc del més d'agost, com són: -Moros i cristians. -Sant Roc: una de les festes en més carisma i simpatia de la comarca. En ella se celebra la baixada del sant des de l'ermita fins a les cases dels clavaris majors acompanyat de fòcs artificials. Se celebra el dia 15 a la nit i el dia 16 d'agost. -Penya taurina: semana dedicada als festejos taurins, en diversos dies de festejos alternatius.

Ademés, és típica la Festa de la cirera. Se celebra en maig i des d'uns anys s'acompanya en un mercat migeval.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de El Camp de Túria
Benaguasil    Benissanó    Bétera    Casinos    L'Eliana    Gàtova    Llíria    Loriguilla    Marines    Nàquera    Olocau    La Pobla de Vallbona    Ribarroja del Túria    Sant Antoni de Benaixeve    Serra    Vilamarchant