Miquel Ramón Izquierdo

Miquel Ramon Izquierdo, polític valencià

Miquel Ramón Izquierdo va nàixer en la ciutat de Valéncia el 8 de decembre de 1919 i va faltar el 17 de setembre de 2007, als 87 anys d'edat.

Dates biogràfiques

El 17 de març de 1938 fon cridat a files incorporant-se en el Bando republicà en el que va permanéixer fins al final de la guerra.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Valéncia en 1943 es va incorporar en eixe mateix any en l'ilustre Colege d'Advocats de Valéncia.

Fon membre de la Junta del Govern del Colege d'Advocats de Valéncia (1952-1958) com a Diputat 7m.

Durant la Gran riuada de Valéncia es va dedicar a neteja en diversos llocs de la ciutat entre ells el Palau de Justícia junt en els advocats del seu despaig i treballadors de la seua fàbrica, en motiu d'això li fon concedida la Creu distinguida de primera classe de Sant Raimon de Peñafort.

En 1966, va encapçalar la petició de la instalació de la IV Planta a Sagunt a la que aspiraven a això Astúries, Villagarcia d'Arosa, Cadis i Sevilla i va conseguir la Planta Siderúrgica Valenciana.

Càrrecs ostentats

President del Sindicat Provincial del Metal de Valéncia (1963-66).

President fundador de l'Agrupació d'Exportadors Metalúrgics de la regió Valenciana (ARVET) (1966-68).

President de la Fira Internacional del Metal de Valéncia (FIAM) (1969-72)

Decà del Colege d'Advocats de Valéncia (1973-74).

President de l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Llegislació (1973-74) Durant el seu mandat va publicar un dictamen jurídic pel que s'abonava que l'ensenyança del valencià en les escoles s'ajustava a la llegalitat.

Fon alcalde de Valéncia (1973-79), sent el primer alcalde que no va simultanejar el càrrec en el de Cap Local del Moviment.
Procurador en Corts (1973-79).

Conseller del Regne triat pel Grup de corporacions locals (1976-77) vencent al candidat "oficial", el alcalde de Madrit.

Fon president eixecutiu de la Junta Central Fallera en 1979, estretint més la seua vinculació en el món faller que ya s'havia iniciat en 1944 en la fundació de la Falla Azcàrraga de la que fon president en 1948.

Fon, ademés, fundador, secretari generalment i posteriorment president de Unió Valenciana.

Fon Diputat en les Corts Generals en la 2a i 3a Llegislatura (1982-1986 i 1986-1989).

Alcalde de Valencia

Durant el seu mandat com a alcalde de Valéncia, basant-se en el dictamen jurídic fet des del Decanat del Colege d'Advocats, va impondre l'ensenyança de l'idioma valencià en les escoles municipals i va publicar els bandos de l'alcaldia en Llengua Valenciana . Com fet curiós i per a conéixer la dificultat de la utilisació de les llengües perifèriques, en una visita de cortesia en falles el alcalde de Barcelona Enrique Masó al vore els bandos en valencià li va preguntar: “I això com ho fas?” a lo que Miguel Ramón li va contestar: “Molt fàcil enviant-los a l'imprenta!”. Masó no va poder aprovar en el Ajuntament de Barcelona la regularisació de l'ensenyança del catalán.

En el primer ple que va presidir com a alcalde figurava en l'orde del dia la subasta de determinades parceles del Saler, retirant eixe punt de l'orde del dia i paralisant aixina la venda de parceles de la devesa de el Saler. Durant el seu mandat no es va vendre ni un pam del Saler.

Va rebujar la proposta de ret viaria que pretenia utilisar l'antic llit del riu Túria com a carreteres i comunicacions i va plantar arboreda en el fi de dificultar el destí del llit per a atres menesters que no foren de zona verda i va conseguir que en la primera visita com Rei de Joan Carles I es tornara a la ciutat la titularitat del riu.

No va consentir que es demoliren edificis històrics com per eixemple l'edifici d'Ernesto Ferrer de la, ara, Plaça de l'Ajuntament ni el convent de Sant Vicent de la Roqueta, l'Institut Lluís Vives, etc.

Sabedor que el seu Ajuntament no tenia diners es va dedicar a realisar estudis de modernisació de la ciutat, Deya “Quan els ajuntaments no tenen diners el que han de fer són estudis per al futur” i aixina va nàixer el “Pla Integral de Transport Urbà de Valéncia” on es contemplava la realisació del traçat de Metro.

En les primeres eleccions municipals després d'aprovar-se la Constitució Espanyola de 1978 va rebujar enèrgicament les ofertes que UCD i expressament de Adolfo Suárez li van fer, incloent una insistent crida d'este des de Mèxic en els últims dies de presentació de candidatures. La seua única aspiració consistia a tornar al seu despaig de advocat i refer la seua malparada economia fruit del seu pas per l'alcaldia.

Unió Valenciana

Fon fundador, Secretari General i posteriorment President d'Unió Valenciana.

Com a representant d'UV dins de la Coalició Popular, fon diputat en el Congrés dels Diputats per Valéncia en la II Llegislatura d'Espanya (1982-1986).

En les Eleccions generals espanyoles de 1986 fon triat Diputat per a la 3a llegislatura (1986-1989) en les llistes que Unió Valenciana va presentar en solitari, convertint-se aixina en el primer diputat que era triat per per Valéncia en una llista d'estricta obediència valenciana.

Pare de familia

Casat en 1948 en Amparo Quiles Real va tindre sis fills: Amparo, Miquel, Vicente, Lola, Inmaculada i Manuel i doze néts: Nicolás i Dolores García Ramón; Miquel i Carme Ramon i Esteban; Vicente i Victòria Ramon Bell de Mendoza; Jaume, Andrés i Amparo García Ramón; Juan Manuel i Inmaculada Aguado Ramón i Lluïa Ramón Moreno.

Distincions

Tenia en el seu poder la Gran Creu de Alfons X el Sabi, Creu distinguida de Primera Classe Sant Raimon de Peñafort, Creu de Cavaller de l'Orde de Cisneros i de l'Orde d'Alejandro Gutiérrez de Caldes de Colòmbia, Alcalde Honorari de Valéncia (Veneçuela) i Medalla d'Argent de la Cambra Oficial de Comerç de Valéncia.

Bibliografia

SOM, Miquel Ramon i Izquierdo. Grup d'Acció Valencianiste. 2007, número 239. Valéncia. Depòsit Llegal V-2741-1979

Enllaços externs