Aleixandre VI

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
El Papa valencià, Aleixandre VI
Mural en memoria d'Aleixandre VI, en l'Arquebisbat de Valéncia
Escultura de Aleixandre VI en Gandia (Valéncia)

Aleixandre VI (Xàtiva, Flag of Valencia.png Valéncia, 1 de giner de 1431 – † Roma, Itàlia 18 d'agost de 1503) fon el Papa nº 214 de l'Iglésia Catòlica entre els anys 1492 i 1503. El seu nom de naiximent era Roderic de Borja.

Biografia

Primers anys

L'estirp dels Borgia te el seu orige en la noble família dels Borja els quals, provinents de la vila saragossana de Borja, s'havien instalat en el Regne de Valéncia despuix de participar en la seua conquista junt a Jaume I de Valéncia. Alguns membres dels quals s'establiren en Nàpols i Roma a mitat del sigle XV i adoptaren la grafia italiana per la que foren mundialment coneguts.

Roderic de Borja i Borja fon fill de Jofre de Borja i d'Isabel de Borja, germana del bisbe de Valéncia, Anfós de Borja, futur Papa Calixt III.[1] Encara que escomençà els seus estudis en Valéncia, despuix de l'ascens de son tio al papat Roderic li va seguir a Roma. En els seus estudis en l'Universitat de Bolonya conseguí el doctorat en Dret, per lo qual passà a ser notari apostòlic.

Cardenal Borja

El seu parentesc en el papa li valgué ser nomenat en l'any 1456 cardenal diaca in pectore i llegat per als estats de la Marca d'Ancona, en 1457 vicecanceller de l'iglésia romana i en 1458 bisbe de Valéncia[2]. En 1468 va rebre la diòcesis de Albano.[3]

Posteriorment va ser nomenat vicecanceller de l'Iglésia. Com este títul de canceller corresponia al mateix Papa, en realitat, el jove cardenal Borja ocupava, de fet, el centre administratiu de la Santa Seu. Ya solament abandonaria este càrrec per a ser noimenat ell mateix Papa.

Participà en els cónclaus dels anys 1458, 1464 i 1471 en els que foren triats Papes, respectivament Pio II, Pau II i Sixt IV[2].

Papa Aleixandre VI

Mort

El 6 d'agost de 1503, Alejandro VI i el seu fill, César Borgia, varen celebrar un convit en la residència campestre de la moradura Adriano dona Corneto, en companyia d'atres comensals. Varis dies despuix tots ells varen caure greument malalts; la joventut de César li va permetre superar la malaltia, pero el papa Aleixandre VI va fallir als 72 anys, el 18 d'agost.

La causa de la seua mort és desconeguda. Immediatament despuix de produir-se, es varen difondre els rumors de que el decés havia segut produït per l'ingestió d'un verí que César Borgia havia preparat per a assessinar als atres convidats, i que per l'error d'un dels sirvients els va ser suministrat a ells mateixos; este fet va ser donat per cert per varis historiadors contemporàneus entre els que es varen contar Francesco Guicciardini26​ i Paolo Giovio.

Atres autors posen en dubte este argument, atribuint la mort del papa als aires malsanos de l'estiu en la campinya italiana, a on en aquelles dates la malaria feya estralls entre tota la població; Voltaire​ i Ludwig von Pastor​ són alguns dels que sostenen esta llínea. També es baralla la possibilitat d'una apoplejia.

Va ser enterrat, junt a Calixto III, en la basílica de Sant Pedro. Quan l'obelisc de Neró va ser traslladat al centre de la plaça, es va destruir el monument funerari i es varen arreplegar els restants en una urna que anys despuix es va dur a l'iglésia de Santa María de Montserrat dels Espanyols.

Referències

Vore també

Enllaços externs


Predecessor:
Inocencio VIII
Emblem of the Papacy SE.svg
Papa

11 d'agost de 1492 - 18 d'agost de 1503
Successor:
Pio III