Ontàrio
Ontàrio (pronunciat en anglés [ɒn'teəɺɪːəʊ]) és una de les deu províncies de Canadà, i la més poblada del país (prop d'un terç de la població canadenca viu en Ontario). En esta província es localisen tant la major ciutat canadenca, Toronto, com Ottawa, la capital del país. També és la segona major província del país en térmens de àrea, a soles per darrere de Quebec.[1] La regió sur d'Ontario és el punt més meridional de tot Canadà.
La principal font d'ingressos d'Ontario és la indústria. El valor dels productes industrials produïts en Ontario és major que la suma del valor total dels productes industrials fabricats en totes les atres províncies i territoris de Canadà. La força de la seua indústria manufacturera li va valdre el malnom de Manufacturing Heartland of Canadà (Cor Industrial de Canadà).[2]La província destaca principalment per la seua forta indústria automovilística[2] —la més competitiva de tot el continent americà a excepció de Michigan dels Estats Units. Atres fonts importants d'ingressos són el turisme i la prestació de servicis financers e immobiliaris.
L'orige del seu nom deriva del llac del mateix nom, el llac Ontario, nom donat pels iroqueses, que significa "llac bell" o "aiguas brillants".[2] Ontario va ser colonisat inicialment pels franceses, passant a formar part de la colònia francesa de Canadà, una de les províncies colonials de Nova França, que llavors incloïa la regió sur de les actuals províncies canadenques d'Ontario i de Quebec.
En 1763, el Regne Unit va anexar Canadà. En tres décades, els anglòfons es varen convertir en majoria en el suroest de la colònia, motiu pel qual el Regne Unit va decidir dividir la colònia en dos en 1791. Abdós divisions varen ser reunides novament en 1840, en una única província de Canadà. En la independència de Canadà, el 1 de juliol de 1867, la província de Canadà va ser definitivament separada en dos, en les actuals províncies d'Ontario i de Quebec. En els seus inicis una potència agrària, Ontario va passar a ser un gran centre industrial al començament del sigle XX, i es va convertir en el principal centre econòmic del país durant les décades de 1960 i de 1970.[2]
En agost del 2006, residien en la província 12.792.619 ontarienses (terme usat per Ràdio Canadà Internacional en espanyol basat en "quebequense") (habitants d'Ontario), la qual cosa representa aproximadament el 37,9% de la població total canadenca, repartits per una àrea d'1.076.395 icm.[3]
Referències
- ↑ Land and freshwater àrea, by province and territory - Statistics Canadà, 2 de giner de 2005
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Artícul "Ontario" - World Book, Encyclopedia for learning resources
- ↑ Statistics Canadà - Ontario population
Referències generals
- Statistics Canadà (en anglés i francés)
- Web oficial d'Ontario (en anglés i francés)
- Ontario Facts Senyes sobre Ontario (en anglés)
- White, Graham. Government and Politics of Ontario. University of Toronto Press, 2004. ISBN 0-8020-7873-7
- Hall, Roger. A Century to Celebra't, 1893-1993: The Ontario Legislative Building. Legislative Assembly of Ontario, 1997. ISBN 1-55002-178-8
- Kearney, Mark i Ray Randy. The Ontario Fra Book. Whitecap Books, 2000. ISBN 1-55285-020-X
- Michael Sletcher, 'Ottawa', en James Ciment, ed., Colonial Amèrica: An Encyclopedia of Social, Political, Cultural, and Economic History, (5 volums, M. E. Sharpe, New York, 2006).
Notes
Enllaços externs
- Web oficial d'Ontario
- Ministeri de turisme d'Ontario
- Portal de turisme oficial d'Ontario
- Ponts històrics d'Ontario.
- Mapa
- Ontario MPP Contact Information
- Fotos de la naturalea d'Ontario
- CBC Digital Archives - Ontario Elections: Twenty Tumultuous Years
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ontario de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| ||||||||||
