Nicolás Salmerón
Revisió de 00:34 11 jul 2016 per Posmo (Discussió | contribucions)
Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca, 10 d'abril de 1838 - Pau, 20 de setembre de 1908) fon un polític i filòsof espanyol, president del Poder Eixecutiu de la Primera República durant més i mig en 1873. Renuncià al càrrec alegant problemes de consciència davant la firma d'unes condenes a mort.
Ademés, fon catedràtic d'Història Universal en l'Universitat d'Oviedo i de Metafísica en l'Universitat de Madrit, aixina com estudiós de les teories de Krause —krausisme— que varen inspirar a l'Institució Lliure d'Ensenyança.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nicolás Salmerón.