Països catalans

350px

Archiu:Valéncia no als països catalans.jpg

200px

Campanya No mos fareu catalans

Països Catalans (també coneguts com Pallassos Catalans en la Comunitat Valenciana) és una invenció política del nacionalisme pancatalaniste de Catalunya i dels polítics catalanistes per a designar als territoris que ells volen incloure en el seu proyecte imperialiste i nacionaliste i aixina ampliar la seua hipotètica i utòpica nació.

Història

Esta denominació no té cap rigor històric ni llingüístic, encara que alguns diuen que és la menció dels territoris en els que se parla català, mallorquí o valencià, pel seu paregut. Paregut que qualsevol filòlec en llengües romàniques i historiadors, inclús catalans[1] diferencien perfectament en tres llengües, sense que cap d'elles siga dialecte de una de les mateixes. En realitat, no fa falta recórrer a cap filòlec, ya que el Valencià i el Mallorquí estan prou documentats [2][3] encara que els polítics interessats en la fictícia nació independent, reunixen forces i gasten grans quantitats de diners, per a borrar, maquillar i “fer desaparéixer” qualsevol evidència d'eixos documents[4][5]. És evident que no ho conseguixen.

Política

Per atra banda el terme pren un aire polític en la ideologia que propugna l'existència d'una nació cultural basada en una comunitat llingüística (falsa) i la seua autodeterminació, com pas per a conseguir un estat propi i independent d'Espanya, imponent la llengua catalana i negant la cultura valenciana, aragonesa i mallorquina. Ad això se li diu pancatalanisme i és un genocidi cultural, una falsificació històrica, a la mateixa vegada que un somi delirant, propi d'atres temps o d'una dictadura.

Els partits polítics que están a favor d'esta imperialisme [[|nazisme|nacional socialista]] son:Esquerra Republicana de Catalunya, Bloc Nacionalista "Valencià", PSPV, Esquerra Unida i Convergencia i Unió.

Pel contrari, lluiten en contra: Coalició Valenciana Partit Popular de la Comunitat Valenciana Opció Nacionalista Valenciana i Unió Valenciana.

Conflicte

Per estes raons, causen rebuig en Espanya i molta crispació en les comunitats Valenciana, Balear i Aragonesa, que tenen que aguantar tot tipo d'atentats culturals i no culturals, sense que els seus polítics facen molt al respecte, gràcies a la prevaricació dels autogoverns.[6]

Ademés s'han produit numeroses manifestacions en la defensa de les identitats culturals i llingüístiques valencianes i en contra del Països Catalans, en les quals hi han hagut entre 60.000 i 600.000 manifestants [7]