Gastronomia de Balears

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 08:08 22 oct 2016 per EirVal (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|[[Sobrassada de Menorca.]] thumb|[[Ensaïmada exposta en una pasticeri...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Sobrassada de Menorca.
Ensaïmada exposta en una pasticeria de Palma.

La gastronomia de Balears posseïx molts punts de contacte en la cuina catalana i valenciana. És de característiques purament mediterrànees. Les illes han segut conquistades vàries voltes durant la seua història entre àraps, francesos i anglesos, #lo que pot dir-se que ha deixat certes influencies culinàries.[1]. Cal mencionar que existixen marcades diferències entre la cuina mallorquina i menorquina frut de diferents influències culturals.

Les primeres notícies sobre una gastronomia balear apareixen en el sigle XV, pero potser qui més va afaenar deixar complida conte de lo que va trobar en les seues visites a les illes va ser l'Archiduc Luis Salvador d'Àustria, que és la seua obra Die Balearen[2]

dedica una part a la gastronomia illenca. Distinguix este autor entre cuina rural (més primitiva, basada en el pa, llegums i frutes, que componen repetitivament tres plats: sopes de col, *escudellas de faves i *pa *amb *oli, olives i figues. Els amos de les *possessions no menjaven distint als jornalers, pero sí acompanyaven les sopes en ous fregits, sobrassada *butifarra i *xulla. Els dumenges tots menjaven arròs en safrà) i cuina ciutadana (en més varietat en carn i peix, pa blanc, poca llet i molt chocolate en dolços com a ensaïmades i quartos).

Plats

En l'actualitat és conegut en el restant de Espanya la sobrassada mallorquina, i el arròs brut (també de Mallorca). Destaquen les sopes (mallorquina i menorquina), el formage de Maó (en sabor fumat), la ginebra de Maó (pellofa) i la salsa que porta el nom de la ciutat de Maó: la mahonesa. [3]

La cuina balear presenta #subtilea com els ous a l'estil de Sóller i les perdius de capellà. Entre els plats preparats es troba el *tumbet (de carn o peix acompanyat de albarginas fregides), el fri variat, la porcella i la greixonera dels darrers dies. Entre les darreries, destaca l'ensaïmada.




Cuina de la carn i del peix

L'Iglésia històricament va impondre molts dies de de juni, en lo que la carn va passar a ser un aliment considerat com a festiu i per això, enormement desijat i elitiste. El peix, no obstant, es considerava un aliment de vigília encara que molt popular en el sentit pijoratiu del terme.



  1. Coloma Abrinas, Madona. .
  2. , Sa Nostra.
  3. Bardají Mas, Teodoro. , Impr. Julián Peña.