Acròpolis
La paraula acròpolis prové del grec ἄκρος akros ('extrem, cim') i πόλις polis ('ciutat'), i fa referència a la part més alta d'una ciutat[1]
En l'actualitat se sol restringir el terme a la part més alta de les antigues polis gregues, encara que també es pot utilisar per a ciutats romanes i d'atres civilisacions.
En l'intenció de dispondre d'una millor defensa, els primitius pobladors emplaçaven els seus assentaments en #elevació naturals del terreny, preferiblement en vores escarpats. En el temps, esta zona elevada es convertia en el núcleu a partir del com anava desenrollant-se el creiximent urbà. Aixina varen nàixer ciutats com Atenes o Roma, la qual va ser resultat de l'unificació de sèt poblats ubicats en els seus respectius tossals.
Per la situació privilegiada, les acròpolis solien albergar els edificis més emblemàtics, com temples o places de reunió (àgora), i en elles es reunien les personalitats de la ciutat o se celebraven actes importants.
La acròpolis més coneguda és l'Acròpolis d'Atenes, que inclou el Partenó en honor a la deesa Atenea. Atres acròpolis gregues de renom són les de la ciutat de Torre (actualment Turquia) o la de Pèrgam, encara que també són famoses les acròpolis d'atres cultures, com l'acròpolis de Bratislava.
