Dave Brubeck

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:24 10 jun 2013 per Admin (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''')
Anar a la navegació Anar a la busca
Dave Brubeck

Dave Brubeck (Concord, California, 6 de decembre de 1920 - Norwalk, Connecticut, 5 de decembre de 2012)[1]

Fon un pianiste i compositor estadounidenc de jazz. Es tracta d'un dels principals representants del cool jazz, en la seua llinia principal (West Coast jazz) i un dels musics de JAZZ més populars entre els no aficionats. Va liderar en els cinquanta el Dave Brubeck Quartet , que alcançà un gran exit.

Ha escrit numerosos estandarts del jazz, entre els que s'inclouen In Your Own Sweet Way i The Duke. L'estil de Brubeck oscila entre lo refinat i lo exuberant, reflectint influencies de la musica classica i atrevint-se en l'improvisació. En molta de la seua musica ampra les marques del tempss, en les que va experimentar a lo llarc de la seua carrera, gravant Pick Up Sticks en 6/4, Unsquare Dance en 7/8 i "Blue Rondo à la Turk" en 9/8.

El seu habitual companyer musical, el saxo alt Paul Desmond, escrigué el tema més famos del Dave Brubeck Quartet, "Take Five", un classic del jazz compost en 5/4.

És l'autor de la musica de la miniserie de dibuixos animats This Is America, Charlie Brown .

Biografia

Primers anys

La mare de Brubeck estudià piano en Anglaterra i aplegà a ser concertista de piano; en casa, impartia lliçons per a obtindre un diners extra. Brubeck no estava especialment interessat en principi en deprendre un metodo determinat, i aixina preferi crear les seues propies melodies i després deprengué a llegir partitures. Li fon impossible en estes primeres lliçons deprendre a llegir partitures, degut als seus problemes de vista.[2]En la facultat, Brubeck fon bandejat molt pronte quan un dels seus professors descobri eixa bassa en els seus coneiximents. Varios dels seus professors apelaren a la seua habilitat en el contrapunt i l'harmonia, pero l'escola tenia por de que causase un escandal, i només consenti en permetre la seua graduació si prometia no ensenyar mai piano.[3]

Seleccio discografica

  • 1949: Brubeck Trio with Cal Tjader (Fantasy)
  • 1952: Jazz at the Blackhawk [live] (Fantasy)
  • 1952: Jazz at Storyville [live] (Fantasy)
  • 1953: Jazz at the College of the Pacific [live] (Fantasy/OJC)
  • 1954: Jazz Goes to College [live] (Columbia)
  • 1957: Jazz Goes to Junior College [live] (Columbia)
  • 1959: Time Out (Columbia/Legacy)
  • 1959: Gone With the Wind (Columbia)
  • 1961: Time Further Out (Columbia/Legacy)
  • 1962: West Side Story (Columbia/Legacy)
  • 1963: N.Y.C., Carnegie Hall, February 22, 1963 [live] (Columbia)
  • 1963: The Dave Brubeck Quartet at Carnegie Hall [live] (Sony)
  • 1967: Compadres (Columbia)
  • 1967: The Last Time We Saw Paris [live] (Columbia)
  • 1969: The Gates of Justice (Decca)
  • 1970: Live at the Berlin Philharmonie (Columbia/Legacy)
  • 1975: Brubeck & Desmond: Duets (1975) (A&M)
  • 1975: 1975: The Duets (Horizon)
  • 1981: Paper Moon (Concord Jazz)
  • 1996: A Dave Brubeck Christmas (Telarc Jazz)
  • 2003: Park Avenue South [live] (Telarc)
  • 2003: Brubeck in Chattanooga (Choral Arts Society of Chattanooga)
  • 2004: Private Brubeck Remembers (Telarc)
  • 2005: London Flat, London Sharp (Telarc)


Referències