Fernando Pingarron

Fernando Pingarron Esain, naix en la ciutat de Valéncia. És professor del Departament d'Història de l'Art de l'Universitat de Valéncia des de 1985. Anteriorment i des de 1982, ya estigué vinculat ad este departament per mig d'una beca de Formació de Personal Investigador en Espanya. A lo llarc d'estos anys la seua investigació s'ha centrat especialment en l'arquitectura valenciana del segles XVII i XVIII, sempre en el denominador comú de l'aportació de dades documentals inèdites d'archiu. Fuit d'esta activitat han segut la seua tesis de llicenciatura sobre la Iglesia Parroquial de San Martín Obispo y San Antonio Abad de Valencia, siglos XIII-XX, Valéncia, 1984 i la seua tesis doctoral sobre la Arquitectura del siglo XVII en la ciudad de Valencia, presentada en juliol de 1992 i publicada per l'Ajuntament de Valéncia en 1998.

Està en possessió dels Premis Extraordinaris de Llicenciatura (1986) i de Doctorat (1993).

Són numeroses les seues colaboracions en revistes especialisades, com ara Archivo de Arte Valenciano, Anales de la Academia de Cultura Valenciana, Saitabi i Ars Longa.

Ha colaborat en diversos proyectes d'investigació per a distintes institucions i també en diversos congressos.

De la mateixa manera, és membre i responsable de la secció artistica de l'Acadèmia Valenciana de Genealogia i Heràldica.