Llengües romàniques

Les llengües romàniques (també nomenades llengües neollatines o en el nom conjunt de romanç) són una rama indoeuropea de llengües estretament relacionades entre si i que històricament aparegueren com a evolució del llatí vulgar (entenent en son sentit etimològic de "parlat pel poble" i com opost al llatí clàssic). La llengua romanç més parlada és el castellà, parlat per més de 400 millons de persones.

Ubicació i Història (La Romania)

Llengües romances d'Europa.

Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori que rep el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur europeu del antic imperi romà. Els térmens "romà/na" i "Romania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.

El primer escrit en que se troba el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en l'any 813. És a partir d'eixe sínot en que se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data de l'any 804, i està escrit en castellà antic.

La evolució del llatí vulgar cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la següent manera:

• Entre el 200 aec i el 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar.
• Entre el 500 i 600: estes formes comencen a distinguir-se'n entre si.
• A partir del 800: es reconeix la existència de les llengües romàniques.

Característiques comunes

Encara que les llengües romances representen evolucions divergents del llatí, els seus rascs comuns de fet es deuen pràcticament sempre al resultat de retindre algun aspecte llingüístic que ya estava en llatí, i en molts manco casos al efecte de la influència comú d'atra llengua sobre vàries llengües romàniques. Les característiques principals presenten en totes les llengües romàniques són les següents:

• Les llengües romances són totes llengües fusionants.
• El Alineament morfosintàtic dominant d'estes llengües es de tipo nominatiu-acusatiu.
• El orde bàsic pareix ser SVO, tenen preposició i els determinats generalment precedixen al substantiu (encara que en rumà l'artícul es postposat).
• Presència d'un sistema de flexió verbal en numeroses formes i ple d'irregularitats. El verp inclou les categories de persona, número, temps i modo gramatical, variant en general la forma flexiva d'acort a quins valors de dita categoria està expresant la forma verbal conjugà.
• Presència d'al manco dos possibilitats per al gènere gramatical (masculí / femení), dos possibilitats per al número gramatical (singular /plural).
• Presència de concordàncies gramaticals de gènere entre el sustantiu i el adjectiu, i entre el número del subjecte i el número expresat en el verp.
• Presència d'artículs desenrollats a partir de demostratius del llatí.

Del llatí clàssic al llatí vulgar

Artícul principal → Llatí vulgar.

Llatí vulgar (en llatí, sermo vulgaris) és un terme que s'utilisa per a referir-se als dialectes vernàculs del llatí parlat en les províncies de l'Imperi Romà. En particular, el terme es referix al periodo tardà, que abarca fins que eixos dialectes es diferenciaren els uns dels atres lo massa com per a que se'ls considerara el periodo sojorn de les llengües romances. La diferenciació que se sol assignar al sigle IX aproximadament.

Llista de llengües romàniques

Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. Encara que, tradicionalment se'ls agrupa segons els territoris a on evolucionàren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ d'orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos branques formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incloent també l'italià estàndart.

Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en tres dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es difícil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga,. estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues son en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot comprendre de la següent manera:

(Tant escrit com oral): Gallec, valencià, italià, asturià. (Escrit a soles): francés, portugués, rumà, català, occità i mallorquí.

La llista següent se llimitarà a mostrar les llengües més conegudes (entre paréntesis, el nom de la pròpia llengua):

Llengües galorromàniques

• Francés (français):
  • Való (walon).
  • Picart (cht'i).
  • Normant.
  • Jèrriais o jerseyà.
  • Gornesià.
• Idioma franco-provençal.
• Un grup de varis dialectes estretament emparentats en el Nort d'Itàlia (grup galoitàlic): Venecià, Emilià-romanyol, llombart, ligur i piamontés.

Dialectes retrorromànics

Son varietats llingüístiques galorromàniques molt pròximes parlaes en el sur de Suïssa i nort-est d'Itàlia. Llingüísticament compartixen rascs en les llengües occitanoromàniques.

• Dialectes romanches.
• Dialectes ladins.
• Dialectes friulans.

Llengües occitano-romàniques

Llengües occitano-romàniques e iberoromàniques orientals

Llengües que formen un continuum dialectal estés per les Illes Balears, la ciutat de l'Alguer, i el terci sur de França. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles de l'ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, estan en perill d'extinció.

• Occità:
  • Provençal
  • Llemosí
  • Auvernyat
  • Gascó
    • Aranés
• Valencià, iberoromànica oriental:
  • Valencià Apichat
  • Valencià Septentrional
  • Valencià Meridional
  • Alacantí
  • Tortosí
• Català:
  • Català Central
  • Català nord-occidental
  • Alguerés
  • Rosellonés
  • Tortosí
• Balear:
  • Mallorquí
  • Menorquí
  • Eivissenc
• Aragonés
  • L'Alt-Aragonés
  • L'Aragonés Oriental

Llengües iberorromàniques

• Castellà
• Galaico-portugués:
  • Portugués
  • Gallec
• Asturià
• Mirandés
• Llengües mossàraps:
  • Valencià, iberoromànica oriental
  • Aragonés
  • Lleonés
  • Extremeny
  • Balear
  • Llengües mossàraps extinguides

Italià

• Italià:
  • Sicilià
  • Napolità
  • Toscà
  • Cors

I més llengües italianes.

Taula comparativa

Llatí (ac.)	Asturià	Català	Francés	Gallec	Italià	Lleonés	Normando Jèrriais	Portugués	Occità	Rumà	Sart	Sicilià	Espanyol	Valencià	Aragonés oriental
altvm	alto	alt	haut	alto	alto	altu	haut	alto	aut	înalt	altu	autu	alto	alt	alt
arborem	árbol	arbre	arbre	árbore	albero	árbol	bouais	árvore	arbre	arbore / pom/ copac	àrvure	àrvuru	árbol	arbre	abre
avrvm	oro	or	or	ouro	oro	ouru	or	ouro	aur	aur	òro	oru	oro	or	or
bracchivm	brazu	braç	bras	brazo	braccio	brazu	bras	braço	braç	braţ	bràtzu	vrazzu	brazo	braç	bras
caelvm	cielu	cel	ciel	ceo	cielo	cielo			cèl				cielo	cel	cel
clavem	llave	clau	clef	chave	chiave	chave	clié	chave	clau	cheie	jàe	chiavi	llave	clau	cllau / clau
diem	día	dia / jorn	jour	día	giorno	día	jour	dia	jorn	zi	díe	jornu	día	dia	dia
digitvm	deu	dit	doigt	dedo	dito	díxitu	dé	dedo	det/dit	deget	dídu o pòddighe	jitu	dedo	dit	dit
dvos/dvas	dos	dos/dues	deux	dous/dúas	due	dous/dúas	deux	dois/duas	dos/doas	doi/două	dúos/duus/duas	dui	dos	dos	dos
hominem	home	home	homme	home	uomo	home	houmme	homem	òme	om	ómine	omu	hombre	home	ome
librvm	llibru	llibre	livre	libro	libro	llibru	livre	livro	libre	carte	líberu	libbru	libro	llibre	llibre
lvnam	lluna	lluna	lune	lúa	luna	lluna	leune	lua	luna	lună	lúna	luna	luna	lluna	lluna
manvm	manu	mà	main	man	mano	manu	main	mão	man	mână	mànu	manu	mano	mà	ma
nigrvm	prietu	negre	noir	negro	nero	ñegru	nièr	preto / negro	negre	negru	niéddu	nivuru	negro	negre	negre
nivem	ñeve	neu	neige	neve	neve	ñeve	né	neve	nèu	nea / zăpadă	níe	nivi	nieve	neu	neu
noctem	nueche	nit	nuit	noite	notte	nueche	niet	noite	nuèch / nuèit / nuòch	noapte	note	notti	noche	nit	nit
pectvm	pechu	pit	poitrine	peito	petto	pechu	estonma	peito	pitre	piept	pétus	pettu	pecho	pit	pit
qvem	quien	qui	qui	quen	chi	quien	tchi	quem	qual	cine	kie / kini	cu	quien	qui	qui
svcvm	zumu	suc	jus	zume	succo	zumu	jus	suco / sumo	suc	suc / chuc	sutzu	sucu	jugo / zumo	suc	suc
tres	tres	tres	trois	tres	tre			três	tres	trei			tres	tres	tres
vniversitatem	universidá	universitat	université	universidade	università		universidade		universitat	universitate			universidad	universitat	unibersidat
vnvm	ún/unu	un	un	un	uno	unu	ieune	um	un	unu	unu	unu	un / uno	u/un	u/un
vaccam	vaca	vaca	vache	vaca	mucca / vacca	vaca	vaque	vaca	vaca	vacă	baca	vacca	vaca	vaca	baca
vetvlvm	vieyu	vell	vieux	vello	vecchio	vieyu	vyi	velho	vièlh	vechi / bătrân	bètzu	vecchiu	viejo	vell	bell
Llatí	Asturià	Català	Francés	Gallec	Italià	Lleonés	Normando Jèrriais	Portugués	Occità	Rumà	Sart	Sicilià	Espanyol	Valencià	Aragonés oriental

Eixemples

• Aragonés: “Toz los sers humanos naixen libres e iguals en dignidat e dreitos. Són dotaus de raçon e de consciència, e han a comportar-se fraternalment los uns con los altros”

• Aragonés oriental: "Tots los sers umáns naixen lliures y iguals en dignitat y drets y, dotats com están de raó y consciencia, deuen comportarse fraternalmén los uns en los atres"

• Aranés: “Toti es èssers umans nèishen liures e parièrs en dignitat e drets e, dotadi coma son d'arrason e consciència, an de comportar-se fraternalmente es òm damb es auti”

• Arrumà: “Tuti iatsãli umineshtsã s-fac liberi shi egali la nãmuzea shi-ndrepturli. Eali suntu hãrziti cu fichiri shi sinidisi shi lipseashti un cu alantu sh-si poartã tu duhlu-a frãtsãljiljei”

• Asturià: “Tolos seres humanos ñacen llibres ya iguales en dignidá y drechos y, pola mor de la razón y la conciencia de so, han comportase hermaniblemente los unos colos otros”

• Auvergnat: “Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà”

• Auvergnat Estandar: “Tas las prossonas neisson lieuras moé pariras par dignessa mai dret. Son charjadas de rason moé de consciença mai lhur fau argir entremei lha 'bei n'eime de freiressa.

• Balear: "Tots es sês humans néxen lliures y iguals en dignidat y drêts y, dotats com están de rahó y consiènsi, deven comportarsê emb germanó ets uns emb ets altres"

• Cabo Verdiano: “Túdu alguêm tâ nacê lívri í iguál nâ dignidádi cú nâ dirêtus. Ês ê dotádu cú razõ í cú consciência, í ês devê agí pâ cumpanhêru cú sprítu dí fraternidádi”

• Català: “Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”

• Chabacà: “Todo el mga genti ya naci libre y igual na dignidad y derecho. Tieni ilos rason y conciencia y debi ilos trata cun uno y otro comu mga hermano”

• Cors: “Nascinu tutti l'omi libari è pari di dignità è di diritti. Pussedinu a raghjoni è a cuscenza è li tocca ad agiscia trà elli di modu fraternu”

• Emilià: "Tot j essèri umèn i nàs lébri e cumpagn in dignità e dirét. Lou i è dutid ad rasoun e ad cuscinza e i à da operè, ognun ti cunfrunt at ch'j ilt, sa sentimint ad fratelènza"

• Espanyol: “Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros”

• Francés: “Tous les êtres humains naissent libres et égaux en dignité et en droits. Ils sont doués de raison et de conscience et doivent agir les uns envers les autres dans un esprit de fraternité”

• Franco-Provençal: “Tôs los étres homans nêssont libros et ègals en dignitât et en drêts. Ils ant rêson et conscience et dêvont fâre los uns envèrs los ôtros dedens un èsprit de fraternitât”

• Friulà: “Ducj i oms a nassin libars e compagns come dignitât e derits. A an sintiment e cussience e bisugne che si tratin un culaltri come fradis”

• Gallec: “Todos os seres humanos nacen libres e iguais en dignidade e en dereitos e, dotados como están de razón e consciencia, débense comportar fraternalmente uns cos outros”

• Gallo: “Le monde vienent su la térre librs tertous e s'ent'valent en drets e dignitë. Il lou apartient d'avaer de la réson e de la conscience e il ont de s'ent'enchevi conme feraen dés freres”

• Genovés: “Tytti i ommi nàscian libberi e yguâli in dignitæ e drîti. Sun dutæ de raxun e de cunscensa e dêvan agî i-yn versu i-âtri inte'n spirritu de fraternitæ”

• Haitià: “Tout moun fèt lib, egal ego pou diyite kou wè dwa. Nou gen la rezon ak la konsyans epi nou fèt pou nou aji youn ak lot ak yon lespri fwatènite”

• Italià: “Tutti gli esseri umani nascono liberi ed eguali in dignità e diritti. Essi sono dotati di ragione e di coscienza e devono agire gli uni verso gli altri in spírito di fratellanza”

• Ladí: “Kada benadam i benadam nase forro i igual en dinyidad i en derechos. Todos son baale razon i konsiensia i deven komportarsen los unos verso los otros kon fraternidad”

• Llengua d’Oc: “Totes los èssers umans naisson liures e egals en dignitat e en dreches. Són dotats de rason e de consciència e se devon comportar los unes en los autres dins un esperit de fraternitat”

• Llengua d’Oc Estandar: “Totas las personas nàisson liuras e parièras en dignitat e en dreches. Son cargadas de rason e de consciència e mai lor se cal comportar entre elas en un eime de frairetat”

• Llatí: “Omnes homines dignitate et iuribus pares liberique nascuntur. Ratione atque conscientia præditi sunt, et alii erga alios fraterno more se gerere debent”

• Lleonés: “Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dinidá y dreitos y, dotaos comu tán de razon y conciencia, débense comportare los unos colos outros dientru d'un espíritu de fraternidá”

• Moldau: “Toate fiincele umane se nask libere ši egale yn demnitate ši yn dreptur'. Ele synt ynzestrate ku raciune ši konštiince ši trebye sè se komporte unele facè d'altele yn spirityl fraternitècij”

• Normant: “Touos l's houmes nâquissent libes et parels dauns lus taête et en dreit. Il ount byin de l'obiche et de l'ingamo et deivent faire d'aveu leus prochan coume si ch'tait pou yeus”

• Occita: "Totes los èssers umans naisson liures e egals en dignitat e en dreches. Son dotats de rason e de consciéncia e se devon comportar los unes amb los autres dins un esperit de fraternitat"

• Picart: “Tos lès-omes vinèt å monde lîbes èt égåls po çou qu'èst d' leû dignité èt d' leûs dreûts. Leû re°zon èt leû consyince elzî fe°t on d'vwér di s'kidûre inte di zèle come dès frès”

• Piemontés: “Tuij j'esser uman a nasso liber e uguaj an dignità e dirit. A l'han ëd rasonament e 'd cossienssa e a l'han da comportesse j'un con j'aotri an spirit ëd fradlanssa”

• Poetevin-Séntunjhaes: “Le munde trtouts avant naeçhu libres trtouts parélls den la dégnetai é den lés dréts. L´avant de l'aeme é de la cunsience é le devant coméyàe trtouts fratrnaument”

• Portugués: “Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade”

• Retorromano: “Tuots umans naschan libers ed eguals in dignità e drets. Els sun dotats cun intellet e conscienza e dessan agir tanter per in uin spiert da fraternità”

• Romance: “Tou ı’ser umanı nasc lıbre ı’egal n’dıgnite ı’drets’i, dotar ca tan dı rao ı’coscienza, ande comportar fraternalménté ı’om cu ı’altri”

• Romance Estandar: “Tou ı ser umanı nasc lıbre ı egal n dıgnıte ı drets ı, dotar ca tan dı rao ı coscıenza, ande comportar fraternalmente ı om cu ı altrı”

• Rumà: “Toate fiinţele umane se nasc libere şi egale în demnitate şi în drepturi. Ele sunt înzestrate cu raţiune şi conştiinţă şi trebuie să se comporte unele faţă d'altele în spiritul fraternităţii”

• Sart: “Totu sos èsseres umanos naschint lìberos e eguales in dinnidade e in deretos. Issos tenent sa resone e sa cussèntzia e depent operare s'unu cun s'àteru cun ispìritu de fraternidade”

• Sassarese: “Tutti l'òmmini nàscini lìbbari e uguari in digniddai e diritti. Eddi so dutaddi di rasgioni e di cussènzia e dèbini agì l'uni cun l'althri cun ippìritu di fraterniddai”

• Sicilià: “Tutti i cristiani nascinu libbiri cu a stissa dignità i diritti. Iddi hannu a raggiuni i cuscienza i hannu a travagghiari 'nzemmula cu spiritu di fratirnità”

• Valencià. "Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns en els atres".

• Való: “Tos lès-omes vinèt-st-å monde lîbes, èt so-l'minme pîd po çou qu'ènn'èst d'leu dignité èt d'leus dreûts. I n'sont nin foû rêzon èt-z-ont-i leû consyince po zèls, çou qu'èlzès deût miner a s'kidûre onk' po l'ôte tot come dès frés”

• Véneto: “Tuti i eseri umani xe nati liberi e conpagni par dignità e diriti. I xe dotai de raxon e de cosiensa e i deve conportarse i uni co st´altri c spirito de fradelana”

• Zamboangà: “Todo'l maga ser humano nace libre e igual en dignidad y maga derecho. Dotado con ellos el razon y conciencia y debe ellos comporta fraternalmente con el maga uno con el maga otro”

Cites

Los pueblos de la Corona de Aragón hablaban en “romanç” o en “romanç”. Esa era la lengua única que se hablaba en todos los pueblos de España: el romanç y no otra. Y romanç era lo que hablaba el pueblo aragonés, que lo había ido creando desde Huesca al ir rompiéndose el latín medieval. Y romanç era lo que hablaban las gentes de los marquesados de Lérida y Tortosa, o de los condados de Urgel, Vich, Barcelona, Gerona, etcétera. Y el mismo romanç o romance era lo que hablaban las gentes de Navarra y de Castilla o de León y Galicia. Y ese romanç, lo hablaban igualmente los mozárabes de toda España. Y entre ellos, los abundantes que en la Valencia musulmana habían. Y lo más trascendente y definitivo: es que ese romance también lo conocían y lo usaban los propios moros valencianos antes de venir don Jaime.

Todo era romance. Una sola y única lengua entonces así llamada. Y esa lengua, balbuceante, como semilla, sarmiento o esqueje de todas ellas, fue evolucionando de forma diversa en cada lugar, para derivando siempre de él, ir creándose poco a poco las diferentes y distintas lenguas romances, dando nacimiento a las que en España conocemos con los nombres ya definidos y definitivos de bable en Asturias, lengua gallega, leonesa, castellana, navarra, “fabla” aragonesa, lengua valenciana, lengua mallorquina y también lengua catalana: ésta a partir de 1362. Por eso en 1238 es el romance lo único que podían traernos y nos trajeron, las huestes aragonesas del Conquistador, las cuales procedían de todas partes de España.

Así, todos los documentos de la época de don Jaime, o están escritos en latín, que es la lengua oficial o documental tanto para la iglesia como para la chancillería real, o lo están en la otra única lengua que es el romanç. Y en él miles y miles de documentos del siglo XIII nos prueban lo que decimos.

'El idioma del Rey Don Jaime' (Las Provincias, 1979), per Vicent Giner Boira

Vore també

• Llatí vulgar
• Llengua