Freetown
Freetown (lliteralment Ciutat Lliure en valencià) és la capital i ciutat més gran de Serra Lleona, ademés de ser el seu principal centre econòmic, financer, cultural, educatiu i polític. És una important ciutat portuària en l'oceà Atlàntic, localisada en la zona occidental del país. Tenia una població de 772 873 habitants en el cens de 2004,[1][2] i a partir de 2015 la seua població s'estima en 1,055,964 segons el cens nacional.[3]
Es troba ubicada en la península de Freetown. Ocupa una part de la desembocadura del riu Serra Lleona, un dels majors ports naturals d'aigües profundes en el món. L'economia de la ciutat gira entorn al port, que és per a on es mouen la majoria de les mercaderies d'exportació del país. És la sèu del Fourah Bay College, fundada en 1827, l'universitat més antiga en l'oest d'Àfrica. L'universitat va jugar un paper clau en l'història colonial de Serra Lleona i en les nacions de parla anglesa de l'oest d'Àfrica.
Com a capital de Serra Lleona, és la sèu del parlament, la Cort suprema i la casa de govern, residència oficial del president de Serra Lleona. Totes les embaixades estrangeres tenen la seua sèu diplomàtica en la ciutat. Freetown és una dels sis municipis del país que és governat localment per un ajuntament, encapçalat per un alcalde. L'alcalde i els membres del consell són elegits cada quatre anys per sufragi directe.
El municipi està políticament dividit en tres regions: East End Freetown, Central Freetown i West End Freetown, que a la seua volta es subdividixen en barris. La població és ètnica, cultural i religiosament diversa entre musulmans i cristians. La ciutat alberga un gran percentage de la població total del país. De la mateixa manera que en casi tota Serra Lleona, el llenguage Krio és l'idioma principal i de llunt el més parlat en la ciutat.
La ciutat fon fundada en l'any 1792 com Nova Scotian pel abolicioniste britànic John *Clarkson, com un assentament d'esclaus lliberats, que havien lluitat en el costat britànic durant la guerra revolucionària nortamericana.<ref>. everyculture.com. Consultat el 20 de decembre de 2012.<ref>. avfal.org. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2013. Consultat el 20 de decembre de 2012. Els colonisadors varen nomenar a la seua nova llar Freetown.<ref>. freetown.usembassy.gov. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2013. Consultat el 21 de decembre de 2012. Al voltant de 500 esclaus lliberats en Jamaica varen fer el viage a Freetown en 1800 per la "Serra Leone Company". Durant les pròximes décades mils d'afroamericans, antillans i africans lliberats varen aplegar a la ciutat com a colons, a través de la companyia de Serra Lleona.<ref>. history.com. Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2012. Consultat el 21 de decembre de 2012. Els seus descendents són coneguts hui en dia com criollos.
Referències
- ↑ (PDF). statistics.sl. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2012. Consultat el 20 de decembre de 2012.
- ↑ . citypopulation.de. Consultat el 20 de decembre de 2012.
- ↑ «2015 Population and Housing Census Key Figures Fact Sheet». Statistics Serra Leone.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Freetown.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |