Moraira
| Moraira | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província d'Alacant | |||
| • Comarca: | Marina Alta | |||
| • Partit judicial: | Denia | |||
| Ubicació: | ||||
| • Altitut: | ||||
| Superfície: | ||||
| Població: | 1845 | |||
| • Densitat: | {{{densitat}}} | |||
| Gentilici: | ||||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 03 | |||
| Festes majors: | {{{festes}}} | |||
| Alcalde: | Antoni Joan Bertomeu Valles(PP) | |||
| Pàgina web: | Ajuntament de Teulada | |||
Moraira és un nucleu de població del terme municipal de Teulada, situat a 6 km. d'esta en la costa del Mediterraneu. Important centre turistic internacional. La seua parroquia, dedicada a la Verge dels Desamparats, fon creada en l'any 1974, sent erigida en el mateix edifici que a finals del sigle XIX era l'ermita en esta advocament mariana. Fon construïda en material procedent del castell de Moraira, situat a uns cents de metros del caixco urbà.
Conte en Confraria de Peixcadors, un centre Public d'Ensenyança d'Infantil i Primaria, Club Nautic de Moraira, i un modern edifici de varis servicis publics (Espai La Senieta), per a biblioteca publica, sala d'exposicions, salo d'actes, aules d'ensenyança i d'oci, etc.
En l'any 1969 l'escritor nortamerica Chester Himes s'instalà prop de Moraira, en el mateix terme de Teulada, a on vixqué fins la seua mort en l'any 1984.
Orígens i evolució
Encara que el topònim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics (veta mari, port natural, rada o baïa) o la d'una partida rural. A finals del sigle XVIII ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur (1791), possiblement relacionats en l'exportació de la passa, encara que estaven situats prop del Pla de la Mar (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época (1797) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”
Fins la tercera década del sigle XIX no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la pirateria maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de Alger pels francesos en l'any 1830 acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.
Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Despuix, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del sigle XIX.
Senyes de poblacio
Les primeres sifres conegudes del numero de cases del nucleu de Moraira són de 1860. Segons el Nomenclátor de la Provincia de Alacant d'enguany el “caserío de Morayra, que està a 6'1 km de Teulada" conta en 38 cases, de les que hi ha 12 d'una planta , 25 de dos plantes i 1 sense especificar. De totes elles, 27 estan habitàdes permanentment, 1 temporalment i 10 no s'habiten. Segons el Registre Fiscal d'Edificis i Solars de 1922 el numero de cases de Moraira, per carrers, era el següent: Carrer Nou [actual Dr. Calatayud] (10 cases), carrer Almagasenes (23 cases), carrer la Plaja (4 cases), carrer la Mar (4 cases), carrer Carrreró (5 cases); total, 46 cases.
En Nomenclátor de la Provincia d'Alacant de 1940 la “Rada de Moraira” (considerada també com “caserío”) contava en 55 cases adscrites a vivenda i 9 per a atres usos. Del total de les cases havia 10 d'una planta, 52 de 2 plantes i 2 de 3 plantes. El numero d'habitants de dret per a enguany era de 215 i el de fet de 212.
Posteriorment, cap als anys xixanta del sigle XX començà l'aplegada del turisme i en ell l'ampliació del caixco urbà, primer en la construcció de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despuix en l'apertura de nous carrers junt al camí del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la década dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al oest al obrir-se un nou accés a la població que comença junt a l'antiga casa de “la Por” i aplega fins la carretera de Moraira a Calp.