Jesús García Pitarch

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 22:06 4 ago 2018 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' exit ' a ' èxit ')
Anar a la navegació Anar a la busca
Jesús García Pitarch
NomJesus Vicent Garcia Pitarch
MalnomSuso
Nacionalitat[[Archiu:
Bandera de España.svg
|border|20px|Espanya]]
Club actualRetirat
Club del debutCD Mestalla

Jesus Vicent Garcia Pitarch, deportivament conegut com Garcia Pitarch és un exfútbolista espanyol. Jugava com davanter, i el diari El Païs li defini com un "extrem esquerrer, rapit i faener".[1] Actualment és el director general del Real Saragossa de la Segona Divisió d'Espanya.

Trayectoria

Com jugador

Suso Garcia Pitarch se formà en les categories inferiors del Valencia CF, en el que aplegà a disputar dos temporades en Primera Divisió. El seu debut en la màxima categoria fon el 8 de giner de 1984, davant el Sporting de Gijón. Rapidament se guanyà un posat en l'onze titular, apareixent en 37 trobaments ligueros en any i mig.

L'estiu de 1985 se desvinculà del club valencià per a fichar pel RCD Espanyol. Titular en la seua primera temporada, el següent se quedà inedit per culpa d'una hepatitis.[2][1]

La temporada 1987/88 Paquito, el tècnic que li havia fet debutar com professional en el Valéncia CF, li donà l'oportunitat de tornar a jugar en la UE Figueres, de Segona Divisió. En els null disputà tres campanyes. La temporada 1990/91 tingué un breu pero fulgurant pas per l'Oriola Deportiva, que eixa temporada debutava en la categoria de plata. En 22 gols, Garcia Pitarch lideró a un quadro que se quedà a les portes de disputar la promoció d'ascens a Primera, un èxit sense precedents per al modest conjunt alacanti.

El seu rendiment li obri de nou les portes de la Primera Divisió, defenent la camiseta del CD Logroñés de 1991 a 1993. En la dreta final de la seua carrera jugà en Segona en el CP Mérida i el Villarreal CF, i se retirà en el Real Murcia, en Segona B, la temporada 1996/97.

Despuix de la seua retirada

Llicenciat en dret en 1987, despuix de la seua retirada obri un despaig d'advocats en el seu poble natal,[3] al temps que eixercia com comentariste deportiu en Canal 9.[1]

Fon director de l'Escola del Valéncia CF, i en 2002 reemplaçà a Xavier Subirats com director deportiu de l'entitat valencianiste. cita requerida i se conseguiren varis exits deportius (una Lliga i una Copa de l'UEFA), encara que tingue reiterats enfrontaments en l'entrenador, Rafa Benítez, qui se mostrà especialment despagat en l'austeritat econòmica en la confección de les plantilles.[3][4] Estos desencuentros i la seua falta de sintonia en el conseller delegat, Manuel Llorente, li portaren a presentar la dimissio en dos ocasions,[1] estant al bort de la destitucio en decembre de 2003.[5] Pese a tot, se mantingué en el carrec fins 2004, any en que, com Benítez, terminà abandonant el club.

En maig de 2006 fon contractat com director deportiu pel Atletic de Madrit, en lloc de Toni Muñoz, i deixà el seu càrrec en juny de 2011. Quan aplegà al càrrec ho feu a un club que fea 6 anys que no participava en competició europea i que fea 10 anys que no guanyava ningun títul i 45 anys que fora europeu. Despuix de 5 temporades al carrec de la direccio, l'equip participà 2 anys en Champions League i 3 anys en UEFA i consegui com títuls, una Copa de l'UEFA i una Supercopa d'Europa, títuls que no tenia el club fins el moment. Pitarch fon durament criticat per les seues fichajes i pels seus numerosos i infructuosos viages a Brasil, no obstant realisà fichajes de la talla de Didac Forlán, que consegui una bota d'or en el club rojiblanco,Josep Antoni Reins, Simao Saborosa, Filipe Lluïs, Eduart Salvio i Godín, actualment en la plantilla, ademés d'alguns encerts a l'hora de fichar a jugadors lliures de contracte tals com Paulo Assunsao, Preses Ujfalusi o Adria.

President

El 6 de juliol de 2012 el Hercules Club de Fútbol de la segona divisió busca a algu per a profesionalizar al club i tornar-ho a la primera divisio i els propietaris alacantins confien en Suso per a realisar eixa llabor nomenant-li president de l'entitat. Gran part de l'aficio blanquiazul se mostrà en contra del nomenament de Pitarch cita requerida (el Valéncia es un dels rivals historics del club) i per la seua poca vinculació en l'identitat fins el dia del seu nomenament, fet que ha provocat que les ires de l'afició se centren en la seua contra.

Seleccio nacional

Fon internacional en cinc ocasions en la seleccio sub-21 d'Espanya. També disputà en l'amateur la fase de classificació per als Jocs Olimpics de Els Angels 1984.[6]

Clubs

Club Païs Any
CD Mestalla Espanya 1982-1983
CF Gandia Espanya 1983-1984
Valencia CF Espanya 1983-1985
RCD Espanyol Espanya 1985-1987
UE Figueres Espanya 1987-1990
Oriola Deportiva Espanya 1990-1991
CD Logroñés Espanya 1992-1993
CP Mérida Espanya 1993-1994
Villarreal CF Espanya 1994-1996
Real Murcia Espanya 1996-1997

Referencies

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ros, Cayetano (15/09/2003). «"Soc la diana enganyada"». El Païs.
  2. ↑ Plantilla:Cita publicacio
  3. ↑ 3,0 3,1 Ros, Cayetano (29/05/2006). «Máximo rendiment en el minim diners». El Païs.
  4. ↑ Ros, Cayetano (02/09/2003). «Benítez monta en colera». El Païs.
  5. ↑ Ros, Cayetano (04/12/2003). «El Valencia destituix a Garcia Pitarch». El Païs.
  6. ↑ Félix Martialay. , Pascual Sanz. ISBN 84-935390-2-3.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jesús_García_Pitarch&oldid=138119»