Barris baixos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 13:19 22 feb 2018 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut')
Anar a la navegació Anar a la busca

Barris baixos és un concepte del urbanisme de la societat industrial que sorgix en el creiximent de les ciutats europees en el sigle XIX,[1] que determina la diferenciació social en la estructura urbana.[2]. S'aplica a les ciutats de qualsevol contintent.[3]

S'utilisa de forma indistinta en atres expressions, com a barris marginals, barris pobres, barris humils, barris treballadors o barris obrers, encara que cadascuna d'elles té un matís distint, marcat per l'intenció del parlant, entre lo pijoratiu, lo disfuncional, lo problemàtic, lo precari, en fins i tot lo admiratiu. S'identifica, per tant, en la condició social dels seus habitants, les classes baixes, i no en l'altitut topogràfica, encara que puga coincidir (especialment en l'entorn dels ports o barris portuaris). El nom de barri obrer s'usa com a topònim oficial en barris de vàries ciutats.

A pesar de la similitut terminològica, no deu confondre's en el concepte anglosaxó de downtown, que es referix al centre de la ciutat.

D'acort a la definició de la ONU, barri marginal és aquell que carix d'una o més de les següents condicions: accés a aigua potable, a sanitat, a espai habitador suficient, a una vivenda alçada en material sòlit i el dret d'usufructe.

Moreno va afirmar que per a que un país tinga èxit en abordar els problemes dels barris marginals deu «haver un compromís polític de no menys de dèu anys, llançar reformes séries en matèria de vivenda i propietat de la terra, movilisar importants recursos dels seus propis presuposts i enfrontar de colp i repent el problema de la pobrea i la desigualtat». Açò és aixina perque «el creiximent econòmic no porta automàticament a la millora i disminució dels barris marginals», va concloure l'expert de l'agència de la ONU.

Molt a sovint s'identifica en el terme arraval, encara que este procedix de l'estructura de la ciutat migeval musulmana, i originalment es referia al creiximent urbà fòra de les muralles (lo que en la cristiandat llatina es denominava burc). En realitat la major part dels barris baixos se situen en la perifèria urbana o el extrarradi que sorgix més allà del eixample burgués; mentres que els arravals strictu sensu (els de orige migeval) formen part del centre històric. També poden denominar-se barris baixos la part del centre de les ciutats que es veu deteriorada per l'absència de manteniment o renovació d'infraestructures i l'existència de determinades funcions marginals (especialment la prostitució o distintes formes de delinqüència) i de població lligada a això (*lumpen, immigració, minories ètniques), el descens dels preus dels immobles i les rendes i atres formes de degradació que els convertixen en verdaders ghetos.[4] En algunes ciutats es coneix com barri chinenc, en unes atres s'han regenerat, fins i tot convertit en una atracció turística, com el barri roig de Ámsterdam. L'expressió barri humit s'utilisa en algunes ciutats espanyoles per a designar a la zona de tavernes.[5]

Més similar a barris baixos és el concepte de suburbi, que tampoc pot identificar-se en el terme anglosaxó de suburb -en:suburb-, sino en uns atres com els de slum -en:slum- o shanty town -en:*shanty *town-, que tenen el seu equivalent en atres idiomes en *favela -originari de Brasil- o *bidonville -en països francòfons-, térmens equivalents al concepte castellà de barri de chabolas o infraviviendas.

Atres usos

Vore també

Notes

  1. En Anglaterra el East End de Londres o les zones de Manchester que va estudiar Friedrich Engels en els anys 1840. En Espanya fins a la segona mitat del sigle XX, per lo tardà de l'industrialisació i l'èxodo rural; barris perifèrics de Madrit -Pou del Tio Raimundo i els reflectits en la novela Temps de silenci de Luis Martín Sants-, Barcelona -Somorrostro, reflectit en Els Tarantos- o Bilbao -marge esquerra del Nervión-. Curiosament, per a Bilbao, “Els barris alts” era el terme popular en el que es denominava, a lo manco fins a 1937, als districtes de Sant Francisco i Les Corts. El nom feya clara referència a la població en zona elevada, quan Bilbao no tenia pràcticament més població que els Sèt Carrers, Atxuri, Ascao,… Una atra denominació alternativa era la de “els barris obrers”, en referència al component social majoritari dels barris alts (Presentación de Los Barrios Altos de Bilbao de Arturo Izarzelaia Izagirre).
  2. L'us dels térmens barris alts i barris baixos apareix en Mesonero Romanos aplicat als barris del Madrit de mitan del sigle XIX, que estava experimentant les transformacions revolucionàries, demogràfiques i socials, entre l'Antic i el Nou Règim (El Antiguo Madrid, 1861, pg. 191) Aixina identifica com a barris baixos els de Lavapiés, Rastre, Inclusa i Embaixadors, centrant-se la seua referència als carrers entre Lavapiés i Atocha: Zurita, els Tres Peixos, L'Esperança... A estes noves barriades, apartades i humils, varen deure naturalment refluir les classes més desvalgudes de la població quan, creixent esta en número i importància, va reglotar les antigues cerques i va cobrir d'edificis costosos els carrers i térmens de la vila. Va formar, puix, la natural divisió de barris alts i baixos, i ocupant els primers els empleats de la cort i les classes acomodades, varen tocar naturalment els segons als jornalers menestrals; aquells, renovant-se contínuament en els favors del poder i de la fortuna, en l'immigració constant de forasters, i en la trascolada dels propis en viages i comissions, varen modificar infinitament el seu caràcter i tipo primitiu, varen perdre el colorit local, i de la reunió d'aquells matisos, adaptats de tan diferents orígens i fosos en el cresol de la cort, va vindre a formar-se un atre especial, i per cert ben interessant, que és el de l'habitant de Madrit; pero els signes característics del madrileny (especialment en la part menys culta de la població) que varen poder escapar al contacte continu dels atres pobles i a les tendències, intrigues i favors cortesans, han aplegat fins a nosatres transmesos de generació en generació en els habitadors dels barris baixos. Mesonero Romans mescla els significats social i topogràfic de alt i baix en indicar que posteriorment els de Maravelles i Neula i uns atres de la part alta de la població varen comprendre en els demés l'alberc d'estes classes. També distinguix el nom popular que rebien els seus habitants, que encara sent tots ells classes populars, els primers es coneixen com manolería i els segons com chisperos
  3. En els Estats Units, zones com Brooklyn i Bronx en Nova York. En l'Argentina, zones com La Boca en Buenos Aires. Poden trobar-se en qualsevol ciutat de qualsevol país del món: En Mèxic hi ha identificats 2 mil 400 barris pobres, tots ells concentrats en les 121 ciutats més poblades del país.
  4. El Raval de Barcelona, zones propenques a la Gran Via de Madrit, etc.
  5. Particularment en el Caixco Antic de León per a referir-se a la Plaça de Sant Martín i carrers adjacents(Eria, nº 68, 2005, Universitat de Oviedo, Departament de Geografia. Universitat de Cantabria (Santander), Departament de Geografía, Urbanisme i Ordenació del Territori. Pg. 370.
  6. [1]
  7. [2]
  8. José Cap Sant Deogracias El descans del guerrer: cine en Madrit durant la Guerra Civil espanyola, pg. 166.