Olla maragata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Els tres plats i la darreria de l'olla maragata


L''''olla maragata''' és un plat tradicional de la comarca de la Maragatería (Província de Lleó), en la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.

Es tracta d'una olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, sopa, col, cigroneras i sèt carns. Es tracta d'un plat molt celebrat en Astorga o els pobles de la seua comarca com Castrillo dels Polvazares o Santiago Milles. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els tres bolcades se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la sopa.

Característiques

És un plat cuinat llentament sobre el que es couen primer les carns (la ració) en l'objecte de que proporcionen un caldo (la sopa), despuix d'això s'introduïxen els cigrons introduïts en una estamenya i apart es couen les verdures.

La ració

El nom de ració ve de racionar, fa referència a l'obligació de repartir amigablement, per als comensals. Hui en dia sol aplegar a tindre fins a dotze carns de diferents tipos i parts. El choriç de festa, el morro de porc i la orella de porc és lo més freqüent junt en paletilla, ossos de substància, gallina, cansalada, carn de vaca, *cecina, *pizpierno, costella de vaca, morcillo... La ració és lo primer que es degusta, és l'element diferenciador del restant dels olles.




Vore també