Regne de Valéncia
El Regne de Valéncia va ser un regne creat per Jaime I el Conquistador, rei d'Aragó i comte de Barcelona, que va comprendre des de la reconquista de la taifa de Valéncia en 1238 fins a 1707, any en que en la promulgació dels Decrets de Nova Planta per als regnes d'Aragó i Valéncia les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data fins a la divisió territorial d'Espanya en 1833 envestiment per Javier de Burgos, el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbones.[1]
Despuix de la conquista inicial va ser ampliat cap al sur de la llínea Biar-Busot. Jaime I, veent que era difícil repoblar tant territori conquistat, intenta conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els Furs de Valéncia (Els Furs), a partir de la qual es crea en entitat de regne i passant a formar part de la Corona d'Aragó. Va ser aixina depenent de la corona pero en una administració pròpia.
La creació del regne va provocar una *iracunda reacció de la noblea aragonesa, que vea aixina impossible la prolongació dels seus senyorius cap a les terres valencianes.
Història
Edat Mija
- Artícul principal → Conquista del Regne de Valéncia.
Despuix d'haver segut el breçol de la cultura íbera, i receptora de diferents cultures antigues (fenicis, grecs, cartaginés, romans, bizantí, visigots, musulmans, etc.), en l'any 1233 el rei Jaime I el Conquistador inicia la conquista del territori valencià marcat llavors per cinc sigles de presència dels sarraïns: els regnes taifas de Balansiya, Alpuente, Denia i [[ Taifa de Múrcia|Múrcia]].
Una volta conquistades les Illes Balears, els esforços militars de Jaime I es varen redirigir cap als territoris islàmics del sur. En l'any 1233 es va planificar la campanya de Alcanyís, desenrollada en tres etapes:
- La primera dirigida a les terres de "la Plana" nort, en la presa de Borriana l'any 1233 i atres enclavaments, com per eixemple Peníscola.
- La segona comprén la zona central en la conquista de Valéncia (1238) i les terres planes fins al Xúquer, per a fer-ho les corts generals de Monsó de 1236 varen concedir l'ajuda necessària i el papa Gregorio IX va donar a l'empresa el caràcter de creuada. El Puig es va prendre en agost de 1237, en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de Tunis en auxili de Valéncia. Les capitulacions es varen firmar el 28 de setembre i el rei va entrar en la ciutat el 9 d'octubre.
- La tercera fase comprén des de 1243 fins a 1245 i aplega fins als llímits estipulats per a la conquista entre Aragó i Castella en el Tractat de Almizra l'any 1244, firmat entre Jaime I i Alfonso X el Sabio, en aquell moment infant castellà, per a delimitar les àrees de reconquista de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sur de la llínea Biar-Busot-la Vila Joyosa varen quedar reservades a Castella, mantenint-se el Regne de Múrcia (en totes les terres alacantines al sur de Biar-Busot) en territori castellà. Posteriorment, aprofitant la mort de Sancho IV de Castella i la minoria d'edat del seu successor, Fernando IV, els territoris del Regne de Múrcia situats al nort de la vora del Segura són incorporats al regne de Valéncia en l'invasió d'estes terres castellanes per part de Jaime II, despuix de la Sentència Arbitral de Torrellas (1304) i el Tractat d'Elig (1305).
L'any 1283 el rei Pedro III d'Aragó autorisa l'instalació del Consulat de la Mar en Valéncia, sent este el primer d'Espanya.
En 1305 seria dividit este regne quedant per a Castella la zona occidental, que constituiria dins de la corona castellana el Regne de Múrcia, i para Aragó la zona oriental, que passaria a formar part del Regne de Valéncia, en virtut a la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig.
El regne, al principi de majoria mudéixar, musulmana i mossàrap. En la conquista el regne de Valéncia va rebre cristians principalment d'Aragó, Castella i Navarra pero també d'atres paisos europeus. El procés de poblament del Regne de Valéncia va ser un procés llarc que no acabarà fins al sigle XVII, despuix de l'expulsió dels moriscs. La població del Regne de Valéncia, des del principi, era d'orige divers (aragonesos, navarresos, d'Itàlia...) pero predominava la d'orige aragonés i castellà. La teoria pancatalanista de l'orige de l'idioma valencià afirma que la població catalanoparlant representava més del 80% de la del Regne de Valéncia despuix de l'expulsió dels morisco, pero s'ha demostrat que açò no pot ser cert, puix en orige en les expedicions de Jaime I no aplegaven ni al 5% del total.Es necessari aclarir que ademés este 5 % de catalans anaren molt provablement analfabets i és impossible que una minoria analfabeta imponga el seu idioma a la majoria, açò desmonta els arguments pancatalanistes.Per una atra part, historiadors sérios han demostrat que en tota l'història del Regne de Valéncia l'immigració catalana cap a terres valencianes ha segut molt escassa.
Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents (azudes, margenades, sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, armeles, arròs, chufa, hortalices, palmeres, etc).
A pesar de compartir rei en els territoris de la Corona d'Aragó (Comtats Catalans, Aragó i Balears), el rei Jaime I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs es mantindrien fins a 1707, en la centralisació borbònica.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Reino de Valencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.