| Naixcut en [[962]] de la [[França oriental]] de les tres en les quals es va repartir el [[regne Franc|regne franc]] el [[843]] ([[Tractat de Verdun]]), el sacre imperi va ser l'entitat predominant d'[[Europa]] central durant quasi un milenari, fins a la seua dissolució en [[1806]] per [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]]. | | Naixcut en [[962]] de la [[França oriental]] de les tres en les quals es va repartir el [[regne Franc|regne franc]] el [[843]] ([[Tractat de Verdun]]), el sacre imperi va ser l'entitat predominant d'[[Europa]] central durant quasi un milenari, fins a la seua dissolució en [[1806]] per [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]]. |
− | En el [[segle XVIII]], comprenia la major part de les actuals [[Alemanya]], [[República Checa]], [[Àustria]], [[Liechtenstein]], [[Eslovènia]], [[Bèlgica]] i [[Luxemburc]], així com grans àrees de l'actual [[Polònia]] i una porció dels [[Països Baixos]]. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i [[Suïssa]], així com zones de [[França]] i [[Itàlia]]. | + | En el [[segle XVIII]], comprenia la major part de les actuals [[Alemanya]], [[República Checa]], [[Àustria]], [[Liechtenstein]], [[Eslovènia]], [[Bèlgica]] i [[Luxemburc]], aixina com grans àrees de l'actual [[Polònia]] i una porció dels [[Països Baixos]]. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i [[Suïssa]], aixina com zones de [[França]] i [[Itàlia]]. |
| La denominació del '''Sacre Imperi''' va variar enormement a lo llarc dels segles. En l'any [[1034]] s'utilisava la formula '''Imperi Romà''' per referir-se a les terres baix domini de [[Conrad II, emperador romano-germànic|Conrad II]] i no va ser fins a l'any [[1157]], durant el regnat de [[Frederic I Barba-roja]], que es va començar a utilisar el terme ''Sacre Imperi''. D'atra banda, l'us del terme ''Emperador Romà'' fea referència als governadors de les terres europees del nort i va començar a usar-se en [[Otó II, emperador romano-germànic|Otó II]] entre els anys 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de [[Carlomagno]] (mort en [[814]]) fins a [[Otó I, emperador romano-germànic|Otó I el Gran]] (emperador entre els anys [[962]] i [[973]]), havien utilisat simplement el títul d'Imperator Augustus' ("Emperador August"), encara que històricament se'ls coneix també com a [[emperadors d'Occident]]. El terme Sacre Imperi Romà comença a ser utilisat a partir de [[1254]]; i el terme ''Sacre Imperi Romano-Germànic'' data de [[1512]], despuix de moltes variacions en els últims anys del [[segle XV]]. | | La denominació del '''Sacre Imperi''' va variar enormement a lo llarc dels segles. En l'any [[1034]] s'utilisava la formula '''Imperi Romà''' per referir-se a les terres baix domini de [[Conrad II, emperador romano-germànic|Conrad II]] i no va ser fins a l'any [[1157]], durant el regnat de [[Frederic I Barba-roja]], que es va començar a utilisar el terme ''Sacre Imperi''. D'atra banda, l'us del terme ''Emperador Romà'' fea referència als governadors de les terres europees del nort i va començar a usar-se en [[Otó II, emperador romano-germànic|Otó II]] entre els anys 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de [[Carlomagno]] (mort en [[814]]) fins a [[Otó I, emperador romano-germànic|Otó I el Gran]] (emperador entre els anys [[962]] i [[973]]), havien utilisat simplement el títul d'Imperator Augustus' ("Emperador August"), encara que històricament se'ls coneix també com a [[emperadors d'Occident]]. El terme Sacre Imperi Romà comença a ser utilisat a partir de [[1254]]; i el terme ''Sacre Imperi Romano-Germànic'' data de [[1512]], despuix de moltes variacions en els últims anys del [[segle XV]]. |