Diferència entre les revisions de "Mesquita de Córdova"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''mesquita de Córdova''', convertida des del [[sigle XIII]] en l'actual '''catedral de Córdova''' és el monument més important de l'[[art andalusí]]. Va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO en l'any [[1984]]. El seu arquitecte és desconegut pero se sap que la [[mesquita]] fon construïda entre el [[785]] i el [[788]] baix el regnat d'[[Abd-ar-Rahman I]] a partir d'una [[església (arquitectura)|església]] cristiana del [[sigle V]], la Basílica de San Vicens Màrtir, a la ciutat andalusa de [[Córdova]]. Més tart, [[Abd-ar-Rahman II]], [[Al-Hàkam II]] i [[Almansor]] hi van seguir en les reformes per convertir-la en mesquita. Unes reformes que daten de l'any [[833]], del [[855]], entre el [[962]] i el [[966]] i, finalment, de l'any [[987]]. Actualment l'edifici es troba en un perfecte estat de conservació, encara que en el [[segle XVI]] s'hi va construir una catedral cristiana en la part central i el [[minaret]] es convertí en un [[campanar]] cristià. | La '''mesquita de Córdova''', convertida des del [[sigle XIII]] en l'actual '''catedral de Córdova''' és el monument més important de l'[[art andalusí]]. Va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO en l'any [[1984]]. El seu arquitecte és desconegut pero se sap que la [[mesquita]] fon construïda entre el [[785]] i el [[788]] baix el regnat d'[[Abd-ar-Rahman I]] a partir d'una [[església (arquitectura)|església]] cristiana del [[sigle V]], la Basílica de San Vicens Màrtir, a la ciutat andalusa de [[Córdova]]. Més tart, [[Abd-ar-Rahman II]], [[Al-Hàkam II]] i [[Almansor]] hi van seguir en les reformes per convertir-la en mesquita. Unes reformes que daten de l'any [[833]], del [[855]], entre el [[962]] i el [[966]] i, finalment, de l'any [[987]]. Actualment l'edifici es troba en un perfecte estat de conservació, encara que en el [[segle XVI]] s'hi va construir una catedral cristiana en la part central i el [[minaret]] es convertí en un [[campanar]] cristià. | ||
| − | La mesquita de Córdova representa una maravella per al conjunt de la [[història de l'art]]; és la tercera mesquita més gran del [[Terra|món]], | + | La mesquita de Córdova representa una maravella per al conjunt de la [[història de l'art]]; és la tercera mesquita més gran del [[Terra|món]], despuix de la mesquita de la Meca i de Casablanca, i va servir de model per a totes les construccions posteriors en l'àmbit de l'[[islam]] occidental. Erigida a començament del [[sigle VIII]], en pleno esplendor islàmic, la mesquita mostra la importància econòmica, política i cultural de la qual disponia la ciutat en l'época en tota la [[Península Ibèrica]], i el domini, per part dels musulmans, de quasi la totalitat dels antics regnes visigots. |
[[Categoria:Art d'Al-Àndalus]] | [[Categoria:Art d'Al-Àndalus]] | ||
Revisió de 18:51 30 abr 2015
La mesquita de Córdova, convertida des del sigle XIII en l'actual catedral de Córdova és el monument més important de l'art andalusí. Va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO en l'any 1984. El seu arquitecte és desconegut pero se sap que la mesquita fon construïda entre el 785 i el 788 baix el regnat d'Abd-ar-Rahman I a partir d'una església cristiana del sigle V, la Basílica de San Vicens Màrtir, a la ciutat andalusa de Córdova. Més tart, Abd-ar-Rahman II, Al-Hàkam II i Almansor hi van seguir en les reformes per convertir-la en mesquita. Unes reformes que daten de l'any 833, del 855, entre el 962 i el 966 i, finalment, de l'any 987. Actualment l'edifici es troba en un perfecte estat de conservació, encara que en el segle XVI s'hi va construir una catedral cristiana en la part central i el minaret es convertí en un campanar cristià.
La mesquita de Córdova representa una maravella per al conjunt de la història de l'art; és la tercera mesquita més gran del món, despuix de la mesquita de la Meca i de Casablanca, i va servir de model per a totes les construccions posteriors en l'àmbit de l'islam occidental. Erigida a començament del sigle VIII, en pleno esplendor islàmic, la mesquita mostra la importància econòmica, política i cultural de la qual disponia la ciutat en l'época en tota la Península Ibèrica, i el domini, per part dels musulmans, de quasi la totalitat dels antics regnes visigots.