Diferència entre les revisions de "Idiomes d'Espanya"
m (Text reemplaça - 'termens' a 'térmens') |
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
=== Castellà === | === Castellà === | ||
{{AP|Idioma castellà}} | {{AP|Idioma castellà}} | ||
| − | L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[ONU]] i, | + | L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la [[ONU]] i, despuix del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el mon despuix de l'[[anglés]], en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països. |
=== Valencià === | === Valencià === | ||
Revisió de 18:20 30 abr 2015
En Espanya es parlen diverses llengües vernàcules. L'espanyol o castellà, idioma oficial en tot el país, és la llengua materna predominant en quasi totes les comunitats autònomes d'Espanya. Sis de les dèsset comunitats autònomes d'Espanya tenen ademés, junt en el castellà, atres llengües com cooficials. El bilingüisme en distints graus i en distintes situacions comunicatives entre el castellà i una atra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que residixen en alguna d'estes comunitats autònomes.
Llengües oficials
Castellà
- Artícul principal → Idioma castellà.
L'Espanyol o Castellà és una llengua romanç del grup ibèric. És u dels sis idiomes oficials de la ONU i, despuix del chinenc mandarí, es la llengua més parlada del mon per el número de parlants que la tenen com a llengua materna. És també idioma oficial en varies de les principals organisacions polític.econòmiques internacional (UE, UA, OEA, OEI, TLCAN, UNASUR, CARICOM, i el Tractat antàrtic, entre atres). Lo parlen com primera i segona llengua entre 450 i 500 millons de persones, poguent ser la segona llengua més parlada considerant els que lo parlen com a primera i segona llengua. Per atre costat, el castellà és el segon idioma més estudiat en el mon despuix de l'anglés, en com a mínim 17,8 millons d'estudiants, si be atres fonts indiquen que se superen els 46 millons d'estudiants distribuïts en 90 països.
Valencià
- Artícul principal → Idioma valencià.
El valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[1].
Gallec
- Artícul principal → Idioma gallec.
.png){kind=link}
El gallec (galego en gallec) és la llengua pròpia de Galícia, a on és oficial junt al castellà. Està molt emparentat en el Portugués, en el que formà unitat llingüística (galaicoportugués) durant l'Edat Mija. Diferents entitats culturals defenen el idioma gallec com a varietat diatòpica del diasistema llingüístic gallec-luso-africà-brasileny.
Català
- Artícul principal → Idioma català.
El català (català o llengua catalana en català) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones. És la segona més parlada de Catalunya, a on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.[1]
Eusquera
- Artícul principal → Idioma vasc.
L'Eusquera, euskera, vascuence, vasc, èuscar, vascongat, lingua navarrorum o aquità (estos dos últims térmens antiquats) i euskara en eusquera ademés de varietats dialectals com eskuara o üskara és una llengua aïllada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea supervivent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües europees.
Aranés
- Artícul principal → Idioma aranés.
L'aranés (en aranés aranés), és el nom que rep en la Vall d'Aran, (província de Lleida, Catalunya, Espanya), la llengua occitana parlada en este territori. Es tracta d'una variant del dialecte gascó.
Llengües no oficials
Aragonés
- Artícul principal → Idioma aragonés.
L'Aragonés és un idioma romànic de la Península Ibèrica, parlat actualment per unes 75.000 persones; 15.000 en la zona nort d'Aragó (Jacetania, Alt Gàllego, el Sobrarbe i Ribagorça), en la província d'Osca i 60.000 en la zona oriental d'Aragó (Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp i Matarranya). Es parla també, una miqueta mes castellanisat, en atres comarques del nort d'Aragó.
Asturià
- Artícul principal → Idioma asturià.
El asturià o bable (en asturià: asturianu) és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el Principat d'Astúries.
Lleonés
- Artícul principal → Idioma lleonés.
El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Samora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en Portugal.
Valencià en el Carche
- Artícul principal → El Carche.
- Artícul principal → Idioma valencià.
Encara que el valencià és oficial en Valéncia que és on més parlants té, en la comarca natural del Carche (Regió de Múrcia) on també se parla valencià encara no ha segut oficialisat.
Gallec en Lleó
- Artícul principal → Província de Lleó.
- Artícul principal → Idioma gallec.
El gallec ademés de Galícia també és parlat en certes regions de la província de Lleó on encara que està reconegut, no és oficial.