Diferència entre les revisions de "Serp"
mSin resumen de edición |
m arreglat |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
| phylum = [[Chordata]] | | phylum = [[Chordata]] | ||
| classis = [[Reptilia]] | | classis = [[Reptilia]] | ||
| ordo = | | ordo = [[Squamata]] | ||
| subordo = [[Serpentes]]<br>Linnaeus, 1758 | |||
| familia = | | familia = | ||
| genus = | | genus = | ||
| Llínea 15: | Llínea 16: | ||
| llegenda_mapa = | | llegenda_mapa = | ||
}} | }} | ||
Les '''serps''' (''' | Les '''serps''' ('''Serpentes''') o '''ofidis''' ('''Ophidia''') són un [[suborde]] de [[reptil|reptils]] [[diàpsit|diàpsits]] pertanyents l'[[orde (biologia)|orde]] [[Squamata]], [[superorde]] dels [[Lepidosauris]], caracterisat per l'absència de [[pota|potes]] (la [[pitó]] manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo [[Cretàceu]]. | ||
Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les [[cobra|cobres]] i les [[víbora|víbores]], que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les [[boa|boes]] i [[pitó|pitons]], maten a ses preses per constricció. | Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les [[cobra|cobres]] i les [[víbora|víbores]], que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les [[boa|boes]] i [[pitó|pitons]], maten a ses preses per constricció. | ||
Revisió de 17:12 22 abr 2015
| Serp | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Reptilia | ||
| Orde | Squamata | ||
| Suborde | Serpentes Linnaeus, 1758 | ||
| Distribució | |||
Les serps (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un suborde de reptils diàpsits pertanyents l'orde Squamata, superorde dels Lepidosauris, caracterisat per l'absència de potes (la pitó manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo Cretàceu.
Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les cobres i les víbores, que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les boes i pitons, maten a ses preses per constricció.
Se reconeixen més de 450 gèneros i de 3460 espècies. Se creu que les serps deriven d'algun tipo de fardacho, pero els detalls concrets del seu orige no estan clars.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Serpiente de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Serp.
- Wikispecies té un artícul sobre Serp.
