Diferència entre les revisions de "Espècie"
(Pàgina nova, en el contingut: «En taxonomia, se denomina '''espècie''' (del llatí ''specĭes''),<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=esp%C3%A8cie "Espè...».) |
m |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | En [[taxonomia]], se denomina '''espècie''' (del [[llatí]] ''specĭes''),<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=esp%C3%A8cie "Espècie"] Diccionari General de la Llengua Valenciana.</ref> o més exactament '''espècie biològica''', a cada un dels grups en que se dividixen els [[gènero (biologia)|gèneros]]. Una espècie és l'unitat bàsica de la [[classificació biològica]]. Per a la seua | + | En [[taxonomia]], se denomina '''espècie''' (del [[llatí]] ''specĭes''),<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=esp%C3%A8cie "Espècie"] Diccionari General de la Llengua Valenciana.</ref> o més exactament '''espècie biològica''', a cada un dels grups en que se dividixen els [[gènero (biologia)|gèneros]]. Una espècie és l'unitat bàsica de la [[classificació biològica]]. Per a la seua denominació s'utilisa la [[nomenclatura binomial]], és dir, cada espècie queda inequivocament definida en dos [[paraula|paraules]], per eixemple, ''Homo sapiens'', l'[[Homo sapiens|home]]. |
− | Una espècie se definix sovint com grup d'organismes capaços d'entrecreuar-se i de produir descendència fèrtil. És un grup de [[població (biologia)|poblacions]] naturals, del qual els seus membres poden creuar-se entre sí, pero no poden fer-ho —o al menys no ho fan habitualment— en els membres de poblacions pertanyents a atres espècies; per tant, l'aïllament reproductiu respecte d'atres poblacions és crucial. En molts casos, els individus que se separen de la població original i queden aïllats del restant poden alcançar una diferenciació suficient com per a convertir-se en una nova especie. En definitiva, una espècie és un grup d'organismes reproductivament homogéneu, encara que molt camviant a lo llarc del temps i de l'espai. | + | Una espècie se definix a sovint com grup d'organismes capaços d'entrecreuar-se i de produir descendència fèrtil. És un grup de [[població (biologia)|poblacions]] naturals, del qual els seus membres poden creuar-se entre sí, pero no poden fer-ho —o al menys no ho fan habitualment— en els membres de poblacions pertanyents a atres espècies; per tant, l'aïllament reproductiu respecte d'atres poblacions és crucial. En molts casos, els individus que se separen de la població original i queden aïllats del restant poden alcançar una diferenciació suficient com per a convertir-se en una nova especie. En definitiva, una espècie és un grup d'organismes reproductivament homogéneu, encara que molt camviant a lo llarc del temps i de l'espai. |
− | Mentres que en molts casos esta definició és adequada, és sovint difícil demostrar si dos poblacions poden creuar-se i donar descendents fèrtils (per eixemple, molts organismes no poden mantindre's en el laboratori el suficient temps). Ademés, és impossible aplicar-la a organismes que no se [[reproducció sexual|reproduixen sexualment]], com les [[bacteria|bacteries]], o a organismes [[Fòssil|fòssils]]. Per això, en l'actualitat solen aplicar-se tècniques moleculars, com les basades en la semblança de l'[[ADN]]. | + | Mentres que en molts casos esta definició és adequada, és a sovint difícil demostrar si dos poblacions poden creuar-se i donar descendents fèrtils (per eixemple, molts organismes no poden mantindre's en el laboratori el suficient temps). Ademés, és impossible aplicar-la a organismes que no se [[reproducció sexual|reproduixen sexualment]], com les [[bacteria|bacteries]], o a organismes [[Fòssil|fòssils]]. Per això, en l'actualitat solen aplicar-se tècniques moleculars, com les basades en la semblança de l'[[ADN]]. |
Els noms comuns de [[planta|plantes]] i [[animal]]s se corresponen a voltes en l'espècie biològica: per eixemple, «[[lleó]]» o «[[morsa]]». Pero en molta freqüencia això no és aixina; per eixemple, la paraula «[[ànet]]» se referix a una vintena d'espècies de diversos gèneros, incloent l'[[ànet domèstic]]. | Els noms comuns de [[planta|plantes]] i [[animal]]s se corresponen a voltes en l'espècie biològica: per eixemple, «[[lleó]]» o «[[morsa]]». Pero en molta freqüencia això no és aixina; per eixemple, la paraula «[[ànet]]» se referix a una vintena d'espècies de diversos gèneros, incloent l'[[ànet domèstic]]. |
Revisió de 11:59 17 set 2014
En taxonomia, se denomina espècie (del llatí specĭes),[1] o més exactament espècie biològica, a cada un dels grups en que se dividixen els gèneros. Una espècie és l'unitat bàsica de la classificació biològica. Per a la seua denominació s'utilisa la nomenclatura binomial, és dir, cada espècie queda inequivocament definida en dos paraules, per eixemple, Homo sapiens, l'home.
Una espècie se definix a sovint com grup d'organismes capaços d'entrecreuar-se i de produir descendència fèrtil. És un grup de poblacions naturals, del qual els seus membres poden creuar-se entre sí, pero no poden fer-ho —o al menys no ho fan habitualment— en els membres de poblacions pertanyents a atres espècies; per tant, l'aïllament reproductiu respecte d'atres poblacions és crucial. En molts casos, els individus que se separen de la població original i queden aïllats del restant poden alcançar una diferenciació suficient com per a convertir-se en una nova especie. En definitiva, una espècie és un grup d'organismes reproductivament homogéneu, encara que molt camviant a lo llarc del temps i de l'espai.
Mentres que en molts casos esta definició és adequada, és a sovint difícil demostrar si dos poblacions poden creuar-se i donar descendents fèrtils (per eixemple, molts organismes no poden mantindre's en el laboratori el suficient temps). Ademés, és impossible aplicar-la a organismes que no se reproduixen sexualment, com les bacteries, o a organismes fòssils. Per això, en l'actualitat solen aplicar-se tècniques moleculars, com les basades en la semblança de l'ADN.
Els noms comuns de plantes i animals se corresponen a voltes en l'espècie biològica: per eixemple, «lleó» o «morsa». Pero en molta freqüencia això no és aixina; per eixemple, la paraula «ànet» se referix a una vintena d'espècies de diversos gèneros, incloent l'ànet domèstic.